Dissabte per la tarde vam marxar Orfelina, Mònica (com a seguidores), Antonio i jo direcció Segorbe, per a correr la marató de l'Espadà. A les 7 de la tarde es va realitzar una conferència per explicar-nos la fitxa tècnica del recorregut i el reglament. Després vam anar a sopar i a dormir promte que el dia següent seria dur.
A les 8 estàvem al pavelló, poques cares conegudes i molt fred, i per fi a les 9 van donar el toc de sortida. La cosa va ser toc de pito i a saco durant els primers km, després les rampes ja van posar la gent al lloc, i sort d'Antonio, que està garrejat en maratons i va saber imposar el seu ritme sense forçar massa la màquina per poder acabar la cursa mig bé. Va ser un principi bastant ràpid amb tobogans fàcils de córrer, fins que al km 20 va començar la dura pujada a l'espadà, al km 23 arribem dalt, ja era hora, i ens n'adonem que darrere portem la primera noia, que era ni més ni menys que Mònica Aguilera, fent tot el descens fins a meta els tres prou junts, ara jo davant, ara tu...al final arribem al pavelló, quin descens més dur, els últims 18 km es van fer eterns.
La victòria se la va endur un clàssic de l'ultrafons, Antonio Aurelio Olivar en 3h 36, Antonio va acabar el 49 de la general en 4h 28, quedant així el 2n de veterans, cosa que ja ens té acostumbrats, i jo vaig acabar el 47 , en 4h 27, que va ser per mi una molt bona cursa.
En fi, un cap de setmana prou bò, ara fins la pròxima.
Trail C.E.R.
