X Cursa de muntanya de Paüls (Per Joel)

Hola!

Ja la tinc al sac!

Després de molts de dies i incerteses vaig poder córrer la 1a cursa d'este any, i...quina cursa! L'any passat no la vaig poder córrer per obligacions familiars i enguany no me la podia perdre de cap forma i menys mal que, fa dos setmanes i portant uns 24kms de córrer, vaig decidir arriscar i apuntar-me a esta bonica cursa.
El dia començava a les 06.30 del matí, un bon esmorçar sense faltar de res i cap a la gaso on ja estàven alguns dels companys del trail CER, com sempre, a esperar als dels llençols apegats i a les 07.05 ja marxàvem cap a Paüls.
Vam arribar a este bonic poble i ja es respirava l'ambient de les curses de muntanya que tant trobava a faltar. Com sempre salutacions a tots els coneguts, canareus, falduts, ampostins, tivissencs, etc..., i a buscar el dorsal! Si el 1r dorsal de l'any i hem toca el número 5, massa petit, no queda bé per a les aspiracions que porto, jeje, encara que a d'altres els toca el 13, ui casi que prefereixo el meu, eh Manelet, jeje.
Després d'això, i de recollir la bossa del corredor, ja estàvem preparats per a possar-nos el tratje de feina i esperar a la sortida de la cursa. La foto de l'equip no podia faltar i així que ho vam fer, a veure, 1,2,3,4,5...17, llàstima! els canareus ens deixen sense pernil de nou! És igual, ja ens veuen pel retrovisor i possant l'intermitent, jeje.

De Cursa Paüls (Pau)

Al cap d'un moment i de pensar la tàctica a seguir, ja estàvem al corralet de sortida. Em va costar decidir-me però al final vaig optar per seguir a Jesús, sabent que portaria un ritme molt constant. Hagués pogut arriscar un poquet més i intentar seguir a Torreta, però a les baixades és com una cabreta i crec que el genoll s'hagués ressentit molt més.
Així que sense temps de més, PUM! cap a munt i tots disparats! Veig a Torreta i a JuanPe que surten per davant i aguanto els cavalls, la cursa és llarga i dura, em passa Jesús i com si fos la seua sombra detràs d'ell que vaig.

De Cursa Paüls (Pau)

Enfilem els carrers del poble i la cursa comença a estirar-se i en poc més de 5 minuts ja estem fent la dura pujada que ens portarà cap al 1r cim. Al ritme que marcàva Jesús anem fent en la pujada, 1r avituallament i a buscar el forat de la Finella, que trams més bonics de cursa. Per detràs veig uns pocs trails CER's, no s'encanten gens! Després de la dura pujada un descans en forma de baixada ràpida i tècnica, aquí és on més pateixo, els genolls es resentèixen un poc, però puc anar fent sense que Jesús marxe lluny, i en poc temps ja estem pujant de nou cap al Pilò del Montsagre. En poc temps ja estem crestejant i gaudint d'unes vistes impressionants, llàstima que hem d'estar pendents de mirar on xafem però l'espectacle paissatgístic no te perdua. D'una banda tot el Port en Paüls als fons de la vall i de l'altra tota la plana de Horta de Sant Joan i la Terra Alta, que passada!
Un cop recuperats al avituallament encarem la part mitja de la cursa on unes poques pujades i baixades ens porten a la pujada de la Punta de l'Aigua, i, a la Zegama, ja sentim els crits dels Uequeros que ens animen a pujar.
Aquí ja penso en la baixada, Jesús va tocat dels bessons i jo li faig dos operacions d'estiraments d'emergència i sembla que el recuperem, bé! Cap avall! Osti no em molesten els genolls, bé! anem fent sense presses però tampoc sense encantar-mos i en no res ja veiem Paüls! Bé bé, la cosa va bé, de cop sentim uns crits i quina és la nostra sorpresa que veiem a Àngel que ve detràs nostre, vinga cap a meta! I al cap de 3h i 16min entrem per l'arc! Que bé!

De Cursa Paüls (Pau)

Estic sencer i en bones sensacions. Sobretot el genoll m'ha respectat, ara se que ja puc començar a córrer en condicions, a la propera més i millor!
Per davant JuanPe, Víctor i Torreta ja feia rato que ens esperàven, que cracks!
Però per a cracks també, tots els Trail CER's que van disputar esta dura i bonica cursa!
Ara a esperar les properes, el diumenge Marató BTT del Riu Ebre!
Salut i cames!

Comanda equipació!

Atenció!

Tenim la comanda de la equipació del TRAIL CER en fabricació.

Necessitem que tothom que encara no haigue pagat o faci ja per a poder rebre-la.

Per favor, reviseu el llistat i feu el pagament. Els divendres a l'hotel a partir de les 20.00h.

Trail CER

LLISTA

MIM 2010

Lo dissabte 15 de maig a les 7:30h, ens posavem en marxa les nostres xiquetes i jo per a viure una de les curses més boniques que coneixo “ Marató i mitja Castelló-Penyagolosa”. Aquest any era realment especial ja que, a finals d’any li van dir a Joaquin que no podria tornar a córrer  per una artrosi a la cadera, vam consultar al nostre cosí i amic Pablo i gràcies a un bon entrenament i unes plantilles va recuperar y ha aconseguit batre un rècord personal.

Vam arribar al control 3 “ Les Useres “ a les 8.45h, i a les 9:15h van arribar Heri i Ivan molt animats i frescos com una rosa…a les 9.45h arrivaba Joaquin reventant així ja el primer temps baixant-lo en 1.30h, va estar en natros uns minuts carregant energies, en les xiquetes sobretot…i vam continuar el viatge fins l’Ermita de Sant Miquel, el control 4, al arribar, Heri i Ivan ja havien pasat així que no vaig poder animar-los com m’hagués agradat, la meva sorpresa va ser quan a les 11.24h apareixia Joaquin per l’arcada de l’ermita, va baixar el seu temps en 3.30h, no ens ho podiem creure, no parabem de contar les hores que li podien faltar i els seus ulls s’anaven plenant de llàgrimes de emoció, alegria i superació personal…era increiblement meravellós vore’l així…

De camí a Sant Joan de Penyagolosa la meva alegria i emoció anaven creixent, les xiquetes aguantant com a campeones no paraven de preguntar: Quan correrem en lo papa?...vam arribar a meta a les 13.10h, casi sense poder preparar res, ni el dinar de les xiquetes, vaig vore baixar per la costa a Heri i Ivan, no m’ho podia creure, els nervis em van fallar, no paraba de cridar-los i no vaig treure ni la cámara…van arribar junts i quan vaig anar a felicitar-los Ivan em va dir : “Si no arribo a anar en Heri no faig este temps”, Heri veterano en esta cursa va ajudar a Ivan a fer un gran temps en la seva primera vegada…aixó es un exemple de compañerisme entre els nostres corredors, Heri també va millorar el seu temps, el va baixar en 30min.

A partir de les 14.00 vaig començar a posar-me nerviosa, pensant si Joaquin conseguiria fer 9h, o no…i si, a les 14.32 va arribar molt emocionat va agafar a Clara  al braç i a Lucia de la mà y va començar el seu sprint final, jo anava pel costat cridant i plorant…al creuar la meta ens vam abraçar i vam plorar…ho havia aconseguit, havia superat el repte en excelent, amb molt d’esforç i molt d’entrenament va fer un temps impensable fa mig any…

Espero haver-vos trasmés el que vaig viure i sentir en cada pas que vam donar, només em queda tornar a felicitar a Heri, Ivan i a Joaquin, a qui li dedico estes paraules, ja que ell ens va dedicar la cursa…

Vull felicitar també a Arturo que va quedar el 9 de la general, i a Victor que va fer 7h, uns campeons!!!!!!!!!!!!

  Nuria

FOTOS

De MIM 2010

De MIM 2010

De MIM 2010

Crònica IV Carrera de Montaña de la Iglesuela del Cid per Manel

Estem al diumenge 9 de maig del 2010. Tots els Trail Cer’s ja ocupen el territori dels Reguers... Tots? No! Un irreductible trailcer resisteix a la Iglesuela del Cid! I de repent, la vida ja no es fàcil per a les guarnicions de runners maños de los campaments del Maestrazgum...

Iep! Bon principi de setmana a tothom i enhorabona a tots els runners seniencs desplaçats als Reguers, en especial a estos veterans que van copar el pòdium de la categoria! Us faig arribar una petita crònica i unes quantes fotos de la IV Carrera de Montaña de la Iglesuela del Cid, organitzada pel Servei d’Esports de la Comarca del Maestrazgo per a disputar el Campionat d’Aragó de curses de muntanya en categoria individual.

Acompanyat de tota la família, i després de un bon calentament al matinet de 50 km per les pistes de la Fou a base de BTT, dissabte a migdia vam fer cap a la Iglesuela per a instalar-nos i disfrutar també de un bon dinar a Casa Amada, on ja es veia un gran ambient runner. Vam passar la nit a la hospedería de la Iglesuela, un antic palauet reformat en hotel a l’any 2000 i que és una veritable meravella, molt recomanable i acollidor per a una bona escapada pel Maestrazgo.

Sense deixar sonar el despertador, diumenge al matí em vesteixo i descobreixo que l’arc de sortida i arribada està plantat a la mateixa porta de l’hotel, és una passada vestir-te en tota la calma i sobretot acabar i poder-te dutxar a una banyera gran on l’aigua calenta raja, raja i raja, jejeje.....els vestidors petats de gent dels poliesportius tenen el seu ambient i la seva gràcia, però les banyeres d’aigua calenta i espuma a tope just acabar una cursa no puc negar que també el tenen!!!

Bueno, poc a poc es va fent l’hora de la sortida i començo a sentir el cuquet de la pre-cursa. En aquells moments de les petites carreres i els estiraments començo a tenir una sensació no sé, de dónde me he metío... Com bé escriu un company al seu bloc, “...la carrera forma parte de la actual Copa Aragonesa de carreras de montaña y aunque la participación era escasa había un nivel de velociraptores que echaba p’atrás....”. Per un moment tinc el pressentiment de que si no espavilo puc quedar l’últim.....uy uy uy....com tornaré al poble??? Saber que si no redolo com una carabassa seré el primer TrailCER a la classificació no em relaxa en absolut, i això que el jefe em va dir “...disfruta-ho que poques vegades ho seràs...” jejeje.

Així que tan aviat es dona la sortida, patapam! a muerte a tot lo que dona el cuerpo i a col·locar-me a meitat del pilot, que ja arribarà el temps de regular. Seguint el manual del bon runner, surto per dalt de les meves possibilitats i a més a més estrenant material (sabatilles nada menos). A més a més, les patates rellenes de Casa Amada em donen un plus de tranquil·litat i estabilitat.

Sortim 109 runners a disputar els 23 km i 1400 metres de desnivell oficials (al GPS un xic menys). Com veureu al perfil adjunt, 3 tachueles seguides fins a la cota 1550 en els deu primers quilòmetres seleccionen de seguida el grup. No fa fred però a cotes altes el vent és sec i gelat. Creuem senderes, trams de bosc, pistes pelades a les carenes i ens plantem, després de creuar multitud de barranquets on raja alegrement l’aigua de la serra, a l’inici del mític i temut Tamborero (cota 1700), que es una concatenació de 3 tallafocs de una longitud total de 2 kilòmetres on es fa la selecció real de la cursa. Després del pajarón de Xerta tenia una mica de por a esta pujada, però les cames van funcionar de meravella i el coco també i en un tres i no res ens vam plantar dalt amb uns companys de Orinoco Alcañiz i de Cafeterias William, que em van comentar que havien estat a la Marató de la Fageda i que els va encantar la nostra cursa. Evidentment los vaig deixar passar jejeje!!!

Vaig coronar el 60º, i sense massa molèsties ni cansament ens vam deixar anar sendera avall per a encarar la segona part de la cursa, entre majestuosos boscos de pins, prats, masades i senderes que ens tornaven de volta a la Iglesuela. Aquí vaig cedir 7 ó 8 posicions però en cap moment vaig tenir una mala estona. Una última pujada a la creu del Pico Morrón (el primer desnivell que havíem pujat al principi) va servir per a acabar d’estirar els grups, i en la baixada més trencada de totes vam tornar al poble. La cursa es va fer curta, suposo que per contrast amb la mala experiència de Xerta a nivell físic, però ja es ben cert lo que diuen que dels mals dies se n’aprèn més que dels bons, perquè aquesta cursa la vaig disfrutar com poques altres. Al final 68è, 3:10:30 minuts i la família al complet esperant a meta.... com a papá runner no es pot demanar gaire més. En definitiva, una carrera molt recomanable i molt ben organitzada. Sobre el recorregut, amb una alçada mitjana de 1400 metres de cota, ja us ho podeu ben imaginar.

Els guanyadors van ser Santiago Gil (02:01:24), amb Roberto Prades (Orinoco Alcañiz) segon classificat i campió d’Aragó. En fèmines, Leticia Pallas, (CxM València, 02:41:18) i segona i campiona regional Ascension Gutierrez (Asamun). Això és tot. Ens veiem a Paüls companys! Salut i cames!

De Cursa muntanya Iglesuela del Cid

De Cursa muntanya Iglesuela del Cid

De Cursa muntanya Iglesuela del Cid

1a Cursa dels Reguers per Leti

Cursa del Vent. Els Reguers

Ahir diumenge, a les 7 del matí ja estavem una bona colla de trails a la gaso per a sortir disparats cap als Reguers. Lo dia se presentava bo per a córrer, ennuvolat i amb boira dalt les montanyes, i així va ser. A les 9 en punt tret de sortida i tots a córrer !

Vam començar molt alegrement baixant pel barranc de la Vall de Cervera i després un parell de quilòmetres planejant. I aviat van començar les pujades. La primera, dura, però no deixava de ser la primera i encara estàvem fresquets. Un cop dalt ens esperava una bona baixada pel barranc de Cames Seques. I desprès a tornar-hi. Una altra pujada, llarga, molt llarga fins arribar al Farrubio, el punt més alt de la cursa. I quan mos pensavem que podriem baixar alegrement ens vam adonar que el terreno era complicat per a córrer alegrement. I és que quines baixades tècniques! I baixant, baixant només pensava com seria la última pujada que ens esperava, la del Penyaflor. A part de ser la última i ja estar més agotats, el perfil de la pujada no enganyava! I és que en resum, quines tres pujades i quines tres baixades!

En definitiva, 22 km però un desnivell de 1.400 m que no enganyava!

Per part de l’equip, TRIPLETE! Tres vetaranos al podium!! Enhorabona a Juanpe, Victor Rojo i Jesus.

I a l’organització enhorabona també per la currada de netejar senders, el bon marcatge i l’estofat del final, molt bé per ser la primera.

Fins la pròxima.

Leti

Nova comanda equipació

Hola,

Aquí teniu el llistat actualitzat en les talles i les quantitats de cada un.

També teniu la columna a pagar on podeu vore l'import que teniu que pagar.

El divendres tothom que puga ja pot començar a pagar la roba i així poder començar a tindre caixa per a que ens fabriquin la comanda. Consulteu el llistat per si hi ha cap error.

Llistat


Trail CER