MIM 2010

Lo dissabte 15 de maig a les 7:30h, ens posavem en marxa les nostres xiquetes i jo per a viure una de les curses més boniques que coneixo “ Marató i mitja Castelló-Penyagolosa”. Aquest any era realment especial ja que, a finals d’any li van dir a Joaquin que no podria tornar a córrer  per una artrosi a la cadera, vam consultar al nostre cosí i amic Pablo i gràcies a un bon entrenament i unes plantilles va recuperar y ha aconseguit batre un rècord personal.

Vam arribar al control 3 “ Les Useres “ a les 8.45h, i a les 9:15h van arribar Heri i Ivan molt animats i frescos com una rosa…a les 9.45h arrivaba Joaquin reventant així ja el primer temps baixant-lo en 1.30h, va estar en natros uns minuts carregant energies, en les xiquetes sobretot…i vam continuar el viatge fins l’Ermita de Sant Miquel, el control 4, al arribar, Heri i Ivan ja havien pasat així que no vaig poder animar-los com m’hagués agradat, la meva sorpresa va ser quan a les 11.24h apareixia Joaquin per l’arcada de l’ermita, va baixar el seu temps en 3.30h, no ens ho podiem creure, no parabem de contar les hores que li podien faltar i els seus ulls s’anaven plenant de llàgrimes de emoció, alegria i superació personal…era increiblement meravellós vore’l així…

De camí a Sant Joan de Penyagolosa la meva alegria i emoció anaven creixent, les xiquetes aguantant com a campeones no paraven de preguntar: Quan correrem en lo papa?...vam arribar a meta a les 13.10h, casi sense poder preparar res, ni el dinar de les xiquetes, vaig vore baixar per la costa a Heri i Ivan, no m’ho podia creure, els nervis em van fallar, no paraba de cridar-los i no vaig treure ni la cámara…van arribar junts i quan vaig anar a felicitar-los Ivan em va dir : “Si no arribo a anar en Heri no faig este temps”, Heri veterano en esta cursa va ajudar a Ivan a fer un gran temps en la seva primera vegada…aixó es un exemple de compañerisme entre els nostres corredors, Heri també va millorar el seu temps, el va baixar en 30min.

A partir de les 14.00 vaig començar a posar-me nerviosa, pensant si Joaquin conseguiria fer 9h, o no…i si, a les 14.32 va arribar molt emocionat va agafar a Clara  al braç i a Lucia de la mà y va començar el seu sprint final, jo anava pel costat cridant i plorant…al creuar la meta ens vam abraçar i vam plorar…ho havia aconseguit, havia superat el repte en excelent, amb molt d’esforç i molt d’entrenament va fer un temps impensable fa mig any…

Espero haver-vos trasmés el que vaig viure i sentir en cada pas que vam donar, només em queda tornar a felicitar a Heri, Ivan i a Joaquin, a qui li dedico estes paraules, ja que ell ens va dedicar la cursa…

Vull felicitar també a Arturo que va quedar el 9 de la general, i a Victor que va fer 7h, uns campeons!!!!!!!!!!!!

  Nuria

FOTOS

De MIM 2010

De MIM 2010

De MIM 2010