Hola,
El diumenge 6 valent, o inconscients, vam baixar a fer la XII marató del Espadà. Vam patir de valent per culpa del fred i l'aigua, però més o menys vam quedar contents de poder participar en una cursa molt ben organitzada i on no ens va faltar de res. Tornarem? Avui no tornaria, l'any vinent, el temps dirà!
Resum de la cursa:
Molta gent, a tope de gent. Es dona la sortida i Joan surt davant en los bons. Jo me quedo en Torreta, i Jesus i Heri es queden més atràs.
Així nem fent, jo me dixo a Torreta, va una mica just pujant. Anem fent la pujada i en un moment faig una curva i me veig a Joan tot blanc que havia parat i estava marejat, te problemes estomacals i diu que no tira ni en rodes, l'acompanyo un tros i no va, diu que tire que ell abandona. En aixó que mos agafa Torreta, llavors decidixo tirar en ell que ja queda poc per a dalt de tot, se que quan comence la baixada no el podré seguir, vaig malament dels talons i dels isquios.
Fem cim i cap a baix, només queden 21kms, Torreta tira cap a baix en lo seu ritme, jo vaig fent en lo meu i s'en va.
Quan estem bastant avall m'agafa Heri i també va tirant més que jo, intento tirar de coco per a no abandonar però vaig molt fotut, veig els kms que van passant poc a poc, tiro de cap, 29,30,31,32,33,...,41, entrem a Segorbe, veig a Heri que va caminant, l'agafo i l'estiro fins a meta, 42 i picooo, entrem al pabelló 4h37min, satisfet de superar un repte d'este calibre, trinxats físicament, però més forts mentalment, això et dona experiència i una molta fortalesa mental per a assolir els objectius marcats.
Enhorabona a Antonio Mestre 3 veterans B i 4h 30 min, sense paraules. Joan ja està a meta recuperat, bona notícia, segur que si es troba fi, hagués donat molta guerra. Al cap de poc ja entra Jesús i després Ivan, també molt cansats però contents per haver assolit el seu objectiu.I ara a descansar uns quants dies, btt a tope!
Salut!
