Hola a tothom! Desprès de bastant de temps sense cap crònica, per fi he trobat una estona per a contar la nostra participació Trail CER en la cursa de muntanya de Catí, el passat dissabte 11 de setembre, una bonica prova trail de 21 km. de longitud i un desnivell positiu de 1.100 metres pertanyent a la Lliga de Curses de Muntanya “Castelló Nord”.
A nivell personal, i des de la última crònica (La Iglesuela del Cid) fins avui la veritat és que s’ha parat poc (participaciones en la Cursa de Paüls, Marató del Riu Ebre i Cursa del Llop –BTT-, Nocturna Fredes-Paüls, Siurana, Vistabella i Alfara-Panxampla). Únicament vaig haver de renunciar a participar a la Duextrem d’Amposta per unes molèsties al bessó dret. Totes aquestes curses han tingut un resultat prou satisfactori a nivell personal i poc a poc s’ha anat progressant, tant en experiència de cursa com en ritme i resistència. Els entrenaments amb els companys del Trail CER i els prop de 1.100 kilòmetres de carrera acumulats durant aquest 2010 segur que han ajudat. Ara només cal esperar a tancar la temporada en un bon regust de boca amb les proves d’Alcanar, ¿Tivissa?, Ulldecona i Horta, evitant en la mesura de lo possible –toquem fusta- caigudes i lesions.
Com explicava al principi, dissabte a les sis i quart del matí ens vam posar en marxa uns quants runners del Trail CER en direcció Catí (Joan Sabater, Joel Garcia i Manel Tomàs). Vam passar pel Barri a recollir a David Itarte i de seguida, entre parides i batalletes, ens vam plantar a la plaça de Catí. Crec que arribem tan puntuals que els organitzadors començen a montar la paradeta quan ens veuen arribar a nosaltres. Allí ens vam trobar amb Jesús Tíscar, Angel Fuentes, Jose Antonio Añón i Ismael Carbó. Desprès de la clàssica xerradeta i cafè al bar del poble vam equipar-nos i preparar-nos per a la cursa calentant pels carrers del poble. La veritat és que el pilot de Trail CERs es veia de lluny!
Sense donar-nos ni compte ja estàvem al corralet esperant el tret de sortida. Vaig intentar sortir lo més davant possible repetint la tàctica de les últimes curses. Corrent per camins rurals en lleu pujada cap a la serra la situació era la següent: Añón al front del pilot, obrint traça als líders del circuit castellonenc, seguit de prop per Joan Sabaté. David, Jesús i jo anàvem en un pilot posterior. Joel al veure el ritme dels líders ens va avançar en un bon canvi de ritme per a colocar-se més a prop del cap de la cursa. Angel i Ismael ens seguien encara de ben a prop.
Abans de arribar a la primera pujada les posicions ja estaven ben definides i el grup prou estirat, així que vaig poder aprofitar per a agarrar una mica de aire arribant a la sendera de pujada al Mas de la Serra. Segurament va ser el tram més fluix de la cursa però era necessari recuperar després de la sortida i del calentón d’Alfara. David ja s’havia escapat (carrerón!!!!) però Jesús i Ismael estaven en casi tot moment dins del meu camp visual, així que em vaig marcar com a objectiu seguir el seu ritme durant la pujada. Vam travessar planejant uns boscos de carrasques molt xulos i de seguida ens vam plantar al km 5.5, la Font de la Canaleta, l’avituallament previ al plat fort del dia, la Pujada al Tossal de la Nevera.
En aquest tram també va començar una lluita molt maca que va durar tota la resta de la cusra amb la qui a posteriori seria la guanyadora absoluta en categoria femenina, Leticia Pallas, del CxM València, que comandava un grup prou nombrós de corredors mentre remontàvem les rampes de la Nevera. Vaig contactar amb el grup de Ismael i Jesús i amb un ritme prou còmode vam coronar el cim principal de la cursa. Ningú va dedicar quinze segons a contemplar el paisatge com recomanava l’organització jejeje. Aquí va començar la diversió de veritat. 6 kilòmetres de carenes primer i senderes desprès realment voladores ens van fer disfrutar de les millors sensacions del trailrunning. Amb un canvi de ritme vaig començar a estirar, no costava massa seguir una bona velocitat de creuer perquè la temperatura era molt bona i el perfil picava clarament cap a baix però amb regularitat i sense massa salts del terreny.
Malgrat les bones sensacions, a la última pujada a la zona de la Font de l’Avellà em van tornar a passar primer Letícia i desprès Ismael. A aquesta (i a totes les pujades) me’n vaig recordar prou d’Alfara, mai m’havia costat tant de recuperar físicament d’una cursa, realment es va notar que la cursa de Panxampla ens havia exigit tota l’energia. Però bueno, apretant les dents i pensant que la cursa pronte entraria en els moments decisius, em vaig enganxar a un pilot molt nombrós per a lo que estem acostumats a les curses de muntanya i vam deixar-nos anar per sendera primer i pista desprès fins a la meta de Catí. Aquí he de dir que la guanyadora en categoria femenina em va semblar una corredora bravíssima perque en aquells trams de sendera anàvem realment ràpids i agrupats, van haver molts intercanvis de posició, contactes, salts, algun cop de colze, xiquets allí dins ningú regalava un metre ni una posició i el risc de caiguda era realment elevat, però en cap moment ningú es va arrugar. Ismael i jo vam poder passar a tot el pilot excepte a un corredor i vam arribar a la pista que s’obria a dos quilòmetres de meta. En aquell moment els corredors acostumats a l’asfalt van pendre el comandament amb un bon estiró (Ismael entre ells). El ritme de l’últim kilòmetre va ser volador i ens vam plantar a meta en un instant. En un remat final vaig poder entrat al front amb Ismael un parell de posicions per darrera. Van ser sensacions noves en una cursa de muntanya però als qui ens agrada la marxa estos moments valen per tot l’esforç de la cursa. Gran actuació dels seniencs, al final:
6 AÑON OSETE JOSE ANTONIO1:54:44
17 GARCIA VIÑALS JOEL 2:03:37
31 SABATER ESTAYTEGA JOAN 2:11:32
36 ITARTE BELLES DAVID 2:13:18
47 TOMAS ANDREU MANEL 2:18:21
50 CARBO GASCO ISMAEL 2:18:33
60 TISCAR GOMEZ JESUS 2:23:10
102 FUENTES BUSTOS ANGEL 2:34:30
Bueno ja no us pego més el rollo. Espero que us hagi agradat la crònica, la cursa de Catí és molt recomanable per a tot tipus de corredors, tant per a anar-la a disputar com per a debutar, així que l’any que ve si us apeteix ja sabeu. Bona setmana i fins la pròxima!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada