Reunió de voluntaris per a la Cursa i Marxa popular del Trail CER.

Hola!

Divendres a partir de les 20.00h ens reunirem a l'hotel per a parlar de la cursa i marxa del dissabte.
Aneu passant la veu ja que farà falta gent per a ajudar.

Gràcies!

Cursa i marxa popular de Trail CER

DISSABTE 11 DE JUNY:

9.00 h Cursa i marxa popular de Trail CER
 

Recorregut: Circuit de 8,6 km pels voltants de la Sénia
Per a totes les edats
Inscripcions de dilluns a divendres a l’Ajuntament. Tel. 977 713 000
Lloc de sortida: Pavelló Poliesportiu Municipal
Organitza: Centre excursionista Refalgarí

Us esperem!!!

La II Cursa d’en Panxampla (Alfara de Carles, 1 de maig de 2011)

Ha passat bastant de temps des de la meva última crònica d’una cursa de muntanya, curiosament la última també va ser en dia festiu (la Volta de Muntanya de Catí de l’onze de setembre del 2010). I aquesta absència de cròniques no és a causa de  no haver competit precisament, no…..Ulldecona, Alcanar, Horta de Sant Joan, Paüls, Benifallet, Miravet, Atzeneta, la Ràpita, les 3 etapes de l’Ultra de Xerta…tot un seguit de curses on s’ha anat a competir i a disfrutar, i on hem tingut la sort jo i molts altres de companys de l’equip de haver-hi competit (prou) i disfrutat (molt). Era per això que potser havia evitat inconscientment la repetició d’escrits: vam entrenar, vam arribar, vam competir, vam disfrutar, vam marxar.

Fins avui.

Avui era un dels dies que tenia encerclats en vermell al calendari del 2011. A principis de setembre passat la primera cursa d’en Panxampla a Alfara de Carles no va deixar indiferent a ningú: un circuit espectacular i exigent, la distància de 30 kilòmetres i el seu desnivell proporcional, la forta calor d’estiu… Personalment, a mi em va captivar. Segurament per que ser va ser la primera cursa on ja, més d’un any desprès del meu debut al Duextrem del 2009 a Amposta, em vaig sentir per primera vegada “corredor” de muntanya, on l’acumulació de les sensacions positives i la gratificació d’un bon resultat (16º amb 4 hores i 11 minuts) van ser ja superiors al patiment físic i mental de l’atleta popular que comença a foguejar-se, a la agonia de intentar respirar més ràpid de lo que poden els pulmons, al dolor de quàdriceps i peus et demanen parar a la vora del camí mentres tu tristament els intentes enganyar (“vinga, només quatre passetes més i arribem…”).

Aquell dia se’m va quedar gravat a dins, i des de llavors sabia que el 2011 no fallaria a Alfara, i també sabia que, arribat el dia, el repte no seria fàcil, per que interiorment des d’aquell moment ja m’estava obligant a millorar el resultat i, sobretot, a millorar el corno si es donaven unes condicions climatològiques normals, o sigui, sense massa pluja o massa vent. Alfara ja s’havia convertit per a mi en un desafiament personal. El primer dia de maig de 2011 s’havia de completar el circuit en menys de quatre hores. I ja no hi havia volta de fulla.

La Setmana Santa va ser una setmana molt satisfactòria a nivell d’entrenaments: una bona càrrega de 80 kilòmetres de running, a base de 1 sessió de asfalt a 4:25/km i 4 de muntanya per la Tinença i lo Montsià, sentint-me bé de cames i de cap. També va ser però una setmana meteorològicament molt humida, i excepte en la sessió d’asfalt vaig acabar xop de dalt a baix en totes les altres, a la Tossa, al Portell (dues vegades) i al Montsià. A partir de dilluns de Pasqua vaig descansar totalment el físic fins el dia de la cursa, una cosa que mai havia fet però les obligacions laborals i personals van carregar molt l’agenda de la setmana. Ja m’anava bé, la feina de càrrega estava feta. Però divendres vaig notar que alguna cosa anava malament. No era un constipat, ni una grip, però a 48 hores de la prova em trobava apàtic, amb molt de mal als ossos i sense força als músculs. Shit happens.

Assessorat pel metge, vaig decidir refugiar-me en les bondats del Paracetamol. “Ignacio, tengo una carrera dura y me duele todo” “¿Vas al Panxampla?” “¿Cómo coñ* lo sabes?” “Je je je…¡hombre que uno también lee los periódicos!” Este Ignacio és un fenómeno. Així doncs, 1 sobret cada 6 hores i un ciri al sant. No hi va haver temps per a més. Ja era diumenge a les 6 del matí i estàvem a la gaso preparats.

Vaig baixar amb Àngel, Jesús, Ivan i Juan Pedro. Bona colla i millor ambient. A Alfara ja vam trobar als irreductibles del circuit, 90 valents preparats per a donar-ho tot en un dia que s’havia aixecat tapat però sense vent, aigua ni fred. Un dia climatològicament perfecte per a l’skyrunning. Algo dolcet, cafè, Red Bull i……pam!!! Jordi ja havia disparat el tret de sortida. 30 kilòmetres, 2.150 metres de desnivell positiu i 4 hores per a arribar a la meta. La sortida va ser tranquil·la, tant tranquil·la que al haver intentat posicionar-me bé de principi em vaig trobar encapçalant la cursa juntament amb Ramon Curto durant els primers centenars de metres que ens separaven de la sendera del Coll de Paüls. Va ser una sensació molt maca, amb dos Trail CER encapçalant el pilot i alguns més a prop, molt a prop. Les cames anaven suaus com mai.

La crua realitat no va tardar en aparèixer. L’inici de la pujada era encara pocs metres enrera, i desprès de fer-me a una banda de la sendera per a deixar passar còmodament al cap de cursa i situar-me sobre la setena o vuitena posició, les pulsacions em van pujar de cop al màxim, i un bon raig de suor gelada em va amerar la cara. Algo no rutllava. Sabia que el malestar físic estava allí, però m’havia mentalitzat tant que inclús m’havia enganyat a mi mateix, i ingènuament pensava que no m’acabaria afectant. Error.

Aquest primer tram de carrera va ser un martiri. S’escapaven els companys, s’escapaven els minuts, s’escapaven les forces com s’escapa l’aigua per un forat sense tap. Maldita la gràcia de arrastrar-te per una pujada on apenes 6 setmanes abans has tingut les millors sensacions de la teua vida durant l’Ultra de Xerta. Als descansillos de la pujada inclús notava que coordinava deficientment, en definitiva, que estava marejat com una sopa. Quan em va enganxar el pilot dels veterans (Chimeno, Pascual, Juan Pedro…) lo més normal hagués estat plantejar-se la retirada. La pèrdua de ritme havia estat brutal i mentalment estava acusant que veia la cursa escapar-se’m de les mans. Vaig començar a caminar.

Però no havia vingut fins allí a negociar res. La retirada no era una opció. Aniríem cap amunt o cap al terra, però retirar-se podent continuar era caure en una feblesa que t’acaba molestant la consciència molts més dies que qualsevol molèstia física superable, per intensa que sigui la molèstia en aquell moment. Així que mà a la butxaca, gel cap a dins i vista cap al Tossal de Montclí.

La coordinació en aquells moment era patètica, a una baixada amb corda desprès de coronar el tossal hi havia una càmera de vídeo gravant, si va gravar com vaig baixar per la corda agrairia a la organització que ho esborrés :-) o almenys no ho fes arribar a generacions futures. En aquell moment anava en un grupet amb Jordi de la UEC i un altre company seu, vam fer junts fins al començament de l’Espina. Allí la cosa ja s’havia estabilitzat, i em començava a trobar millor. La pujada a l’Espina ja se m’havia donat bé l’any passat, poc a poc em vaig començar a animar i vaig tornar a contactar amb Juan Pedro primer, que m’havia avançat al coronar el Tossal, i Pascual de Coll de l’Alba Running. En Pascu ja porto unes quantes hores de vol i alguna batalleta, és un valor segur que sempre et dóna una molt bona referència en cursa. Li demano perdó per haver-lo fet despistar dues vegades per la zona de les Rases, la segona hagués pogut estar greu per que desprès dels corrals vam tirar avall per un camí vell empedrat perdent la carena i les marques. Sort que vam reaccionar prou ràpid, Juan Pedro també ens va ajudar a base de crits i xulits.

Rases, Coll de Corralets, la tartera (brutalment divertida) i ens endinsem en el Bosc Negra. Aquí ja deixo al grup enrere i començo a carburar fi. Un altre gel, molta isotònica i un plàtan. Tinc gana, i lo que en altres curses és un síntoma negatiu, aquí m’alegra per que vol dir que se m’ha desbloquejat l’estómac i que comença afer la seva feina. Habemus cursa. La pujada al Masdéu m’anima, passo fàcilment a dos corredors i reconeixo els paratges. Ràpidament tot comença a agarrar color de Toscar, això vol dir que la baixada ja està aquí. Toscar, els camins de la ramaderia, les últimes finques d’oliveres……Alfara.

Quan entro al casc urbà me n’adono de que no m’ha avançat ningú des del Tossal de Montclí, que he anat passant a alguns companys però principalment me n’adono de que la cursa, malgrat els problemes del principi, m’ha passat ràpid. Apreto les dents i creuo Alfara cap al poliesportiu, no vull pensar en el temps però crec que quan veuré el crono marcarà 3:59:59 i m’hauré de empassar les 4 hores en directe i alta definició gràcies al nou crono del circuit. Aplaudiments, salutacions i……….3:48!!!!!!! Si!!!!!!!! La satisfacció es inmensa, no deixa de ser una petita marca de un encara més petit corredor popular, però…qui ho ha viscut ho sap. Lluitar contra les males sensacions, contra els problemes, contra les limitacions, lluitar i dominar-les, és més gran que qualsevol marca o resultat. Ja tenim repte per a Alfara 2012!!!!

Felicitats als organitzadors, als companys d’equip (carrerón!), a la resta de participants i als sponsors i col·laboradors. A Alfara teniu una cursa per a treure’s el barret. Una cursa que et fa feliç. Els que ho han provat saben de que parlo. Salut i cames!

Sopar de cloenda de la 2a Marató de la Fageda.

Atenció gent!

El divendres vinent, 29 d'abril, farem el sopar de cloenda de la 2a Marató de la Fageda i la 3a Marxa Pujada a Pallerols.
Aneu passant la veu a tothom, ja saveu que d'aquí no podem arribar a tots!
L'hora serà sobre les 19.00h, tothom que puga ja podrà baixar per a donar un cop de mà.

Salutacions!

2a Marató de la Fageda, by Ivan.

Enguany me decidia un altre cop a corre la marató del nostre poble i amb un nom que s'està consolidant com una referència al circuit de les terres de l'Ebre , "La marató de la fageda".
Arriba el dia senyalat, he dormit prou i be,estic més que tranquil i em planto a la linea de sortida rodejat d'amics i companys bastant motivat. Tres, dos, un, sortida ! ja estem al lio! Emprenem la costa la pedrola, en busca del povet del toril, els primers kilòmetres anem provant la maquinaria si esta tot be i al puesto,un ritme suau,molt suau comparant les últimes curses,però esque ens enfrontavem a 42 km molt durs. Arribo a Pallerols en un grup de cinc sense adonarme'n,bastan ràpid, no se el temps, ja que he decidit de sortir sense gps ni res. Anem pujant cap a l'escaleta i hem passa Aguiló, brincant com una cabreta desapareix de la meua vista als pocs segons, quin estil ! Quan falten uns dos kilòmetres mes o menys per arribar a l'avituallament dels plans comencem a escoltar unes esquelles i uns crits que pareixien los indios del oeste americà,i em pega per riure perque ja se qui son, quin espectacle!! els corredors que van en mi em diuen quina afició xeic! això no te preu...
Baixada del tabac tranquila,fins arribar a la pista, on anem tirant Maresma,Rubio,Royo i jo, a un ritme lleugeret que potser es l'únic tram on vaig patir un poc fins arribar a la pujada dels aviadors on ens portaria fins a la font del Retaule,a partir d'allí els dixo marxar als tres i prefereixo baixar el ritme per arribar senser al km 30 i així arribo, ritme constan i a esperar a passar l'escaleta per a donar-ho tot a la baixada, cada vegada em trobo millor i això mes els ànims de tota la gent les cames van soles i avegades ni me'n recordo que estic corrent. Al passar Pallerols em trobo molta gent de la marxa ,però no veig cap corredor fins al últim tram de la baixada tècnica, es Royo que va tocat de rampes, el passo i els últims Kms acabo de donar-ho tot,per la meva sorpresa al arribar a meta que el crono posa 4.12 i en lo premi de pujar al pòdium com a 3er senior.Molt emocionant això si però moltes forces me les van donar els companys del Trail CER,familia i amics,gràcies a tots i l'any que ve animo a tots els seniencs,gent de la comarca i d'arreu a participar a n'aquesta gran cursa. LA MARATO DE LA FAGEDA !!

2a Marató de la Fageda i 3a Marxa Pujada a Pallerols, desde l'interior...

Hola!

Us faré una crònica des de l'interior del que va ser la 2a edició de la Marató de la Fageda i de la 3a Marxa Pujada a Pallerols.

Son les 05.00 del matí i ja no puc dormir, hem quedat a les 05.30 al poli. Caldrà aixecar-se que ja no dormirem...en les lleganyes als ulls soc el segon en arribar, trobo a Gusbi, que encara que sembla mentida, no venia de festa...En això que ja va arribant tota la gent i comencem a muntar tot el "tinglado", dorsals, bosses, esmorzar, arc, taula d'ordinadors, megafonia,..., nervis previs... Així en un no res, ja son les 06.30 i comencen a arribar els corredors, poc a poc, van arribant tots. Alguns problemes de dorsals que resolem ràpidament i en poc ja son les 07.15. Cridem a la gent que s'ha de fer el control de sortida, tots al corralet, preses d'última hora per falta d'algun corredor, res que no es puga solucionar. Conte enrera... i sortida de la 2a Marató de la Fageda!

Ja sens descans ara a pels de la marxa. Comencen a arribar, i es fa un bon tap, son molta gent! Això s'ha de pensar millor per a l'any vinent. Comencen a sortir els típics problemes, gent que agafa el dorsal que no li toca, gent que no surt als llistats, res, tot arreglat! Manel dirigeix l'orquestra de la marxa perfectament. Son les 08.15 i la gent sembla que no vol marxar de la vora de l'esmorzaret que els tenim preparat. Els cridem a tots i poc a poc els tenim controlats al corralet de sortida. Les 08.34, tots llestos i sortida de la 3a Marxa Pujada a Pallerols!

Ara tranquil·litat, la sort ja està tirada, ara tot ha de sortir bé i a l'arribada sabrem si els corredors han gaudit del recorregut.

La gent comença a muntar tot el tema de la torrada, taules, carpes, etc. Per altra banda Max ja comença a muntar els trofeus, quin goig fan una vegada ho te tot muntat!

L'espera es fa curta en un no res ja ens diuen que arriben els 1rs corredors de la marxa, que ràpids! i poc a poc ja van arribant tots els altres. De vegades tots a munts, de vegades molt espaiats, però poc a poc Manel, Víctor i Pedro els controlen a tots. Fan molt bona cara, es veu que el recorregut els agrada. Bona feina! Així anem passant el temps, i ens diuen que els 1rs corredors de la Marató ja no tardaran en arribar. Així que Joan i David, preparats per a fitxar-los a tots. Ja es veu al fons un corredor, bé de groc, és Albert Giné, quin temps! 3h43min, bat el rècord de la 1a Marató! El veig content, bona senyal, vol dir que tot ha anat bé, això ens dona ànims. En poc, ja comencen a arribar els corredors de la marató el 2n, Jose Manuel Menero, i el 3r, Adolf Aguiló, completen el podi masculí. Ara ja tenim feina de veritat, no para d'entrar gent, tots molt contents, quina gran alegria per a nosaltres, tot va sobre perfecte, no ens podem queixar. La fotògrafa, Soraya, no para de tirar fotos de l'arribada, a tothom li agrada tindre el seu record.
Així, casi sense donar-nos conte ja han passat 7 hores des de la sortida, cap incident greu, i ens comenten que ja arriben els últims corredors, quin grupet, ells també mereixen el seu reconeixement, moltes abraçades a meta i alguna llàgrima, és admirable l'esperit de superació que te la gent.
Ja! ja està? si, ja està! ja han arribat tots! tanquem els ordinadors, trèiem les classificacions i la feina està feta. Els trofeus s'han entregat, la gent ens dona les felicitacions, ara tots tenen la panxa plena, menys nosaltres, jeje, i crec que les cares son de satisfacció. De satisfacció els que han guanyat, de satisfacció els que han participat i de satisfacció els que han pogut acabar, que no és poc. Tot això, ens fa posar cara a nosaltres de felicitat, de felicitat per fer la feina ben feta, de satisfacció per veure que la gent està contenta. Això no te preu! Ganes per la propera? persupost!

Tota la feina que comporta tot això te la seva recompensa en un matí. Sembla breu, però ja us dic que dura per un any sencer. Un any de noves il·lusions, que, si ningú intenta esguerrar-les, i si no hi ha cap imprevist, donaran lloc a la 3a Marató de la Fageda i a la 4a Pujada a Pallerols!!!

I per finalitzar, voldria fer uns agraïments:

- Per als patrocinadors: Sense ells, les coses serien molt difícils. La situació no permet grans alegries, però tots ells ens han ajudat en els ulls tancats, això s'agraeix de tot cor!

- Per als voluntaris: Gràcies, gràcies ja que sense vosaltres, la marató passa de ser una cursa normaleta a ser una cursa gran, molt gran. Tots els avituallaments plens de voluntaris animant, les barres del menjar, la torrada, l'entrega de dorsals, gent fent fotografies, bé, segur que hem deixo alguna cosa, però de veritat gràcies a tots!

- Per als caps pensants: Joan i Joaquin, els directors d'orquestra de la marató i de la marxa. En les mateixes ganes del 1r any, en ganes de fer-ho bé i en ganes de que la gent s'ho passo bé. Xeics, si l'any passat va anar per poc treure l’excel·lent, enguany l'hem aconseguit, enhorabona!

- I per finalitzar l'enhorabona a tots els corredors: Tant als de la marxa, com als de la marató. Sense vosaltres no seriem res, vosaltres doneu el si o el no, i crec que ens heu donat el si, i espero que per a molt de temps. Gràcies a tots, gràcies per vindre a la nostra terra, a la nostra muntanya, gràcies per donar els ànims i les ganes per a poder dir, que l'any vinent, us esperem a tots! No volem que falte ningú! Fins 2012!

Bé, i això és tot, ja he donat una bona "tabarra", però l'ocasió ho mereixia.

Ara ja si! s'ha acabat la 2a Marató de la Fageda i la 3a Marxa Pujada a Pallerols!

Fins el 2012!!!

Gràcies a tots!!!


By Rafalguerí.

Gràcies a tots!

Gràcies a tots vosaltres podem dir que la 2a Marató de la Fageda i la 3a Marxa Pujada a Pallerols han sigut un èxit!

Hem gaudit d'un gran dia d'esport i muntanya, esperem que us ho hagueu passat molt bé i l'any vinent tinguèssiu ganes de repetir, nosaltres us esperarem en els braços oberts!

Salut i fins 2012!!!

Convocatòria per dimarts.

Gent! 

La marató encara no ha acabat per als organitzadors. Dimarts a les 19.00h al local de l'antic institut. S'ha de guardar tot el material sobrant per a l'any vinent. Aneu passant la veu que faran falta mans.

Salut!

Última reunió pre-marató!

Hola!

Divendres a partir de les 19.00h, farem l'última reunió a l'Hotel Nova Sénia.

Quedarem per a fer el marcatge del dissabte de matí i per a portar el material al poli el dissabte de tarde.

Aneu passant la veu.

Salut!

Atenció!

Hola!

El dimecres vinent necessitem a el màxim nombre de gent per a ajudar a la Marató.

Tothom que pugue hauria de vindre a les 19.00 al local de l'antic institut per a poder ajudar en feines logístiques.

Aneu passant la veu!

Gràcies!

Dilluns tanquem inscripcions!

Atenció!!!

Dilluns tanquem inscripcions!

Tenim més de 200 persones pre-inscrites, no espereu a última hora! No volem que us quedeu fora!

Salutacions!

Atenció, reunió important per a divendres!

Hola!

Este divendres tenim dos temes important a tractar.

El primer és la convocatoria de reunió per a fer els grups de marcatge per a la Marató de la Fageda. Tothom que pugue baixar que vingue, ja que es quedarà per a dissabte 16.

L'altre punt serà la venda de jaquetes del CER, tothom que en va demanar que porte els 20€ i se li donarà.

Vinga, aneu passant la veu!

Salut!

Última setmana per a inscriure's a la Marató de la Fageda!

Hola!

Bé, demà en una setmana tancarem inscripcions!

Esteu atents ja que dilluns 11 serà l'últim dia per a poder fer el pagament. A partir de llavors ja no es podrà inscriure ningú més.

Per ara ja tenim 153 corredors entre inscrits i preeinscrits a la marató i 171 a la marxa.

Recordeu tanquem als 200 per a cada modalitat! No us quedeu fora!

Salutacions!

Reconeixement de la 3a marxa Pujada a Pallerols.

Atenció!

Dissabte 09 d'abril reconeixement de la 3a marxa Pujada a Pallerols.
Tothom està invitat, sortirem del Bar del Camp de Futbol a les 08.15h del matí.

Salut!

Cartells de la Marató de la Fageda.

Hola!

Divendres vinent repartirem els cartells de la Marató de la Fageda. Tothom que pugue ha de vindre a l'Hotel Nova Sénia a partir de les 20.00h per a poder agafar els cartells i repartir-los.

Salut!

Atenció!!! Demà reunió important!

Hola!

Demà tenim reunió important, a partir de les 19.30h tothom que pugue hauria de baixar a l'Hotel per a parlar de diversos temes relacionats en la Marató de la Fageda.

Sobretot si algú te un patrocinador pendent d'aclarir que ho digue demà, ja que tancarem el tema per a poder enviar els cartells a impremta.

També es parlaran diversos temes que necessiten solució.

Salutacions.

Reconeixement del recorregut de la Marató de la Fageda desde Pallerols.

Hola,

Tenim previst fer el reconeixement del recorregut de la Marató de la Fageda desde Pallerols.

Si ens va bé quedem el dissabte 26 de març a les 08.00h. Plaça Amèrica - Camí de Pallerols de la Sénia.

Amb aquesta opció surten uns 30kms.  desde Pallerols.   I a dinar a casa . . . .
Corredors de nivell bàsic. Recorregut recomanat per a veterans; masters; coixos i embarassades . . . . 

Pot vindre tothom que vulga, seniencs, canareus, tortosin, falduts,... tothom està invitat!

Salut!
Joan Mitjavila

Centre Exc. Refalgarí

Comanda de la equipació.

Hola!

Si tot va com ara, esta setmana ja tindrem la nova comanda de l'equipació.

Així que tothom que vulga, podrà vindre divendres a l'hotel a recollir-la.

Si hi hagués alguna cosa d'última hora ja ho comentariem.

Salut!

Inscripcions obertes!

Inscripcions obertes!

Bones notícies!
Ja tenim les incripcions obertes!
Així que tothom que vulga ja pots inscriure's a la 2a Marató de la Fageda o a la 3a Marxa Pujada a Pallerols!
Enguany tenim de límit 200 persones per a cada modalitat.

Vinga va, us esperem a tots el 17 d'abril!
Salut!

http://www.maratolafageda.cat/inscripcions/

CRÒNICA II CURSA DEL PASTISSET (BENIFALLET) Àngels

Bufffff!!! Quina cursa la del Pastisset!!! Molt bons i dolcets els pastissets, però la cursa de dolçeta res… Bé, totes les curses, unes més que altres, tenen la seva dificultat. Si no ja no ens caldria córrer!! Aquesta vegada jo ja tenia assumit que patiria prou… però bé, començar i acabar és el principal objectiu. Si n’aconsegueixes més, perfecte!!

Arriba el diumenge. Normalment, la nit anterior a la cursa obro l’ull més de quatre vegades. És estrany, però aquesta vegada he dormit tota la nit i sense pensar en la cursa per a res… Si no dorms et queixes perquè no has descansat. Si dorms tota la nit i fins i tot et cau la baba, també et queixes perquè potser no estàs prou motivat per córrer. Millor deixar-ho estar i amanir-ho tot per marxar cap a Benifallet.

Arribem al nostre destí. Fa fred i només de pensar que t’has de col•locar de “primavera-verano 2011” se’t posa el cor en un puny. Res important si penses en el que t’espera.

Falta molt poc per començar l’aventura i anem entrant al corralet. Jo em quedo pel final i vaig observant a la gent. Uns parlen, uns intenten passar per col•locar-se al davant, uns altres estiren, uns altres miren el cronòmetre.… Cadascú al seu món, fins que donen el tret de sortida.



Comencem pujant i ens endinsem en un barranc. I quin barranc! No s’acava mai. Àngel em passa i m’avisa que guardi forces perquè si allò és pesat, el que ens espera encara és pitjor. I així ho faig. De fet, encara ens queda tota la cursa pel davant i un tros ben llarg de pujada, fins arribar a la Creu de Santos. Anem pujant i arribem al Mas de Monclús. Emprenem una baixadeta per després tornar a pujar fins al Balneari de Cardó. En aquest tram de la cursa coincideixo amb dos nois amb els que vaig fins al final. Reconec que això d’anar acompanyat va molt bé. Així si el ritme que portes et permet parlar, no es fa tan dur. Continuem pujant fins arribar a la carretera asfaltada que ens porta fins al balneari. Molt bonic. Però encara ens queda la última pujada fins a la Creu de Santos. Vaig pujant a bon ritme, procuro mantenir-lo durant tota la cursa. Em faig a la idea que em queda una bona estona fins arribar al punt més alt. Les cames, entre el fred i les pujades, ja van soles. Hi ha molta vegetació, però va desapareixent a mesura que vaig pujant. Comença a bufar un vent d’allò més fresquet. Tot m’indica que cada vegada estic més a prop de la Creu de Santos. Arribo més prompte del que em penso i això em motiva. Quin fred!!! Allà dalt algú s’ha deixat la porta oberta!!!! (em pensava que em caurien les mans a trossets). Marxem ràpid i comencem a baixar. Sobretot miro bé on poso els peus. Tot i això, les patinades no es poden evitar. Encara ens queden algunes pujadetes abans d’arribar a Benifallet. Les faig bé, però ja començo a notar els quilòmetres. Va que ja ho tenim això!! Porto 3h:50m aproximadament i Benifallet està molt a propet, potser puc fer-la en menys de 4 hores. Últim esforç. No sé d’on treure les forces. Només penso en que el tram que transcorre per dintre del poble sigui costa avall... i si que ho és!! Ja veig la meta!! Em sento molt bé. Derrotada, però molt i molt contenta. He acabat la cursa i he baixat de les 4 hores (3h57m). No puc demanar res més. O potser si: més pastissets. Segur que ens ajudaran a recuperar tot l’esforç. Un esforç que val la pena i que es converteix en la millor recompensa de totes.

No ho vull fer més llarg, però si que voldria felicitar-vos a tots pel nivell tan alt que vau deixar. Sou unes màquines!!Enhorabona!!