Bé ja tenim una altra cursa al sac!
Ahir es va disputar la IV Pujada al Montsià organitzada perfectament per la A.E. Alcanar. D'aquí voldria agrair el gran treball realtizat per l'organització en preparar una cursa en tant bon nivell en tots els sentits, ara ja només cal esperar la cinquena edició.
El matí començava fresc, en un poc d'aire, però en el clima ideal per a poder córrer sense patir calor. Poc antes de les 07.30 ja estàvem recollint el dorsal i esperant a la sorpresa del dia. No les teniem totes, però al cap de poc ja van arribar "les mariquites de la Sénia!" si si, uns quants cracks del trail CER van decidir disfressar-se de mariquites per a donar un toc d'humor a esta cursa, i ja ho crec que ho van conseguir, van causar tant de furor que inclús els van fer una entrevista al canal 56, quin espectacle!!!
Després de fer un poc de calentament i les fotos i rises de rigor ja tocava arrencar la cursa. Tots al corralet de sortida, les mariquites davant de tot i traca per a la sortida. Com sempre sortida en masa, casi 180 corredors pels carrers d'Alcanar feiem tot el goig, i d'allí cap al santet ja vam començar a estirar el grup. Per davant meu uns 10 corredors i entre ells la mariquita disfreçada de Joan, com devia tocar els co....ns tindre a un disfreçat i cridant tot el rato "mariquita, mariquita" per a demanar pas...
Bé un cop la cursa ja es va possar a picar per a dalt vaig trobar el meu lloc, un ritme tranquil i sense forçar sabent que a la baixada de la Torreta seria on podria retallar. Així que poc a poc vaig anar agafant posicions i al final, després d'agafar a Oscar que no anava fi, i a la mariquita de Joan, vaig agafar el ritme bó. Així que, després de la baixada al barranc del Llop, i la pujada infernal fins a la Torreta, vaig sortir d'allí en la sisena posició, però en Narcís xafant-me els talons. Llavors vaig pensar que ho tenia que donar tot baixant per a poder mantindre esta posició fins a meta, i com vaig poder vaig baixar tot el ràpid que podia i vaig conseguir fer un bon forat en la gent de detràs. Però baix de tot encara quedàven bastants kms i no vaig deixar d'apretar fins que a falta de dos kms ja vaig veure que no venia ningú prop, així que en força vaig poder entra a meta després de 3h20min en la sisena posició general. Alli m'esperava Soraya, millor recompensa impossible!
Bé i això és tot per avui.
Fins la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada