dijous, 1 de setembre del 2011

UTMB 2011 per Antonio Mestre



Tot comença fa més o menys un any, quan decideixo inscriure’m a la UTMB. Parlo en diferents Trail Cer, al final Albert Brau s’inscriu a la CCC, tenint la sort de que ens confirmin la inscripció (sort?).
Després d’uns mesos de molèsties al genoll al febrer corro la primera cursa i peta el genoll, diagnòstic: trencament de menisc. Després de proves i peripècies el 24 de maig m’operen 7 setmanes més de repòs i comença molt lentament l’entreno, el temps sen’s tira a sobre i amb uns 260 quilòmetres a les cames parteixo cap a Chamonix; ambient i paisatges espectaculars que et posen la gallina de piel. El dijous comencen les primeres sortides, la TDS, comencen els nervis, divendres de matinada ens acomiadem de Albert que se’n va a prendre la sortida de la CCC, parlant amb la gent del terreny comença a córrer primer el rumor i després la notícia que la UTMB es retarda 5 hores la sortida perquè s’espera una forta borrasca, aproximadament a les 6h. comença a ploure i no pararà fina a les 3 de la matinada, a les 11.30 sortida puntual, amb pluja però amb un ambient impressionant, un quilòmetre a banda i banda de gent animant, a uns 15 km. primera baixada forta i un tast del que ens espera més d’un pam de fang i gent que et passa pel costat tirat al terra. A partir de les 3 para de ploure, prompte comença el primer port important  al qual arribem fent-se de dia i comprovant que està tot blanc de neu de la nit anterior, les vistes impressionen, a la pujada del segon port comença de nou a ploure, convertint-se en neu i granis a partir de 2.000 metres. Comencen les primeres idees de plegar a  Courmayer km. 78. De cop fa un canvi de temps i surt el sol a Courmayer parlo per telèfon amb la família que m’anima a continuar.
Per la tarda el recorregut és molt bonic i les vistes sobre la cara italiana del Mont-Blanc són espectaculars, a un avituallament parlo amb un català que m’informa que la segona part de la cursa s’ha modificat casi per complet fent uns quilòmetres de més i una mica més de desnivell. Comença la segona nit amb el cos ja cansat i la pluja havent fet mella , tinc dos ampolles al peu esquerre i estic escaldat, a les 3 de la matinada arribo a Champex-lac km. 124, aquí comença a protestar l’estómac i costa menjar alguna cosa, a partir d’aquí és on comencen els canvis de recorregut i no sabem els desnivells que ens trobarem.
Es fa de dia per segon cop i una ampolla a la planta del peu dret el que fa que a 35 quilòmetres de la meta la marxa sigui ja un sofriment, penso en abandonar però en parlant amb la família m’anima a continuar cosa que faig per tal de poder-los dedicar la cursa .
Els últims 20 quilòmetres inclòs retallo una hora al temps previst traient forces d’allí on no en queden, finalment a les 3:25 després de 39 hores i 55 minuts arribo a Chamonix amb un ambient impressionant els últims 100 metres els faig parlant per telèfon amb la família, rebo una forta abraçada de Brau i Mònica que feia estona que m’estaven esperant a meta, l’alegria per haver acabat i poder dedicar la cursa a la meva família pel seu recolzament és immens.

PD: Felicitar a Albert per la se extraordinària cursa segon ultra-trail que corre i ni mes ni menys que la CCC.

Donar les gràcies a tos els Trail-Cer que vam tenir enganxats a l’ordenador seguint-nos.

2 comentaris:

albert gine ha dit...

Moltes felicitats Antonio, per acabar-la et vas emportar una sensació que només tu saps, però només els que la vam corre sabem el que vas tingue que patir. Com diu el teu apellit, felicitats "MESTRE"

Mitjavila ha dit...

Felicitats a Antonio i Albert sabia que anaveu pero no sabia de com us havia anat. Llegint la crònica ja veig que això es d'un altra galaxia i vosaltres heu anat i heu tornat. Moltes felicitats a tots dos i els que us van acompanyar que també van poder viurre en primera persona aquesta fita. Ens veiem campions !!!!