Tot comença fa més o menys un any, quan decideixo inscriure’m a la UTMB. Parlo en diferents Trail Cer, al final Albert Brau s’inscriu a la CCC, tenint la sort de que ens confirmin la inscripció (sort?).
Després d’uns mesos de molèsties al genoll al febrer corro la primera cursa i peta el genoll, diagnòstic: trencament de menisc. Després de proves i peripècies el 24 de maig m’operen 7 setmanes més de repòs i comença molt lentament l’entreno, el temps sen’s tira a sobre i amb uns 260 quilòmetres a les cames parteixo cap a Chamonix; ambient i paisatges espectaculars que et posen la gallina de piel. El dijous comencen les primeres sortides, la TDS, comencen els nervis, divendres de matinada ens acomiadem de Albert que se’n va a prendre la sortida de la CCC, parlant amb la gent del terreny comença a córrer primer el rumor i després la notícia que la UTMB es retarda 5 hores la sortida perquè s’espera una forta borrasca, aproximadament a les 6h. comença a ploure i no pararà fina a les 3 de la matinada, a les 11.30 sortida puntual, amb pluja però amb un ambient impressionant, un quilòmetre a banda i banda de gent animant, a uns 15 km. primera baixada forta i un tast del que ens espera més d’un pam de fang i gent que et passa pel costat tirat al terra. A partir de les 3 para de ploure, prompte comença el primer port important al qual arribem fent-se de dia i comprovant que està tot blanc de neu de la nit anterior, les vistes impressionen, a la pujada del segon port comença de nou a ploure, convertint-se en neu i granis a partir de 2.000 metres. Comencen les primeres idees de plegar a Courmayer km. 78. De cop fa un canvi de temps i surt el sol a Courmayer parlo per telèfon amb la família que m’anima a continuar.
Per la tarda el recorregut és molt bonic i les vistes sobre la cara italiana del Mont-Blanc són espectaculars, a un avituallament parlo amb un català que m’informa que la segona part de la cursa s’ha modificat casi per complet fent uns quilòmetres de més i una mica més de desnivell. Comença la segona nit amb el cos ja cansat i la pluja havent fet mella , tinc dos ampolles al peu esquerre i estic escaldat, a les 3 de la matinada arribo a Champex-lac km. 124, aquí comença a protestar l’estómac i costa menjar alguna cosa, a partir d’aquí és on comencen els canvis de recorregut i no sabem els desnivells que ens trobarem.
Es fa de dia per segon cop i una ampolla a la planta del peu dret el que fa que a 35 quilòmetres de la meta la marxa sigui ja un sofriment, penso en abandonar però en parlant amb la família m’anima a continuar cosa que faig per tal de poder-los dedicar la cursa .
Els últims 20 quilòmetres inclòs retallo una hora al temps previst traient forces d’allí on no en queden, finalment a les 3:25 després de 39 hores i 55 minuts arribo a Chamonix amb un ambient impressionant els últims 100 metres els faig parlant per telèfon amb la família, rebo una forta abraçada de Brau i Mònica que feia estona que m’estaven esperant a meta, l’alegria per haver acabat i poder dedicar la cursa a la meva família pel seu recolzament és immens.
PD: Felicitar a Albert per la se extraordinària cursa segon ultra-trail que corre i ni mes ni menys que la CCC.
Donar les gràcies a tos els Trail-Cer que vam tenir enganxats a l’ordenador seguint-nos.
2 comentaris:
Moltes felicitats Antonio, per acabar-la et vas emportar una sensació que només tu saps, però només els que la vam corre sabem el que vas tingue que patir. Com diu el teu apellit, felicitats "MESTRE"
Felicitats a Antonio i Albert sabia que anaveu pero no sabia de com us havia anat. Llegint la crònica ja veig que això es d'un altra galaxia i vosaltres heu anat i heu tornat. Moltes felicitats a tots dos i els que us van acompanyar que també van poder viurre en primera persona aquesta fita. Ens veiem campions !!!!
Publica un comentari a l'entrada