dilluns, 26 d’octubre del 2009

Un petit "tostón": Crònica d'Ulldecona.

Hola!

Ahir va toca cursa prop de casa, vam anar a córrer la 2 cursa de muntanya d'Ulldecona de 27kms i uns 900+.

Ens vam reunir a les 8 del matí casi 30 trail CERs disposats a córrer i disfrutar patint com sempre de la cursa de muntanya que més a prop de casa tenim. Quan vam arribar a Ulldecona allò feia goig miraves on miraves veies algú del nostre equip. Una vegada arreglats i en lo dorsal a la mà ja va començar l'hora del nervis pre-sortida. Uns escalfaments per aquí unes rises nervioses per allà, incertesa per si havia minjat lo correcte i temor per sentir les mateixes sensacions que a Tivissa.


A les 9 puntuals sortida en massa a buscar el castell d'Ulldecona, sortida prou tranquil·la, el grup de davant es va anar formant, entre ells Joan Sabater i jo, pujada al castell explosiva, i una vegada a dalt pista i a buscar les antenes de dalt de la pedrera. Allí ja es va notar que la cursa era ràpida, vaig afluixar el ritme i vaig deixar anar a Joan, ell va tirar en els 5 primers i ja vaig vore que el seu ritme era impossible de seguir. Jo vaig posar el meu ritme trotador i a fer kms. Vam fer les primers pujades, a bon ritme i la cursa es va estirar molt. La segona pujada va costar una mica més però després vaig poder recuperar baixant prop de Godall i així agafar en forces la pujada següent on després de coronar aniríem a buscar l'Ermita de la Pietat. Vaig baixar a l'Ermita bastant ràpid i vaig deixar a dos perseguidors en la baixada. Allí el recorregut era diferent de l'any passar i vam agafar la sendera de les pintures rupestres i d'allí cap amunt per una petita tartera on en una mica de potència vaig arribar fort a dalt i distanciar una mica més els corredors que portava detràs. Una vegada dalt només quedava aguantar el ritme i baixar la sendera de la cal. Vaig baixar fent la cabra per damunt de les roques i vaig avançar a un corredor que baixava mal, d'allí ja vaig posar un ritme alt i a l'últim avituallament vaig agafar a un altre i després d'uns kms per pista i camps ja vam arribar a la carretera. Allò es va fer molt llarg, després de tants kms les cames notaven cada xafada a l'asfalt però en una mica d'esforç mental , pensant en la persona que més estimo, vaig poder encara agafar un altre corredor i això ja em va donar l'última espenta per a arribar a meta 7è de la general en un temps de 2h34min.



Molt content en general pel resultat, sense les males sensacions de Tivissa i notant-me en força els últims kms.


Per altra banda carrerón de Joan Sabater, arribant 3r absolut a pocs segons de Kiko Martí, espectacular la seua evolució, si continua així no queda molt per a vorel al primer calaix del pòdium.


Tots els altres Trail CERs els hi va anar molt bé, tots ens va esforçar al màxim, alguns no vam poder acabar però l'important és que van estar allí i a la pròxima vegada tindran més sort.

Com a equip més nombrós ens van donar copa, esta vegada sense pernil, ja el comprarem en tots els que som no surt ni a 5 euros per cap!

Ara a per la traca final, cursa de les Roques a Horta de Sant Joan.


Salut!

1 comentari:

Jordi Ramada ha dit...

Felicitats a tot@s per la participació i pels bons resultats, sobretot, al megacrack de Joan que està que se n'ix (ja mos explicaràs lo secret).
Enhorabona!!!