dimecres, 22 de juny del 2011

REBUDA VOLTA CATALUNYA SOLIDÀRIA


Hola companys/es,
Com ja sabeu el nostre amic Albert a causa d’una tendinitis inoportuna no ha pogut, complir el repte de fer la volta a Catalunya amb 15 dies. Diem en part perquè en el moment que el seu peu va dir prou, el seu germà Xavi va decidir que ell acabaria les quatre etapes i mitja que feien falta fins arribar a Roquetes.
Aquestes etapes són:
-Dimecres: Coll de Nargó- Ponts
-Dijous: Ponts- Mollerussa
-Divendres: Mollerussa- Flix
-Dissabte: Flix- Roquetes
El motiu d’aquest correu no és altre que invitar-vos a la festa de benvinguda que s’està preparant a Roquetes i que consisteix en acompanyar corrent/caminant al Xavi i, segurament, que els últims metres també a l’Albert, i cadascú amb la camiseta del seu club fins a La Lira de Roquetes on es farà una festa com el repte es mereix.
S’intentarà que l’arribada a Roquetes sigui cap a les 18 hores i ens agradaria comptar amb la vostra presència.
NO HI PODEU FALTAR!!!

Trail Roquetes

dilluns, 20 de juny del 2011

FREDES-PAÜLS

Nervis, molts de nervis… Uuuffffffffff!!! Quin suplici!!! Les sis de la tarda no arribaven mai!! Ja diuen que les coses bones es fan esperar... Fredes comença a omplir-se. Quina gentada i quin goig!!! Veure aquell ambient i poder participar és impressionant. Per a mi era tot un repte poder acabar-la (encara que ja l’havia provat), però crec que el que més em neguitejava era el fet d’anar sola. La muntanya, la nit... i si em perdo? Dubtes, pors, inquietuts... mai saps el que et trobaràs ni com et trobaràs però realment aquesta incertesa d’abans de començar és el que t’enganxa i ho fa tot més emocionant. Si sempre fos igual, quin avorriment no?



Comencem l’aventura. Jo com sempre intento agafar un ritme i, si puc, el mantinc durant tota la cursa. Aquesta és la més llarga que he fet mai i 48 quilòmetres són molts, així que tranquil·litat. Sembla que vaig bé. Em vaig trobant sempre amb els mateixos corredors, però a mesura que va avançant la cursa també me’n deixo enrere. És a les pujades on em trobo més còmoda i en arribar al Coll dels Pallers, avanço molt i molt bé. És increïble notar com el cos i les cames et responen davant l’esforç. Vaig arribar molt bé a Caro (crec que 3:30 més o menys) Fins i tot em van preguntar si començava des d’allà!!! Estava contenta, tenia moltes ganes de continuar i, encara que no ho domino massa, vaig veure que anava prou bé de temps. Allà també hi havia molta gent animant i això em va fer il·lusió. Vaig menjar una mica, vaig xerrar... però sabia que no m’havia d’encantar massa. Ara si: de Caro fins a Paüls i, encara que quedava un ratet de sol, la nit no tardaria en arribar. Fins ara havia anat corrent amb gent. Però sabia que ara la cosa canviaria: molts corredors paraven a Caro i la sortida dels que continuaven fins a Paüls ja era més esglaonada.

Vaig comprovar que tot estigués en ordre. Sobretot el frontal (només faltaria que me l’hagués deixat...) Tot estava al seu lloc, així que continuo. Vaig una estona amb un noi de la UEC però ell a les baixades em deixa enrere... Faig tot el tram de pista sense frontal però en entrar a la senda me’l poso al cap i no tardo gens en encendre’l. Ja és de nit i vaig molt bé. Avanço grups de gent, i mantinc el ritme, fins i tot crec que vaig més lleugera.  A les pujades torno a avançar molt. On més pateixo és a les Rases. Fa vent i la senda es perd fàcilment. Però endavant. Em trobo amb la última pujada i continuo avançant gent. Ja només penso en la baixada que et porta fins a Paüls. Les cames em pesen i m’emporto alguna caiguda sense importància però que t’alerta una mica i t’accelera el cor, i el meu cor no està per a massa accelerades!!! Per fi arribo al tram d’asfalt. Veig Paüls, però no arribo mai... ufffff!!!! Què dur!!! Finalment entro a meta, estic bé, cansada, però molt, molt contenta. He arribat sola, l’he feta sola i a més, el crono marca 6h:40m!!! No puc demanar res més. Només poder tornar-la a fer!!! Tota una experiència que no canvio per res del món!!!
Ah!!! I moltes felicitats a tots!!! Seguiu així!!! 





Àngels

XV Nocturna Fredes-Paüls (18.06.2011)




Dissabte passat va tornar a celebrar-se esta magnífica marxa de muntanya organitzada (i ja en van 15 edicions) pels companys de la UEC Tortosa. Com ja és usual, un bon grapat de Trail-CERs vam acudir puntuals a la cita com podreu veure a la foto de grup. Realment l’ambient que es crea a Fredes abans de la sortida és ben espectacular per la nombrosa afluència de corredors i acompanyants, que fan empetitir la plaça de Fredes fins a crear un dels “must” de la temporada trailrunner ebrenca. Enguany, 775 participants. No cal afegir res més!

Us intentaré fer una petita crònica de tal com es va plantejar i va transcórrer la carrera a nivell particular. Era la segona vegada que hi participava, desprès d’una bona experiència al 2010, on debutant i fent una cursa pràcticament en solitari vaig poder arribar a Paüls en 6 hores i 17 minuts. Enguany ja arribava a la cita amb la Nocturna molt més posat en situació, i sabent el que m’esperava durant els més de 45 kilòmetres de senders i pistes que tenia per davant. L’objectiu per a la cursa era marcar un crono de 5:30, marca que al 2010 va permetre entrar entre els 15 primers. Això suposava esgarrapar 47 minuts al crono, en la pràctica 1 minut per kilòmetre. Mig món per a qualsevol que sàpiga lo que és calçar-se unes sabatilles i sortir a rodar.

Fer (i repetir) curses d’aquest tipus no és fàcil. Bàsicament et canses, et fas mal, caus, passes gana, set, calor, fred… És cert que la meta sempre t’espera la recompensa de la feina feta i el caliu dels amics i companys que t’esperen, sempre són moments per a disfrutar i recordar, però particularment també m’agrada marcar un objectiu de temps (o de classificació a vegades) per a anar donant-li un sentit al ritme i a la manera de enfocar la cursa. És una manera de tenir al cervell concentrat en el que fas i de obligar-te a superar les dificultats i els mals moments ràpida i eficientment. És la meua manera de “disfrutar” de la cursa.

Així que posem-nos en situació. Mode Fredes-Paüls. LA NOCTURNA. Gairebé son les 18:00 del dissabte i a Mauro se li escapa una rialla per baix del nas mentre observa a 700 i pico sonats que s’amunteguen a la costereta de Fredes en ganes de marxa. M’ha caigut el bidó a terra i s’ha trencat la boquilla, Joel flipa i de seguida en trobem un altre, made in Barri Castell. Apretons de mans, desitjos de sort i tret de sortida. Això ja va!

Sortida molt neta i tranqui-la. Primer kilòmetre a 4:25 en gelat, garantia de pols disparat i respiració accelerada, però és el que toca per a situar-nos bé i sense aglomeracions. De seguida passa Ivan Tiscar, va finet com un coral. No fa ni dues hores que estàvem preparant-ho tot a un xalet de Fredes i partint-nos la caixa amb una peli de Johny English. Penso que segur que avui fot un carrerón. Pujant la Roca Blanca ens ajuntem tres seniencs: Joel, Dirk Fumadó i jo mateix, i intentem mantindre el grup lo més compacte possible malgrat que Joel va una mica més sencer i jo i Dirk encara hem de posar el cor i els pulmons al puesto. Anem molt ben col·locats. Passem Pinar Pla, la Font Ferrera i a buscar les Vallcaneres. Arribem prou sencers al control del Pla de les Llebres. Km 10 (1:00 i 6 minuts menys en aquest parcial respecte 2010).

Després de deixar el Mas de la Vallcanera a dretes comença un dels trams més poc agraïts. El tram de sendera que ens portarà a Casetes Velles passant per la capçalera del Capatx és pràcticament pla, però amb un ferm de pedra viva totalment irregular que no permet anar còmode en cap moment i que et va desgastant sense que hi pugues fer rés. Mantenim una posició còmoda en cursa malgrat que ens avança un grupet de tres runners de Castelló. Van còmodes per aquell roquer i es nota. Prenc el primer gel al Mas del Frare, ara toca pista i toca apretar. 2 kilòmetres baixant a la Cova del Vidre a 4:12 i 4:22. Bona repelada al crono, però en la vida no hi ha res gratis, i en el trailrunning menos…Pas per la Cova del Vidre. Km 20 (2:06 i 8 minuts menys en aquest parcial; 14 d’acumulats).

Comença la primera dificultat seriosa del dia, pujada al Coll dels Pallers, em noto prou còmode malgrat no tinc alegria a les cames. El cor i els pulmons funcionen bé, vaig marcant un ritme continuat al grupet de tres seniencs que encara ens mantenim junts. Coronem Pallers i a la sendera de baixada que ens porta a la pista dels xalets noto que les cames segueixen pesades i que no em deixen disfrutar de les baixades, això serà un seriós handicap per a aconseguir la marca, són les primeres sensacions negatives del dia que intento oblidar mentres planegem cap a l’avituallament dels Pous de la Neu. Molt d’ambient, una mica de menjar i de seguida tornem a estar al lio per la pista que ens portarà al Coll de Llinars. Comencen les dificultats físiques: cansament, pesantor de cames i un xic de desànim. Veig perillar l’objectiu. Malgrat tot, les sensacions són pitjors que la realitat. Marxa Dirk (carrerón!) i ens avança Jesús Tíscar molt alegre. Joel i jo intentem mantindre la compostura. Km 30 (3:34 i 9 minuts menys; 23 d’acumulats).

Per Llinars i baixant cap a les Clotes ens alcança i després de pocs minuts ens supera el grupet de la Xari Adrián. També va a per marca després d’un petit parón. Enhorabona Xari! La baixada a les Clotes es converteix en un petit calvari, poc ritme, poca alegria i les primeres enceses de frontal a les ombries. La pujada al collet de la Miranda i la travessa de les Rases no és molt brillant, però estem donant lo màxim possible en aquells moments i gràcies als frontals i al Garmin ens desviem molt poc per les traçades perdedores de les Rases. Ja m’he pres tot l’arsenal de gels, no tinc pajarón però em costa moure amb xispa les cames. Malgrat tot, la pujada no acaba sent totalment agònica i ens acabem plantant a l’Enrajolada al límit del temps previst. Joel no va gaire alegre però li sobra per a aguantar el meu ritme. Km 40 (5:05 i 16 minuts menys; 39 d’acumulats).

La baixada cap a Paüls. Aquí es perden les possibilitats de fer marca. Les cames no responen amb gens d’alegria i la baixada s’acaba fent llarga. Per primera vegada miro el rellotge i tracto de minimitzar danys. Si no pot ser en 5:30 ha de ser en menys de 5:40. Malgrat les males sensacions, clavo en aquest parcial el temps de l’any passat on vaig tenir la sensació d’haver fet una bona baixada. Al arribar a la pista la cosa canvia una mica, només es tracta d’anar rodant fins al poliesportiu, poc a poc ens anem revifant i la petita satisfacció de veure l’arribada ens proporciona les últimes energies des de algun lloc remot de l’organisme. Baixada al poliesportiu i META!!!!! 


Finalment, Km 46 (5:37 i 1 minut menys de parcial; 40 d’acumulats).



Així que hem d'aplaçar l’objectiu de crono fins 2012. El que no s'ha aplaçat de cap manera ha estat tot lo que hem disfrutat de la muntanya i lo que hem gaudit dels companys a la cursa i a l'arribada. Gràcies a l’organització i voluntaris per permetren's gaudir d'una marxa de muntanya tan espectacular, gràcies Joel per la companyia i els consells durant la travessa. I sobretot, gràcies a tota la colla d’amics que ens vam ajuntar al ressopar per ser com sou. El rato del sopar va ser dels que es recorden dies, quin fart de riure! Hi ha molt bon ambient al grup i es nota. Els corredors i corredores que havien fet una gran cursa estaven més que contents. Ara a descansar una mica i a preparar l’Skymarathon de Vilaller del 3 de Juliol. Salut i cames!






Nocturna Fredes-Paüls 2011

Equip no!

Equipassooooooooooooooo!!!



Enhorabona a tots els corredors del TRAIL CER, per la gran nocturna que heu fet, del primer fins a l'últim, sou molt grans!

A seguir així!

dilluns, 13 de juny del 2011

3a Duextrem d'Amposta, by Rafalguerí.

Hola!

Bé, no se per on començar la crònica del que ha sigut la 3a Duextrem d'Amposta.

Bé podria començar dient que, encara que a les classificacions pugue possar que soc el guanyador, jo no hem sento així. Racionalment, puc pensar, que tant Oscar com l'altre company, que portava a 200m, els van desqualificar correctament, però emocionalment, no és així. Jo estava lluitant pel 2n i 3r lloc i així hagués hagut d'acabar la cursa, entrant a molt de temps d'Oscar, però content per ell, per ser el just vencedor i per mi, per haver-ho donat tot i estar lluitant pel cap de cursa en totes les meues forces. Però les coses no van succeir així i ara us faig cinc cèntims...

La Duextrem va començar en molt bones sensacions, vam sortir els 8 primers molt ràpid. Tant ràpid que a la 1a pujada forta ja s'havia trencat el grup respecte de tots els altres. Així que apretant més del recomanable, sabent el que quedava de cursa, vam anar tirant amunt. Oscar marxava ràpidament per davant, i jo, tot el temps controlant el ritme, també veia com Albert i Ivan tiraven endavant per a fer un resultat espectacular. Però esta no era la meua lluita, la meva lluita era mirar com, de la Duextrem, només tenia per davant a dos corredors. A Oscar, impressionant com sempre i a un altre company que no he pogut identificar. Així que, lluitant, lluitant i en l'ajuda de Xavi Royo de la UEC, vaig arribar a la transició en 3r lloc. Estava cansat, les cames estaven pesades i els ronyons em feien mal, tot males sensacions, però quan vaig agafar la btt, tot va canviar. Damunt d'ella les cames ja no pesaven i els kms estaven volant al GPS, en un moment, vaig agafar al 2n de la Duextrem, em notava pletòric, la 1a pujada va costar, però dalt encara anava segon, però en un moment vaig veure que un altre noi m'agafava, no era el que havia agafat avans, era un altre, per la sendera baixava més ràpid que jo, però no em va deixar de roda, la baixada va ser brutal, seguint-lo per damunt les pedres i avall sense mirar en el risc, i així 2n i 3r vam arribar al punt crític de la cursa.
Oscar ja feia temps que havia passar per l'avituallament, i al igual que a nosaltres ens van dir una direcció equivocada. Jo vaig preguntar, però el company que anava segon ni va parar, i va tirar recte. Jo al no voreu clar, vaig cridar si era per allí i em van assegurar que si, i així vaig fer, a fondo detras del segon, pista, pista, i més pista, 30, 32, 35km/h, i jo pensant que ens faltava una pujada, cada cop més nerviós...per allí no era, i allí se'm va caure el món damunt, vaig veure clar que ens havien dit la direcció equivocada, a mi, al 2n i a Oscar. El desànim es va apoderar de mi, estava lluitant pel segon lloc i vaig veure que, els 7kms de més, farien que ja no tingués cap opció de podi. Però, allí no s'acabava la Duextrem, la duextrem s'havia d'acabar i en el cap afonat, vaig tornar poc a poc, cap a l'avituallament conflictiu. Allí, només em van veure arribar, es van desfer en disculpes, però no hi havia res que em pugues pujar els ànims. En bastant mala gana, vaig anar fent, primer trobant a Narcis, desprès a Ragna i poc a poc els vaig deixar a tots. A la baixada, em vaig trobar a Dirk, m'havia avançat mentre jo anava en la direcció equivocada, estava un poc magullat, però és dur com una roca, i així veient que en ell podia arribar bé vam tirar fort cap a meta, ara si, pel recorregut correcte. Moltes rampes a les cames, els kms extra i l'esforç fet començaven a passar factura, però cap de la duextrem ens agafava per detras, i així en l'últim esforç i en el cap ple de mals pensaments vaig creuar la meta. No sabia ni en quin lloc estava, ni que passaria, però vaig explicar el que va passar i van decidir, desprès de pensar-ho molt, donar-me el 1r lloc a mi, ja que era el que havia fet tot el recorregut en menys temps, sense contar el tram de l'equivocació.
Mal gust de boca per tot el que va passar, per no haver pogut aixecar els braços a meta sabent que era 3r i que els companys de davant m'havien guanyat per estar més forts que jo. Per Oscar, per que ell era el que mereixia este podi i esta victòria. Company, ja ho vam parlar, no fa falta dir res més. Només que ets un gran esportista, i per damunt de tot una gran persona, puc dir que estic orgullós de tindret com a amic.
Bé i de l'organització, companys, us coneixo a molts, respecto la decisió que vau prendre. Se que hi ha molta pressió quan has de fer una cosa d'estes i que les coses no son fàcils, però heu de comprendre que jo em sento el 3r classificat. I respecte a l'error de l'avituallament, ja sabeu on falla i se que el corregireu perfectament, sou bons i només cal veure l'èxit de participació que heu tingut. La cursa estava perfectament marcada i els recorreguts eren molt bonics, les vistes corrent per dalt de la serra del Montsià son magnífiques i els corriols en la BTT espectaculars. Nois l'any vinent hem tindreu allí, i tornaré a donar guerra, això, segur!

I per a finalitzar, vull donar les gràcies a Soraya i a Mireia, que, en la solana que caia, allí estaven esperant a que arribes, aguantant la meua decepció a l'arribada i donant-me ànims. Gràcies!

Bé gent, i ara a per la Nocturna, la farem com a un bon entreno pensant en el sky marathon de Vilaller, quines ganes!!!

Salut i cames!




dimecres, 8 de juny del 2011

Reunió de voluntaris per a la Cursa i Marxa popular del Trail CER.

Hola!

Divendres a partir de les 20.00h ens reunirem a l'hotel per a parlar de la cursa i marxa del dissabte.
Aneu passant la veu ja que farà falta gent per a ajudar.

Gràcies!

divendres, 3 de juny del 2011

Cursa i marxa popular de Trail CER

DISSABTE 11 DE JUNY:

9.00 h Cursa i marxa popular de Trail CER
 
Recorregut: Circuit de 8,6 km pels voltants de la Sénia
Per a totes les edats
Inscripcions de dilluns a divendres a l’Ajuntament. Tel. 977 713 000
Lloc de sortida: Pavelló Poliesportiu Municipal
Organitza: Centre excursionista Refalgarí

Us esperem!!!