dilluns, 20 de juny de 2011

XV Nocturna Fredes-Paüls (18.06.2011)




Dissabte passat va tornar a celebrar-se esta magnífica marxa de muntanya organitzada (i ja en van 15 edicions) pels companys de la UEC Tortosa. Com ja és usual, un bon grapat de Trail-CERs vam acudir puntuals a la cita com podreu veure a la foto de grup. Realment l’ambient que es crea a Fredes abans de la sortida és ben espectacular per la nombrosa afluència de corredors i acompanyants, que fan empetitir la plaça de Fredes fins a crear un dels “must” de la temporada trailrunner ebrenca. Enguany, 775 participants. No cal afegir res més!

Us intentaré fer una petita crònica de tal com es va plantejar i va transcórrer la carrera a nivell particular. Era la segona vegada que hi participava, desprès d’una bona experiència al 2010, on debutant i fent una cursa pràcticament en solitari vaig poder arribar a Paüls en 6 hores i 17 minuts. Enguany ja arribava a la cita amb la Nocturna molt més posat en situació, i sabent el que m’esperava durant els més de 45 kilòmetres de senders i pistes que tenia per davant. L’objectiu per a la cursa era marcar un crono de 5:30, marca que al 2010 va permetre entrar entre els 15 primers. Això suposava esgarrapar 47 minuts al crono, en la pràctica 1 minut per kilòmetre. Mig món per a qualsevol que sàpiga lo que és calçar-se unes sabatilles i sortir a rodar.

Fer (i repetir) curses d’aquest tipus no és fàcil. Bàsicament et canses, et fas mal, caus, passes gana, set, calor, fred… És cert que la meta sempre t’espera la recompensa de la feina feta i el caliu dels amics i companys que t’esperen, sempre són moments per a disfrutar i recordar, però particularment també m’agrada marcar un objectiu de temps (o de classificació a vegades) per a anar donant-li un sentit al ritme i a la manera de enfocar la cursa. És una manera de tenir al cervell concentrat en el que fas i de obligar-te a superar les dificultats i els mals moments ràpida i eficientment. És la meua manera de “disfrutar” de la cursa.

Així que posem-nos en situació. Mode Fredes-Paüls. LA NOCTURNA. Gairebé son les 18:00 del dissabte i a Mauro se li escapa una rialla per baix del nas mentre observa a 700 i pico sonats que s’amunteguen a la costereta de Fredes en ganes de marxa. M’ha caigut el bidó a terra i s’ha trencat la boquilla, Joel flipa i de seguida en trobem un altre, made in Barri Castell. Apretons de mans, desitjos de sort i tret de sortida. Això ja va!

Sortida molt neta i tranqui-la. Primer kilòmetre a 4:25 en gelat, garantia de pols disparat i respiració accelerada, però és el que toca per a situar-nos bé i sense aglomeracions. De seguida passa Ivan Tiscar, va finet com un coral. No fa ni dues hores que estàvem preparant-ho tot a un xalet de Fredes i partint-nos la caixa amb una peli de Johny English. Penso que segur que avui fot un carrerón. Pujant la Roca Blanca ens ajuntem tres seniencs: Joel, Dirk Fumadó i jo mateix, i intentem mantindre el grup lo més compacte possible malgrat que Joel va una mica més sencer i jo i Dirk encara hem de posar el cor i els pulmons al puesto. Anem molt ben col·locats. Passem Pinar Pla, la Font Ferrera i a buscar les Vallcaneres. Arribem prou sencers al control del Pla de les Llebres. Km 10 (1:00 i 6 minuts menys en aquest parcial respecte 2010).

Després de deixar el Mas de la Vallcanera a dretes comença un dels trams més poc agraïts. El tram de sendera que ens portarà a Casetes Velles passant per la capçalera del Capatx és pràcticament pla, però amb un ferm de pedra viva totalment irregular que no permet anar còmode en cap moment i que et va desgastant sense que hi pugues fer rés. Mantenim una posició còmoda en cursa malgrat que ens avança un grupet de tres runners de Castelló. Van còmodes per aquell roquer i es nota. Prenc el primer gel al Mas del Frare, ara toca pista i toca apretar. 2 kilòmetres baixant a la Cova del Vidre a 4:12 i 4:22. Bona repelada al crono, però en la vida no hi ha res gratis, i en el trailrunning menos…Pas per la Cova del Vidre. Km 20 (2:06 i 8 minuts menys en aquest parcial; 14 d’acumulats).

Comença la primera dificultat seriosa del dia, pujada al Coll dels Pallers, em noto prou còmode malgrat no tinc alegria a les cames. El cor i els pulmons funcionen bé, vaig marcant un ritme continuat al grupet de tres seniencs que encara ens mantenim junts. Coronem Pallers i a la sendera de baixada que ens porta a la pista dels xalets noto que les cames segueixen pesades i que no em deixen disfrutar de les baixades, això serà un seriós handicap per a aconseguir la marca, són les primeres sensacions negatives del dia que intento oblidar mentres planegem cap a l’avituallament dels Pous de la Neu. Molt d’ambient, una mica de menjar i de seguida tornem a estar al lio per la pista que ens portarà al Coll de Llinars. Comencen les dificultats físiques: cansament, pesantor de cames i un xic de desànim. Veig perillar l’objectiu. Malgrat tot, les sensacions són pitjors que la realitat. Marxa Dirk (carrerón!) i ens avança Jesús Tíscar molt alegre. Joel i jo intentem mantindre la compostura. Km 30 (3:34 i 9 minuts menys; 23 d’acumulats).

Per Llinars i baixant cap a les Clotes ens alcança i després de pocs minuts ens supera el grupet de la Xari Adrián. També va a per marca després d’un petit parón. Enhorabona Xari! La baixada a les Clotes es converteix en un petit calvari, poc ritme, poca alegria i les primeres enceses de frontal a les ombries. La pujada al collet de la Miranda i la travessa de les Rases no és molt brillant, però estem donant lo màxim possible en aquells moments i gràcies als frontals i al Garmin ens desviem molt poc per les traçades perdedores de les Rases. Ja m’he pres tot l’arsenal de gels, no tinc pajarón però em costa moure amb xispa les cames. Malgrat tot, la pujada no acaba sent totalment agònica i ens acabem plantant a l’Enrajolada al límit del temps previst. Joel no va gaire alegre però li sobra per a aguantar el meu ritme. Km 40 (5:05 i 16 minuts menys; 39 d’acumulats).

La baixada cap a Paüls. Aquí es perden les possibilitats de fer marca. Les cames no responen amb gens d’alegria i la baixada s’acaba fent llarga. Per primera vegada miro el rellotge i tracto de minimitzar danys. Si no pot ser en 5:30 ha de ser en menys de 5:40. Malgrat les males sensacions, clavo en aquest parcial el temps de l’any passat on vaig tenir la sensació d’haver fet una bona baixada. Al arribar a la pista la cosa canvia una mica, només es tracta d’anar rodant fins al poliesportiu, poc a poc ens anem revifant i la petita satisfacció de veure l’arribada ens proporciona les últimes energies des de algun lloc remot de l’organisme. Baixada al poliesportiu i META!!!!! 


Finalment, Km 46 (5:37 i 1 minut menys de parcial; 40 d’acumulats).



Així que hem d'aplaçar l’objectiu de crono fins 2012. El que no s'ha aplaçat de cap manera ha estat tot lo que hem disfrutat de la muntanya i lo que hem gaudit dels companys a la cursa i a l'arribada. Gràcies a l’organització i voluntaris per permetren's gaudir d'una marxa de muntanya tan espectacular, gràcies Joel per la companyia i els consells durant la travessa. I sobretot, gràcies a tota la colla d’amics que ens vam ajuntar al ressopar per ser com sou. El rato del sopar va ser dels que es recorden dies, quin fart de riure! Hi ha molt bon ambient al grup i es nota. Els corredors i corredores que havien fet una gran cursa estaven més que contents. Ara a descansar una mica i a preparar l’Skymarathon de Vilaller del 3 de Juliol. Salut i cames!






1 comentari:

jag75 ha dit...

felicitats Manel!
ja saps q ami tb m´agrada q la gent marque l´objectiu. No va faltar molt però la millora és espectacular en un anyet.
tu no pares, tot arriba.

salut i cames i si pots, recuperades :)