dimarts, 30 de març del 2010

“ATZENETA DEL MAESTRAT, POBLE DE GRAN VALIA, MOLTS DE BARS I CAP LLIBRERIA” Nicolai lo Rapsoda

Iep! Una vegada recuperats dels esforços del cap de setmana, arriba el moment de fer una crònica de la Cursa de Atzeneta, 1º prova puntuable de la Lliga de curses de muntanya ‘Castelló Nord’, i on sis Trail-CER’s vam decidir-nos a participar i a gaudir d’un bon dia de competició i monte que és lo que més mos va!
Desprès de la passada crònica de la Foradada intentaré resumir una mica aquesta perquè m’han arribat veus per estos cafès que algun pares novençans les fan servir per a adormir als crios de tanta lletra que li vaig posar….jejeje. Bueno, prontet prontet (tan prontet con les 5:00 de la matinada) sonaven els despertadors i mitja horeta desprès quedàvem a la gasolinera Mònica, Albert, Nicolai, Coco, Marcoval i jo. Sortim ben puntuals direcció Serafina, Catí….desprès d’un “pit stop” a Vilar de Canes per a comprovar los dos cotxes que anàvem bé enfilem la carretera d’Atzeneta, on som dels primers en arribar i recollir els dorsals. Uns bons cafès i bastant de fred (per sota dels 5ºC) però ni un gram d’aire, quan surti el sol farà un dia boníssim per al trail i per a encarar els 26,600 km de la cursa i els aproximadament 1.050 metres de desnivell +.

Poc a poc la zona de la sortida es va ambientant, 550 inscrits prenen part en aquesta desena edició de la pujada, on calia destacar la presència de Raúl García Castán, actual Campió d’Espanya i d’Europa de curses de muntanya. Amb un parell de rectes al cos ens col·loquem al corralet de sortida i PAM! Coet i amunt!
De seguida perdo als traicer’s i em situo a meitat del pilot, la cursa surt com quasi sempre picant per a amunt però en coneixement. Em trobo amb Jordi Cervera que malauradament no vol forçar i ha parat. Anem creuant camps, lligallos, corriols i barranquets fins que arribem a uns masos que de lluny ja criden l’atenció per les seves formes i per lo ben restaurats que estan, amb porxats de fusta, façanes ben pintades, corrals i tancats amb animals de granja....com més a prop més espectacular, fins que hi som al costat i ja és impressionat, avui ho he buscat per Internet i crec que és el “templo budista” de l’Andreva. En aquell moment i amb la calienta ja em vaig pensar que era algo així, només me va fer falta veure un noi assomat a la barana en una túnica i el saludo em va sortir de dins: “PAZ Y AMOOOR!!!”. Espero que no pensés: “Y EL PLUS PAL SALÓN CABR**!”....Bueno a mi este lleu contacte espiritual me va fer revifar i emprendre les costes de la Nevera en un equilibri interior que ni el Dalai Lama en primavera.
Poc a poc la cosa es va anar empinant i estretint, cota 800, 900, 1000....els pins es van fent grossos i ja estem al “monte, monte”....el ritme no és bo però tampoc perdo posicions, com comentem en un company de Benicarló al nostre segment del pelotón no solen haver massa canvis de ritme sinò que es tracta de apretar les dents i aguantar i aguantar....Aguantem tant que després d’uns bonics corriols ens clavem a dalt de tot de la Nevera, sobre els 1.130 metres d’altura, passem l’alfombra de xips, bevem, 1hora 46 minuts per a 14 kilòmetres de pujades....un càlcul ràpid em diu que a 6’ el kilòmetre durant els 12 kilòmetres i escaig que falten puc marcar sub 3-hores....aquí s’esvaeixen la paz, el amor, lo dalai i les sensacions relaxades, toca apretar dents i emprendre la baixada, tècnica al principi i possiblement molt corredora al final. Penso que si regulo ho tinc a la mà, sub 3 hores i arribar dins de la primera meitat del pilot.

La teoria funciona de meravella fins aproximadament el kilòmetre 18, les ràpides pistes que anem seguint entren de cop en una llera seca, un barranc prou ample que va a parar al riu Monlleó. M****! De cop oblido la filosofia oriental i començo a recordar-me’n dels sants de este terreno nostre. Passo el kilòmetre 20 en 2:22, aguanta marea, però el proper km em costa vuit minuts de transitar per pedregals de tota mena. Kilòmetre 21en 2:30...en queden 5 i escaig...este “pico” desconegut serà el que decidirà si entro en sub-3 hores o no...tindrà eggs la cosa...espero que el Dalai se’n recorde de mi!

Apreto les dents com mai i regulo amb el Forerunner, qualsevol desnivell positiu em costa Déu i ajuda, però les distàncies van caient...22 a 2:36, 24 a 2:48...ja es veu el campanar i canvi de ritme!!!! Km 25 a 5’ i Km 26 a 4:30, entrem al poble, el pico de distància no és gran i metaaaaa!!!! 2:57:49 i 181 pulsacions per minut.

De seguida veig una cara coneguda que m’espera. Li dono una bona abraçada al meu amic Arcadio d’Espai Viu, m’encanta trobar-lo tan bé una altra vegada. Està molt content, tant com de veí d’Atzeneta com a patrocinador de la cursa. L’ambient en meta és dels bons, afició a tope! Com no podia ser d’altra manera, bocadillo, cervesa, veiem l’entrega de premis, un petit parlament de Raúl García i de l’Organització, a més a més a Mònica li ha tocat el sorteig. Contents com sempre i cansats enfilem el camí de casa, i xerrant xerrant....ja hem arribat! Una bona cursa, un dia esplèndid i la adrenalina a tope, tant que me’n vaig en la BTT i em cepillo 25 kilometrets de pistes i senderes que m’acaben de rematar.

Bueno companys, ja podeu imprimir el text i anar a llegir-lo als xiquets, que segur que els deixeu roques! Fins la pròxima!!!!


Marxa - La Nevera
7 01:34:42 MONICA CABALLER BOIX Senior Feme TRAIL CER LA SENIA

X Pujada a la Nevera
21 02:14:39 ALBERT BRAU PLA Senior Masc TRAIL CER LA SENIA
131 02:42:56 NICOLAI SANZ MARTI Senior Masc TRAIL CER LA SENIA
167 02:51:00 JORDI MARCOVAL MARTÍ Senior Masc TRAIL CER LA SENIA
209 02:57:49 MANEL TOMAS ANDREU Senior Masc TRAIL CER LA SENIA

Manel Tomas Andreu

dilluns, 29 de març del 2010

Cursa Serra de les fites. Pobla de Massaluca. Per Leti.


Aquest diumenge, una bona colla del Trail no vam tenir perea d’anar fins a un dels pobles que més lluny ens paren del circuit, la Pobla de Massaluca.
Així que a les 7.20 h puntuals ja estàvem a la gaso preparats per arrancar. Un cop allí, lo de sempre, uns estiraments, calentaments amunt i avall i cap al corralet. I a les 10 en punt, desprès de que el del micro advertís a la població de que anessen en cuidado de que cap corredor se l’emportés per davant, es va donar el tret de sortida. I és que no sé si és sensació meua o cada vegada les surtides són més a saco!
Així que volteta pel poble i a agafar el primer corriol. Després molta estona planejant, algun puja i baixa però tota l’estona per pista fins arribar a la Punta de Tarralloles on hi havia un magnífica vista del riu Ebre. Des d’allí vam agafar un corriol que ens endinsà cap al barranc fins arribar al riu Matarranya. Si més no aquest tram va ser dels meus guapet de la cursa. Després per corriols cap amunt i el calor ja començava apretar, ja que el terreno no era molt frondós i poques ombres hi havien.
I quan ja començaven a vore el poble, control del xip al Mollo i a pegar volta, avall per desprès tornar a pujar cap al poble. Pista i més pista, travessem camps d’ametllers i per fi al poble.
En fi, una carrera molt corredora amb pocs trams tècnics i molta pista. Ideal per als que els hi agrada córrer.
Pel que fa als regals, molt esplèndits: samarreta, botella de vi, crispis pa la llet, barretes special K… i és que això de les carreres és una maravilla, a part de fer esport, et carreguen de regals, coneixes pobles i gent i fas turisme per n’estes serres!
Ah, i en aquesta carrera no ens podem queixar de que no correien dones! Marta, Miriam, Montse, Judit, Isa i jo. Tota una representació femenina!! Ànims a Isa que malauradament es va fer un esguinç només començar i va continuar corrent amb sa germana.

Fins una altra!

Leti

diumenge, 28 de març del 2010

Atenció!

Important!

Demà dilluns a les 20.00, tothom que puga ajudar al pabelló polisportiu. Tenim local per a poder organitzar tots els avituallaments tal com cal i ho portarem allí.

Aneu passant la veu ja que ens faran falta mans.

Gràcies.

Trail CER

dilluns, 22 de març del 2010

Reunió Divendres 26/03/10

Atenció!

Divendres hi ha reunió al local que ens han deixat al Pabelló Poliesportiu. A partir de les 20.00, començarem a organitzar el material. Tothom que puga també hem quedat a les 19.15 al local del CER, per a portar el material que tenim allí cap al Polisportiu.

Trail CER

dimarts, 16 de març del 2010

Crònica de la 2a Pujada a la Foradada (per Vu*fit)

Iep!!! Aquí una petita crònica de la cursa del diumenge passat, la II Pujada a la Foradada de Sant Carles de la Ràpita, una cursa de montanya que no ha deixat indiferent a quasi ningú (realment ahir dilluns van haver foros que treien fum) però que personalment crec que va ser una gran cursa amb uns quants detalls a millorar, que potser valorats en el “calentón” de l’esforç semblaven una cosa però que en gelat no poden de cap manera ensombrir ni la tasca d’una voluntariosa organització, ni la bellesa d’un recorregut fantàstic a travès de la part nord del Montsià. Per la seva part, la vertent competitiva ja estava plenament garantitzada per la gran afluència de corredors i per les condicions d’un magnífic matí de quasi primavera.



A les 06:30 com sempre puntualíssims a la gasolinera, molts membres del Trail Cer sortíem amb els cotxes cap a La Ràpita, on ens esperavem els dorsals, els termos de cafè i els cocs de rigor que tan s’agraeixen a primera hora del matí. Després dels preparatius al parking del Varadero i rodalies (que realment pareixia un paddock de gran premi amb tot l’escampatall de corredors, bosses, roba, sabatilles, maleteros oberts…) vam enfilar cap a la Plaça del Còc, on a les 08:15 s’havia de donar la sortida. Un petit embús a la verificació de dorsals per a accedir al parc tancat va demorar la sortida uns deu minuts, va ser massa feina per a una sola persona que hi havia a l’accés a l’esmentat parc.



Una vegada dins del corralet, un breu briefing, els últims estiraments (molts de la part del coll: ‘¿on està este? ¿on està l’altre?) i tres, dos, un…..LADIES AND GENTLEMEN THEY’RE OFF!!! Més de doscents corredors a la conquesta de la Foradada!!!



A partir d’aquí comença la solitud del corredor de fons, personalment va ser una sortida molt tranquila, era la prova de foc després d’unes molèsties al genoll que vaig arrossegar tota la segona meitat de la temporada passada i que m’ho havien fet passar realment malament. Aixi que paciència i…amunt!!! La veritat és que vaig sortir quasi dels últims i em va tocar espavilar una mica, poc a poc em vaig anar trobant seniencs, Victor, Gentil, Joan Michavila, Carlos…..Malauradament també vaig trobar a Eugenio que havia parat i tornava al poble. Ànims Eugenio!



Començant a pujar la cara de llevant de la Serra del Montsià volia aguantar a Carlos Espinosa i al Belenyo però aviat me’n vaig adonar que seria una tasca quasi impossible i vaig decidir anar al meu ritme per a no provocar cap sobrecàrrega als genolls i esperar a la segona meitat de cursa, on si em trobava bé podria apretar una mica més. Em junto Pau Gimeno i anem fent, passem la Gossera, la Campana, Faixes Tancades i fins a dalt. Al final corono la Foradada en 01:08:59, més enllà dels 8 min/km. He relliscat pujant i em sagna un palmell de la mà, però els genolls aguanten molt bé (gràcies fisio!) i agarrem en ganes el bucle que ens portarà a Mataredona.



Pujant pel Burgar (preciós!) fins a Matarredona vaig notant que els tendons del genoll no s’inflamen i crec que aguantaran , per primera vegada en mesos, tota una cursa. Coronem en 2 hores justes i llavors baixem una sendera divertidíssima fins a un parking, crec que es diu Cocó de Jordi. Ha estat la segona pujada de la cursa, encara no baixem dels 8 min/km però ja veig la meta a tocar, només queda aguantar. Em trobo a Coco a un avituallament, encaro la última pujada i una altra sendera prou tècnica em deixa a la pista que ja baixa a laRàpita. És el kilòmetre 17, en queden aproximadament vuit, no em noto cansat i estic disfrutant com feia temps que no degut a l’absència de dolor als genolls, així que….avall!!!! Vull recuperar el màxim de posicions perdudes, deixo que el Garmin em porte sobre els 5 min/km, ho consegueixo excepte en el tram del Santet, a partír de allí només resta apretar les dents, de fet penso molt en les voltes de Torreta que ens fotem seguit per La Sénia, perquè el tram que porta a les Delícies és realment avorrit, anem donant relleus amb una company del Coll de l’Alba Running, seguim passant corredors i arribem a la platja, on ens espera la última sorpresa del dia... Aquest tram realment era una mica peculiar, però la meva opinió és que estant penjat el track com estava públicament, és cosa dels corredors valorar-lo una mica i saber que et trobaràs.



Un UEC que tinc davant a 200 metres de meta m’anima a llençar l’ultim sprint, cremallera amunt per a ensenyar als sponsors com es mereixen i final en 3:18!!!!! Veig molts de companys animant, la veritat és que aquest és un moment que sol compensar qualsevol patiment. Els últims 8 km a 5:30 contant el tram de sorra i més content que un gat amb dues rates. Felicitats a tots els companys de l’equip, la veritat és que el grup cada vegada va a més, es un orgull còrrer per al Trail CER La Sénia.



Cervesa fresca, bon ambient, solet i pòdium per equips. Algú creu que els diumenges són avorrits? No gens si es comencen a les 6 del matí i els dediques a fer la cabreta. Fins aviat. Salut i cames!!!!
FOTOS ANAVARRO
FOTOS PAU
FOTOS ESTAYTEGA

dilluns, 8 de març del 2010

III Canicross i cursa de les II Torres. Campredó.

Avui tocava l’esperat debut del nostre gos Espo en la modalitat de canicross. Modalitat força desconeguda però no obstant ja és la quarta edició de la lliga catalana i la tercera edició que es celebra a Campredó. Doncs això del canicross consisteix en portar lo gos lligat en un arnès del qual surt una corda elàstica que te la lligues a un cinturó que porta posat el corredor. La idea és que el gos vaigue davant i t’arrosegue i així correr més ràpid. Pos bueno, vos explicaré com li ha nat aquest debut a Espo contat pel que anava detràs (Ximo). Desprès d’una setmana menjant carbohidrats Espo intuïa que una de bona s’acostava. I este matí a les 7 a.m ja estava nerviós com un flam. Lo carreguem al cotxe i cap a Campredó que falta gent!

Una vegada allí los gossos han passat un control veterinari i els amos no. I au, cap a dins al “corralet”. Espo no entenia molt de que anava la història però igualment estava super motivat i s’ha posat lo primer. I res, lo tret de sortida ha sigut espectacular. Molts gossos i molt bonics corrent “a tota òstia” i els amos detràs. Però bueno, lo d’Espo i Ximo ha sigut arrencada de cavalll i super parada de burro. Los primers quilòmetres Espo anava enbaladíssim i a Ximo no li corríen prou les cames per poder-lo seguir, i en això que ha pensat que si aguntava així tota la carrera faria podium. Però la truita s’ha girat i l’han començat a adelantar gossos i amos i més gossos i més amos fins arribar en darrera posició. Però bueno, una resultat molt digne per ser la primera vegada i no saber de que anàva la història, perquè ell que se sabia de quilòmetres i desnivells!

Per altra banda, mig hora més tard de la sortida del canicross començava la primera cursa de muntanya de les II Torres. I allí estàvem Jaume i jo pa córrer un rato que tot i no ser puntuable es mereix el seu reconeixement. Ha estat ràpida, amb poc desnivell però amb els seus trams tècnics i els seus corriols guapets per a disfrutar. La veritat és que desprès de les darreres curses que he fet aquesta se ma fet curta però ja està bé que hi haguin curses que pugues arribar a la meta sense estar destroçat. Enhorabona a la organització i fins la pròxima!



Leti


http://picasaweb.google.es/leticia.tiscar/CanicrossICursaCampredo#

dilluns, 1 de març del 2010

Atenció!

Atenció!
Demà a les 13.00h es tanca el tema dels patrocinadors. Tothom que en tinga de pendents que ho diga ja, demà per la tarde enviarem els cartells a impremta.
Trail CER.