dilluns, 25 d’octubre del 2010

III cursa de muntanya d'Ulldecona by Rafalguerí

Bé una petita crònica de la III cursa de muntanya d'Ulldecona:

07.15am, pip-pip..., pip-pip, collons que passa, que he d'anar a treballar? osti no que és diumenge, uff, que son i que poques ganes de córrer avui...bé va aixecat que quan te rentes la cara ja saps que et passa tot. Bé la bossa al lloc, posat el tratje de batalla i no t'oblides res, ni les sabates...buff, les trabuco, no se com anirà això en estes...llàstima que no m'han arribat les noves encara, que hi farem un poc d'esparadrap i ja estarà no?...
Bé a esmorzar i a plenar el dipòsit de bons hidrats, un poc de muesli, la llet en mel que no falte, i unes torradetes i ja estem arreglats! 07.41 ui que ja es fa l'hora nem a la gaso...07.45, ei bon dia! Quina gentada avui, això si que fa goig! Bé estem tots?, vinga marxem cap al puesto!
08.10, osti tu quina rasca, nem a pel dorsal que comença a vindre gent, bé bé, quin ambient, poden estar contents els falduts de la gentada que els vindrà avui.
Ei, cares conegudes, canareus, tortosins, ampostins, pues si avui estem tots, quin fart ne tindrem per a quedar prou bé, s'haurà de córrer i molt!
08.50 anda que ja ens criden i encara no he escalfat, corre, corre, arf, arf, mare meua ja estic cansat... Eics, va cap al corralet que ja toca! 09.00, espereu al coet, ehh! Si..., el coet, quan el coet petava ja estàvem sortint d'Ulldecona...vinga cap al Castell que fa pujada, bé anem bé aguanta aquí i ves fent que ja saps el que queda, amunt i avall, agafa bona posició detràs de Josep Bel, ep Marc Balañà, bona llebre, a veure si els puc seguir, uff, uff, el cor per la boca i cap a les antenes, vinga apreta que després ve la baixada i allí a sac! Avall! Ui, ui, això no va bé, ja tornem a ser en les sabatilles dels c*****s..., ja em cremen els talons, no pot ser, no puc més, aguanta que ja estàs baix! buff, paro..., m'agafa Marc, ei, no puc en els peus quin mal, va segueix-lo va, vinga detràs, au amunt, planejant, buff, quin patir, vinga ara avall cap a l'ermita, Marc, passa jo no puc! joder que suplici, marxen dos per davant i no puc fer res, que mala llet...no puc xafar les pedres, quin mal a cada xafada...vinga va tira, cap a l'ermita, mira'ls seniencs i canareus donant ànims, que cracks! Gràcies una espenta no va mai mal quan vas fotut! Ei Brau vinga una altra roda per a agafar, tira amunt, i més amunt, va que sembla que vas bé, error, tornem al cap de poc en la cremor de peus, buff, m'he d’evadir d'això i tirar de cap, encara queden 6kms, pensa en la meta i pensa qui t'espera, ja ho saps, estarà allí! Vinga endavant, endavant, ja falta menys per a veure-la!
Més baixades, no puc aguantar a Brau, marxa lluny i el perdo, va que ja queda menys, planejem i podem córrer de nou, uf l'última pujada, vinga que pujant no crema res, només les llagues, ja tinc a Brau de nou, però tornem a baixar? uff, el torno a perdre..., va que ja està Ulldecona a tiro, a planejar, tot baixada, ara si, aguanta tot el que pugues, algú t'espenta i ja saps qui és, sempre t'espenta encara que no estigue al teu costat, t'espera a meta! Vinga Brau que ja ho tenim, ja el passo, a pels altres dos, en tinc dos davant i no els puc agafar, més fort, no els atrapo, últims metres a tiro i no puc, el dolor ja no hem deixa avançar més fort, l'arc de meta! I el seu somriure, llàstima que no li puc correspondre pel meu mal estat, però això ja ho sap i meu perdona, per fi, ja descansen els peus, que mal, tot de llagues, mal gust de boca per no poder donar-ho tot com sempre, però les coses no surten sempre com vols, ens lleparem les ferides i tornarem a córrer, és el que ens agrada no? Si!

Bé i això és la crònica de la cursa d'Ulldecona, una forma diferent de descriure-la. En si, la cursa va estar molt bé, tot correcte, els avituallaments, el cambi de recorregut, l'arribada, com sempre, ens tenen mal acostumats...A per la 4 edició falduts!
Ah i com no els seniencs màsters al pòdium! A veure si espavilem els sèniors i veterans!

I qui sempre em dona ànims, ja ho sap, l'estimo!





dijous, 14 d’octubre del 2010

El pernil d'Alcanar!!!

Atenció!!!

El divendres toca berenar el pernil que ens va tocar a Alcanar.

Esteu tots invitats, tant els que van fer la marxa, els de la cursa, la gent que no va poder vindre, etc... així que ja podeu anar passant la veu.

Demà a partir de les 20.00 a l'hotel.

Trail CER

V Cursa de muntanya de Tivissa by rafalgueri

Hola!

Bé ja tornem a ser per aquí, i ara és per a explicar la cursa del diumenge passat.

No se com començar, bé començarem donant les gràcies a tota la gent de Tivissa que ha fet possible esta cursa. L'alt nivell demostrat cada any consoliden la cursa dins del panorama català i esperem que continuïn així per molts anys. Tot estava planejat al detall i això és nota quan vas a córrer una cursa i només has de pensar en córrer i només córrer, ni falta de senyalització, ni avituallaments escassos, molta gent als punts crítics, molta gent animant, rostida, etc, etc, i així no acabaríem en tots els punts bons de la cursa.
Pel que fa al recorregut, tècnic, i encara més tècnic degut a les pluges del dia abans. Tot ple de corriols que no et deixaven agafar un ritme còmode, pujades i baixades trencacames i sobretot un paisatge feréstec com pocs que no et deixaven indiferent per allí on passaves. Per a mi, un pèl massa tècnica, prefereixo un poc menys de pedra, en estes curses ja que acabo en els peus destrossats, però de totes formes, no deixa de ser una cursa per a repetir any rere any.
I pel que fa a la meua cursa, pues content, en l'alt nivell que hi havia al final vaig poder arribar l'11è en un temps de 2h42min. Escarmentat de l'any passat on vaig agafar una bona "pájara" enguany vaig sortir deixant davant meu un grup de 20 corredors. Sabia que el meu punt fort no és anar ràpid si no les pujades fortes i les baixades a sac. Així que poc a poc vaig anar avançant posicions, fins més o menys posar-me el 15. No va ser fins els últims kms, on ja vaig poder avançar 4 posicions deixant als corredors a les baixades més dures i alguna que altra pujada. Així que molt content vaig poder acabar la cursa sense cap lesió greu a part de 4 rascades degut a dos caigudes un poc tontes...
Bé i res més, tornar a donar les gràcies als Tivissencs per la bona organització i si no passa res, l'any vinent repetirem!






IV Pujada al Montsià by Rafalguerí

Hola!

Bé ja tenim una altra cursa al sac!

Ahir es va disputar la IV Pujada al Montsià organitzada perfectament per la A.E. Alcanar. D'aquí voldria agrair el gran treball realtizat per l'organització en preparar una cursa en tant bon nivell en tots els sentits, ara ja només cal esperar la cinquena edició.

El matí començava fresc, en un poc d'aire, però en el clima ideal per a poder córrer sense patir calor. Poc antes de les 07.30 ja estàvem recollint el dorsal i esperant a la sorpresa del dia. No les teniem totes, però al cap de poc ja van arribar "les mariquites de la Sénia!" si si, uns quants cracks del trail CER van decidir disfressar-se de mariquites per a donar un toc d'humor a esta cursa, i ja ho crec que ho van conseguir, van causar tant de furor que inclús els van fer una entrevista al canal 56, quin espectacle!!!
Després de fer un poc de calentament i les fotos i rises de rigor ja tocava arrencar la cursa. Tots al corralet de sortida, les mariquites davant de tot i traca per a la sortida. Com sempre sortida en masa, casi 180 corredors pels carrers d'Alcanar feiem tot el goig, i d'allí cap al santet ja vam començar a estirar el grup. Per davant meu uns 10 corredors i entre ells la mariquita disfreçada de Joan, com devia tocar els co....ns tindre a un disfreçat i cridant tot el rato "mariquita, mariquita" per a demanar pas...
Bé un cop la cursa ja es va possar a picar per a dalt vaig trobar el meu lloc, un ritme tranquil i sense forçar sabent que a la baixada de la Torreta seria on podria retallar. Així que poc a poc vaig anar agafant posicions i al final, després d'agafar a Oscar que no anava fi, i a la mariquita de Joan, vaig agafar el ritme bó. Així que, després de la baixada al barranc del Llop, i la pujada infernal fins a la Torreta, vaig sortir d'allí en la sisena posició, però en Narcís xafant-me els talons. Llavors vaig pensar que ho tenia que donar tot baixant per a poder mantindre esta posició fins a meta, i com vaig poder vaig baixar tot el ràpid que podia i vaig conseguir fer un bon forat en la gent de detràs. Però baix de tot encara quedàven bastants kms i no vaig deixar d'apretar fins que a falta de dos kms ja vaig veure que no venia ningú prop, així que en força vaig poder entra a meta després de 3h20min en la sisena posició general. Alli m'esperava Soraya, millor recompensa impossible!

Bé i això és tot per avui.

Fins la propera!