divendres, 31 de desembre del 2010

BON ANY 2011!!

PER ALS QUE CORREN

PER ALS QUE NO CORREN

PER ALS QUE FAN CURSES CURTES

PER ALS QUE FAN CURSES LLARGUES

PER ALS QUE DIUEN QUE HAN FET BON TEMPS I ÉS MENTIDA

PER ALS QUE DIUEN LA VERITAT

PER ALS MÉS TÈCNICS EN ENTRENAMENTS

PER ALS QUE NO ENTRENEN GENS

PER ALS QUE GASTEN LES MILLORS DEPORTIVES

PER ALS QUE, FINS I TOT, CORREN EN SABATES

PER ALS QUE SURTEN RÀPIDS

PER ALS QUE SURTEN LENTS

PER ALS QUE CORREN PER TOT EL MÓN

PER ALS QUE CORREN NOMÉS A CASA

PER ALS QUE ARRIVEN DOS HORES ABANS DE LA CURSA

PER ALS QUE ARRIVEN DONANT EL TRET DE SORTIDA

PER ALS QUE ET CONTEN LA VIDA DURANT LA CURSA

PER ALS QUE NO DIUEN NI MU



PER ALS QUE ENTRENEN PEL MATÍ

PER ALS QUE ENTRENEN PER LA NIT

PER ALS QUE ENTRENEN PER LA TARDA

PER ALS QUE DIUEN QUE ENTRENEN PERÒ NO HO FAN



PER ALS QUE COMENCEN

PER ALS QUE ACABEN



PER A TOTS MOLTA SALUD I GANES DE VIURE CORRENTS L’ANY 2011!!!





dijous, 30 de desembre del 2010

Atenció! Arranquem en la Marató de la Fageda!

Gent, ja tenim el nou any aquí i ens hem de possar les piles per a començar la nova edició de la nostra cursa.

Així que el dia 7 de gener de 2011 estem convocats a l'hotel a partir de les 20.00 per a començar a parlar de temes importants i recollir els dossiers per a buscar espònsors.

Preguem que en feu la màxima difussió per a que puga vindre el màxim nombre de gent possible.

Salut i bon any nou!

dijous, 9 de desembre del 2010

Atenció!!! Nova comanda de roba del Trail CER (Models 2011)

Hola!

Tenim nous dissenys de samarretes per a la nova temporada de curses de muntanya. La nova comanda només serà de samarretes, tant curtes, com llargues, de tirants, etc...
Així que ja ho sabeu, tothom que en vulga ja pot anar passant la veu i apuntant-se aquí mateix. El divendres ensenyarem el model que tenim previst de fer i començarem a apuntar a la gent.

Trail CER

dijous, 2 de desembre del 2010

Llicències federatives 2011

Nota del presi:

Bon dia,
adjunt us envio còpia d'inscripció de soci i el quadrant de llicències federatives per al 2011.
La Federació començarà a fer les llicències el dilluns dia 13 de desembre. He pensat començar a enviar-les a la Federació el dimecres dia 15 de desembre, la primera remesa i el dia 22 de desembre, la segona remesa. I a partir d'aqui sobre la marxa.

Si teniu algún dubte m'ho feu saber.
Envieu-ne copia a altres socis interessats i que jo no tinc el correu electrònic.

Espero les vostres notícies i no pareu d'anar d'excursió. A peu, en bici, en raquetes, en esquis . . . .com vullgueu pero us heu de treure la llicència.

Salut.

Joan Mitjavila
Centre Excursionista Refalgarí

Full d'inscripció

Cuadre de preus

dimecres, 1 de desembre del 2010

CRÒNICA K25 SERRA DE LA CALDERONA (SERRA) Àngels

Diumenge 28 de novembre de 2010

Les 4:45h de la matinada. Sona el despertador. Fa poc que he agafat el son i ara ha de tocar ell, sempre tan oportú… Els nervis no et deixen descansar com tu voldries. T’aixeques com pots i penses qui t’ha manat posar-te en aquestes aventures... però ara no és moment de pensar massa. Esmorzo, sense massa gana, i intento menjar bé. A les 5:30 arranquem Albert Brau, Ivan, Mònica i jo en direcció a Serra (València). El viatge no es fa massa pesat, en dos hores arribem a la nostra destinació. Fa fresqueta i humitat i comença a sortir el sol que ens salvarà de patir fred.

Encara es prompte però el temps passa ràpid i comença a arribar gent per tot arreu. Tots fan cara de córrer o almenys això em sembla a mi... No falta massa per a que siguin les 9:00h i se’m comença a fer un nus a la panxa. No sé el que m’espera, potser no puc aguantar-ho... bé, els 10 minuts abans et vénen al cap tots els dubtes i totes les temors, però ara no puc fer marxa enrere... i pensant, pensant donen el tret de sortida...
Albert i Ivan arranquen una miqueta més endavant que jo i en no res, desapareixen. La gent comença amb força, jo procuro no forçar el meu ritme.

Sortim des del mateix poble. Els carrers són prou empinats així que entrem ràpid en calor. Deixem ràpidament l’asfalt per arribar al barranc i començar la primera pujada fins a l’Alt del Pi (710m), es fa llarga i dura. Decideixo no mirar cap amunt i mirar al terra mentre vaig pujant... Un cop a dalt baixem fins arribar al Castell, des d’ on continuem baixant fins arribar un altre cop a Serra. És en aquesta baixada que començo a perdre de vista els corredors que duia al davant. Tornem a passar pel mateix lloc d’on hem sortit. No m’agrada massa això de passar per la meta quan encara et queda més de la meitat de la cursa... però bé, continuem i comencem a pujar als Ermitans (625m) pel barranc de la Font de Deula. Per a mi, la pujada més suau. En aquest punt em trobo amb un grup de corredors amb qui vaig fins a l’última pujada. Arribem al cim dels Ermitans i comencem una lleugera baixada per enfilar la tercera de les pujades fins al cim de Sierro (735m). Els altres corredors van xerrant, tampoc no massa, però el ratet que parlen em va bé per distreure’m i no pensar. Anem pel quilòmetre 15 aproximadament i la pujada es fa dura, més si penses que encara te’n queda una de pitjor. Arribo a dalt del cim i comencem una baixada amb bastant tram de pista, aquí ja començo a notar el cansament. Amunt i avall, amunt i avall... comença a fer-se pesat. Hem noto les lumbars. Les cames prou bé.

Ara sí, arriba l’última pujada i la pitjor. Vaig l’última del grup dels corredors que fins al moment havien anat amb mi. Comencem a pujar i jo mateixa em sorprenc. Agafo un ritme constant i puc avançar-los. Arribo a dalt, bec una mica d’aigua i continuo per pista. Em trobo amb dos o tres corredors més i també els avanço. Queden 5 quilòmetres i ja tot és baixada per senda. Miro el cronòmetre i marca 3h:30m. No falta molt per arribar. Puc arribar en menys de 4 hores, però no ho aconsegueixo. Estic contenta, no em trobo tan abatuda com en l’anterior cursa de 25 quilòmetres (la d’Horta de Sant Joan). Arribo a la meta i el cronòmetre marca 4h:09m. Veig a Mònica, Albert i a Ivan. Ells dos ja fa “ratet” que han arribat! Albert Brau arriba en 2h:40m i Ivan Tíscar en 2h:46m. No sé com ho fan, però crec que volen. Felicitats als dos!! I gràcies a Mònica, que ens va animar i ens va fer les fotos per que recordem el dia que vam anar a córrer la K25 de la Serra Calderona.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Atenció!!! Molt urgent! Sopar germanor del dia 4!

Atenció!!!

El dia 4 hi ha el sopar de germanor de corredors del montsià.
S'ha de fer llista abans del dimecres per a poder passar-li a Agustí, és urgent que passeu la veu per a que tothom ho sàpigue i done una resposta abans de dimecres.

Avisats esteu! Passeu la veu i confirmeu!

Salut!

divendres, 26 de novembre del 2010

Lliurament de trofeus del 3r Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre "Trofeu Pam i Toc".

Recordeu marxem a les 19.15, passeu la veu!

Els atletes premiats són:

General femení

1. DEBATS, RAGNA CATHELIJNE (CE XERTA)
2. CABALLERO MARCOS, LUCÍA (UEC ANOIA)
3. BALAGUE CASTELLS, ANA BELEN (UEC TORTOSA)

General masculí

1. CURTO GEIRA, RAMON (INDEPENDENT)
2. ELQAYED, AHMED (UEC TORTOSA)
3. SANZ GARGALLO, ARTURO (AE ALCANAR)

Èlit femení

4. FERRERES SEBASTIÀ, ELENA (UEC TORTOSA)

Èlit masculí

1. MARTÍ BERTOMEU, KIKO (AEC TERRA DE FANG)

Màster femení

2. DEL AGUILA DE TORRES, MONTSE (UEC TORTOSA)
3. ARASA FAVA, ISABEL (UEC TORTOSA)
4. GARCIA PECELLIN, AMPARO (AE ALCANAR)

Veterà femení

1. SANCHO REVERTER, ROSA (AE ALCANAR)
2. VALERO EXPOSITO, MARIA REYES (UEC TORTOSA)
3. ANTO CASTELL, LEONOR (UEC TORTOSA)

Sènior femení

3. QUERALT ROCA, EVA Mª (AE ALCANAR)
4. CASTELLNOU BRULL, NÚRIA (CLUB ESPORTIU LA CALA)
5. GARCIA SOGORB, DIANA (UEC TORTOSA)

Màster masculí

1. PONS MORATO, JOSEP Mª (CLUB ATL. ESPLUGUI)
2. GARCÍA LIÑAN, TONI (COLL DE L'ALBA RUNNING)
3. INSAUSTI SOLE, JOSEP Mª (ASSOC. EXC. LA PICOSSA)

Veterà masculí

2. ROJO ROMERO, VICTOR (TRAIL CER LA SÉNIA)
3. GOMEZ GOMEZ, JUAN PEDRO (TRAIL CER LA SÉNIA)
4. SUBIROS PICAZO, RAFAEL (C.E. SERRES DEL MESTRAL)

Sènior masculí

3. BORDERA QUINTANA, EDUARD (EXTREM TEAM TIVISSA)
4. QUEROL HERRERO, NARCÍS (BTT MONTBIKE AMPOSTA)
5. URZANQUI USON, JOSE (INDEPENDENT)

Jùnior masculí

1. SEGURA BLANCH, IÑAKI (LA JOCA CLUB ALPI)
2. RUIZ PEREZ, ERIK (CLUB BTT MONTBIKE)
3. VERICAT FABREGAT, LLORENÇ (RUNNING CV ROQUETES)

Atletes que han completat tot el circuit (19 Curses)

* ESTELLER REVERTER, ALBERT (AE ALCANAR)
* ARASA PELLISA, ANGEL (UEC TORTOSA - DELTA SPA)
* MONTESO GALLEGO, RAMON (CLUB BTT MONTBIKE)
* GASPARIN CALVO, RAMON (CLUB BTT MONTBIKE)

Ebrencs

* ROYO CURTO, XAVI (UEC TORTOSA)
* MONCAYO REVERTER, NOEMI (AE ALCANAR)

Equips

1. UEC TORTOSA
2. AE ALCANAR
3. TRAIL CER LA SENIA

dilluns, 22 de novembre del 2010

Entrega de premis del circuit de les Terres de l'Ebre

Hola!

Este divendres es farà l'entrega de premis del circuit a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa a les 8 del vespre.

Qui vulga baixar es pot quedar a les 19.15 a l'Hotel i d'allí ja fem via cap a Tortosa. Enguany hem tornat a quedar 3rs per equips i com l'any passat a algú li tocarà pujar al podi. També tenim a Victor 2n i a Juanpe 3r de veterans, així que ja ho sabeu a fer soroll quant pujen al podi.
Bé ja anireu passant la veu per a que tothom puga vindre.

Trail CER.

Km Vertical Caro pel canareu Jordi Bort

Hola, us escric la crònica de Jordi Bort, crec que defineix perfectament el que hem sentit tots els que hem fet la cursa d'avui, espectacular!


Hola,

Este matí per la zona de Roquetes - la Caramella hi ha hagut un "orgasme esportiu de muntanya"Ahhhh si !!!, parlo del km vertical de Roquetes, una cursa que ha respòs superant les expectatives més bones.

Que podem dir..... la organització i el muntatge de la sortida, des del pavelló fins a la "zona de guerra" ha estat tan senzilla com ben organitzada, amb la naturalitat d'aquell que porta muntant 1000 curses !! L'aproximació i l'inici igual, en una tranquilitat immensa, silenci, respecte i sobretot amabilitat vers els corredors, ens han rebut a la "caseta", per inciar l'esperat ascens al cim de Caro.

Del recorregut, poca cosa a dir............... bé ho resumeixo, al·lucinant perfecte, ben senyalitzat !!!!!

L'arribada al cim, immensa, en mig del fred, vent i neu, una calurosa multitud de aficionats, acompanyants, participants i organitzadors, rebia als que pujavem per donar-nos una empenta en el tram i no poc dur final !!

Un cop al cim de les Terres de l'Ebre, la organització no s'ha deixat (per a mi) cap detall, hi havia una furgoneta en material que els participants hem deixat i l'inici (tal com roba per canviar-nos....), un simpatiquíssima xica ens treia el primer somriure de finalització, fent-nos una foto al cim de Caro (un record per emmarcar... i més en lo paissatge que hi havia), penso en la motivació i esperit de sacrifici i col·laboració que tenia la xica en estar allí.... en lo fred que feia !! Però ella, amable com mai animava els més decaiguts per l'esforç !!!

Encara sense baixar cap a Roquetes, ens han ofert un necessari cafè a la caseta de Caro, que puc dir, aquell cafè en aquella caseta de...... 16-20 metres quadrats amb unes 20 persones dintre, sens contar la taula del cafè, ordinadors dels xips i tot això donant sempre preferència als que "més mala cara feien... per l'esforç". La imatge d'aquesta caseta amb aquesta descripció que us intento fer, tranmetia un companyerisme i devoció on, els fred i cansament passaven de llarg, millor dit, no hi tenien lloc !!

La zona d'aparcaments de Caro, Roquetes... ideal, sense col·lapsar el final i amb facilitats i llibertat per a tots.

Que podem dir més, si fins i tot la meteorologia ha tingut enveja de la jornada i ha volgut ser protagonista, sobretot al tram final, on vent, fred, neu, pluja.... i no se que més queia començaven a gelar les cames i el fred anava pujant cap amunt, immobilitzant el cos i incitant a detenir la progressió, però tot el citat anteriorment ha pesat més i la gran majoria de participants ho han aconseguit !!

Per acabar, penso en la xerrada que he tingut amb el meu amic i gran corredor Albert Giné... "pa'ls amics Puça", on parlavem de com estava muntada la jornada, que hi havia, els vehicles per a la roba.... i ell, amb molt bon criteri i com no amb tot l'encert del món (perquè sabia molt bé com estava tot de muntat i preparat) m'ha dit amb un somriure de complicitat, al jo dir-li "pinta bé això heheh": "Tranquil que esta muntat per corredors" i després ha rigut. Pos si Albert quanta raó tens !!!

PD: Tampoc me vull deixar de felicitar als moltissims membres de la organització (Ivan, Cesar, Javier.......la dona de Puça jeje, i molts més) !!

A tots vatros us vull dedicar este escrit !!

Felictats !!

Jordi Bort
Uns dels corredors del km vertical
a.e. alcanar

dilluns, 25 d’octubre del 2010

III cursa de muntanya d'Ulldecona by Rafalguerí

Bé una petita crònica de la III cursa de muntanya d'Ulldecona:

07.15am, pip-pip..., pip-pip, collons que passa, que he d'anar a treballar? osti no que és diumenge, uff, que son i que poques ganes de córrer avui...bé va aixecat que quan te rentes la cara ja saps que et passa tot. Bé la bossa al lloc, posat el tratje de batalla i no t'oblides res, ni les sabates...buff, les trabuco, no se com anirà això en estes...llàstima que no m'han arribat les noves encara, que hi farem un poc d'esparadrap i ja estarà no?...
Bé a esmorzar i a plenar el dipòsit de bons hidrats, un poc de muesli, la llet en mel que no falte, i unes torradetes i ja estem arreglats! 07.41 ui que ja es fa l'hora nem a la gaso...07.45, ei bon dia! Quina gentada avui, això si que fa goig! Bé estem tots?, vinga marxem cap al puesto!
08.10, osti tu quina rasca, nem a pel dorsal que comença a vindre gent, bé bé, quin ambient, poden estar contents els falduts de la gentada que els vindrà avui.
Ei, cares conegudes, canareus, tortosins, ampostins, pues si avui estem tots, quin fart ne tindrem per a quedar prou bé, s'haurà de córrer i molt!
08.50 anda que ja ens criden i encara no he escalfat, corre, corre, arf, arf, mare meua ja estic cansat... Eics, va cap al corralet que ja toca! 09.00, espereu al coet, ehh! Si..., el coet, quan el coet petava ja estàvem sortint d'Ulldecona...vinga cap al Castell que fa pujada, bé anem bé aguanta aquí i ves fent que ja saps el que queda, amunt i avall, agafa bona posició detràs de Josep Bel, ep Marc Balañà, bona llebre, a veure si els puc seguir, uff, uff, el cor per la boca i cap a les antenes, vinga apreta que després ve la baixada i allí a sac! Avall! Ui, ui, això no va bé, ja tornem a ser en les sabatilles dels c*****s..., ja em cremen els talons, no pot ser, no puc més, aguanta que ja estàs baix! buff, paro..., m'agafa Marc, ei, no puc en els peus quin mal, va segueix-lo va, vinga detràs, au amunt, planejant, buff, quin patir, vinga ara avall cap a l'ermita, Marc, passa jo no puc! joder que suplici, marxen dos per davant i no puc fer res, que mala llet...no puc xafar les pedres, quin mal a cada xafada...vinga va tira, cap a l'ermita, mira'ls seniencs i canareus donant ànims, que cracks! Gràcies una espenta no va mai mal quan vas fotut! Ei Brau vinga una altra roda per a agafar, tira amunt, i més amunt, va que sembla que vas bé, error, tornem al cap de poc en la cremor de peus, buff, m'he d’evadir d'això i tirar de cap, encara queden 6kms, pensa en la meta i pensa qui t'espera, ja ho saps, estarà allí! Vinga endavant, endavant, ja falta menys per a veure-la!
Més baixades, no puc aguantar a Brau, marxa lluny i el perdo, va que ja queda menys, planejem i podem córrer de nou, uf l'última pujada, vinga que pujant no crema res, només les llagues, ja tinc a Brau de nou, però tornem a baixar? uff, el torno a perdre..., va que ja està Ulldecona a tiro, a planejar, tot baixada, ara si, aguanta tot el que pugues, algú t'espenta i ja saps qui és, sempre t'espenta encara que no estigue al teu costat, t'espera a meta! Vinga Brau que ja ho tenim, ja el passo, a pels altres dos, en tinc dos davant i no els puc agafar, més fort, no els atrapo, últims metres a tiro i no puc, el dolor ja no hem deixa avançar més fort, l'arc de meta! I el seu somriure, llàstima que no li puc correspondre pel meu mal estat, però això ja ho sap i meu perdona, per fi, ja descansen els peus, que mal, tot de llagues, mal gust de boca per no poder donar-ho tot com sempre, però les coses no surten sempre com vols, ens lleparem les ferides i tornarem a córrer, és el que ens agrada no? Si!

Bé i això és la crònica de la cursa d'Ulldecona, una forma diferent de descriure-la. En si, la cursa va estar molt bé, tot correcte, els avituallaments, el cambi de recorregut, l'arribada, com sempre, ens tenen mal acostumats...A per la 4 edició falduts!
Ah i com no els seniencs màsters al pòdium! A veure si espavilem els sèniors i veterans!

I qui sempre em dona ànims, ja ho sap, l'estimo!





dijous, 14 d’octubre del 2010

El pernil d'Alcanar!!!

Atenció!!!

El divendres toca berenar el pernil que ens va tocar a Alcanar.

Esteu tots invitats, tant els que van fer la marxa, els de la cursa, la gent que no va poder vindre, etc... així que ja podeu anar passant la veu.

Demà a partir de les 20.00 a l'hotel.

Trail CER

V Cursa de muntanya de Tivissa by rafalgueri

Hola!

Bé ja tornem a ser per aquí, i ara és per a explicar la cursa del diumenge passat.

No se com començar, bé començarem donant les gràcies a tota la gent de Tivissa que ha fet possible esta cursa. L'alt nivell demostrat cada any consoliden la cursa dins del panorama català i esperem que continuïn així per molts anys. Tot estava planejat al detall i això és nota quan vas a córrer una cursa i només has de pensar en córrer i només córrer, ni falta de senyalització, ni avituallaments escassos, molta gent als punts crítics, molta gent animant, rostida, etc, etc, i així no acabaríem en tots els punts bons de la cursa.
Pel que fa al recorregut, tècnic, i encara més tècnic degut a les pluges del dia abans. Tot ple de corriols que no et deixaven agafar un ritme còmode, pujades i baixades trencacames i sobretot un paisatge feréstec com pocs que no et deixaven indiferent per allí on passaves. Per a mi, un pèl massa tècnica, prefereixo un poc menys de pedra, en estes curses ja que acabo en els peus destrossats, però de totes formes, no deixa de ser una cursa per a repetir any rere any.
I pel que fa a la meua cursa, pues content, en l'alt nivell que hi havia al final vaig poder arribar l'11è en un temps de 2h42min. Escarmentat de l'any passat on vaig agafar una bona "pájara" enguany vaig sortir deixant davant meu un grup de 20 corredors. Sabia que el meu punt fort no és anar ràpid si no les pujades fortes i les baixades a sac. Així que poc a poc vaig anar avançant posicions, fins més o menys posar-me el 15. No va ser fins els últims kms, on ja vaig poder avançar 4 posicions deixant als corredors a les baixades més dures i alguna que altra pujada. Així que molt content vaig poder acabar la cursa sense cap lesió greu a part de 4 rascades degut a dos caigudes un poc tontes...
Bé i res més, tornar a donar les gràcies als Tivissencs per la bona organització i si no passa res, l'any vinent repetirem!






IV Pujada al Montsià by Rafalguerí

Hola!

Bé ja tenim una altra cursa al sac!

Ahir es va disputar la IV Pujada al Montsià organitzada perfectament per la A.E. Alcanar. D'aquí voldria agrair el gran treball realtizat per l'organització en preparar una cursa en tant bon nivell en tots els sentits, ara ja només cal esperar la cinquena edició.

El matí començava fresc, en un poc d'aire, però en el clima ideal per a poder córrer sense patir calor. Poc antes de les 07.30 ja estàvem recollint el dorsal i esperant a la sorpresa del dia. No les teniem totes, però al cap de poc ja van arribar "les mariquites de la Sénia!" si si, uns quants cracks del trail CER van decidir disfressar-se de mariquites per a donar un toc d'humor a esta cursa, i ja ho crec que ho van conseguir, van causar tant de furor que inclús els van fer una entrevista al canal 56, quin espectacle!!!
Després de fer un poc de calentament i les fotos i rises de rigor ja tocava arrencar la cursa. Tots al corralet de sortida, les mariquites davant de tot i traca per a la sortida. Com sempre sortida en masa, casi 180 corredors pels carrers d'Alcanar feiem tot el goig, i d'allí cap al santet ja vam començar a estirar el grup. Per davant meu uns 10 corredors i entre ells la mariquita disfreçada de Joan, com devia tocar els co....ns tindre a un disfreçat i cridant tot el rato "mariquita, mariquita" per a demanar pas...
Bé un cop la cursa ja es va possar a picar per a dalt vaig trobar el meu lloc, un ritme tranquil i sense forçar sabent que a la baixada de la Torreta seria on podria retallar. Així que poc a poc vaig anar agafant posicions i al final, després d'agafar a Oscar que no anava fi, i a la mariquita de Joan, vaig agafar el ritme bó. Així que, després de la baixada al barranc del Llop, i la pujada infernal fins a la Torreta, vaig sortir d'allí en la sisena posició, però en Narcís xafant-me els talons. Llavors vaig pensar que ho tenia que donar tot baixant per a poder mantindre esta posició fins a meta, i com vaig poder vaig baixar tot el ràpid que podia i vaig conseguir fer un bon forat en la gent de detràs. Però baix de tot encara quedàven bastants kms i no vaig deixar d'apretar fins que a falta de dos kms ja vaig veure que no venia ningú prop, així que en força vaig poder entra a meta després de 3h20min en la sisena posició general. Alli m'esperava Soraya, millor recompensa impossible!

Bé i això és tot per avui.

Fins la propera!













divendres, 24 de setembre del 2010

Matagalls-Montserrat 2010 ( des de fora - supporters ) per Nuria Saez

Després de una setmana de nervis i preparacions va arribar el gran dia, el 18 de setembre!!! A les 15.30h després de un bon dinar i una bona companyia; Victor Marutxi, Alba, Todó i jo acompanyàvem als nostres corredors a la sortida de la cursa més dura que el meu home feia la Matagalls – Montserrat. El cel estava tapat i caien gotetes, però les nostres emociones anaven creixent per moments, no sabíem que fer pareixem tots “novatos”. Va arribar l’hora i ells van sortir, amb els nostres guies profesionals ( Victor i Marutxi ), els vam esperar per vore’ls passar i les primeres llàgrimes ja anaven brotant, els hi quedava un llarg camí, però allí estàvem tots per recolzar-los i animar-los a cada punt.



Vam continuar fins Aiguafreda, jo estava bastant nerviosa, "els anirà be aquí el cotxe, hauran passat, ho portaran bé....", i Victor ens va avisar, vaig córrer al seu costat, feien molt bona cara i no van voler res, " estem bé" i la seua cara aixi ens ho demostrava



El nostre següent punt era San Feliu de Codines, Victor i Marutxi ens van abandonar un ratet, al arribar els vam preparar gel nou a les neveres, tot a punt per als nostres “xics”, a mi l’estòmec se m’encongia per moments, necesitava saber com estaven, encara faltava molt, nomes estavem al km.31 uffff!! q llarg se’m van fer aquells minuts…. I per fi al fer-se ja de nit, van arribar, Pau no estava molt bé i Joaquin massa…Vaig centrar-me en Pau, volia que Joaquin anés tirant i jo li deia: “però tu et trobes bé?, pues tranquil, tira” i a Joaquin “ carinyo no apretes molt que encara falten 50km”, total, que van carregar piles i van continuar…



Al arribar a Sant LLorenç de Savall, els esperàvem sobre les 23.30-24.00h, i vam anar a fer un caferet, però a les 22.50, sona el mòbil, veig que es Joaquin em vaig pensar lo pitjor, però no, estaven al cotxe, q fort! Vaig deixar el café a taula i vaig correr, quan em vaig donar compte Victor i Marutxi corrien amb mi, igual de nerviosos que jo…els vam vore molt be, a Pau li havia canviat la cara completament, estava pletòric, Marutxi els hi deia, “tranquils, queda molt no correu…”havien trencat el temps van fer 42 km. En 6h.portaven ritme per acabar-la en el temps q dia Pau, se’ls veia nerviosos, atabalats.Van estar en natros carregant piles, sopant i canviant-se uns 3 quarts d’hora, 4 fotos i a seguir, q no ha segut res!!!



El següent punt estava a una urbanització, va ser super difícil trobar-la Todó y jo ja ens ficàvem nerviosos, arribaran i no estarem pensava jo…però ho vam trobar, encara vam tindre temps de carregar forces, i van arribar, Joaquin no es trobava bé em va preocupar, tenia son li feia mal la panxa, Pau anava mimant-lo i també lo havien trucat des de La Sénia, però li costava traure un somriure i allò em va deixar molt xafada…Només va faltar q es va deixar el paper del control al cotxe i vam tindre que pegar una volta per donar-li, crec q encara es van ficar més nerviosos…



Al arribar a Vacarisses vam descansar una miqueta, estàvem ja rebentats i encara quedaven unes quantes hores… a les 4.20 de la matinada arribaven Joaquin estava més animat però seguia sense trobar-se molt bé…Pau estava super content, m’agradava vore’l així, la veritat es q es van complementar molt bé, s’anaven animant l’un a l’altre i això es notava, estaven molt compenetrats, i per tant natros més tranquils…



Ja anaven cap a l’últim punt abans de la meta, ja ho tenien quasi fet, l’emoció anava creixent dins meu tenia moltes ganes de plorar, de cridar. Va agafar el cotxe Todó per descansar jo una miqueta…al arribar a Monistrol em vaig quedar al cotxe, Alba i Todó van sortir, em va sonar el mòbil i era Joaquin, es va tallat, vaig baixar del cotxe corrent a vore si els veia, vaig cridar “Albi!!”i van aparèixer els quatre com si estiguessen de “paseo”, al cotxe van posar-se la camiseta del Cer Trail i van marxar cap amunt!!!!



Al aparcar al Monasteri em vaig quedar impressionada, anàvem pujant per trobar la meta, i al arribar em vaig quedar parada, m’esperava una benvinguda més càlida després de 83km., però allí no es sentia res… als 20 min. d’estar allí vam començar a fer-mos fotos els “supporters” i de repent, veig per les escales les seues camisetes, pujaven volant!! “ja estan aquí!!!” només se’ns sentia a natros. Va ser impressionant, com va dir Pau “ es de nit”, no paràvem de mirar l`hora, van superar les seves millor previsions en 1.30h .

L’alegria va ser immensa ens abraçàvem, ens besàvem, ens apretavem, intentant que l’emoció que estàvem vivint sigues transmesa per tots.



Joaquin i jo no podíem soltar-mos estàvem abraçats, plorant, vivint cada segon, jo no volia que aquella felicitat s’acabés mai.



Només em queda felicitar-vos per la gran cursa ( i pel trocet de fusta!), i agrair-vos les carinyoses paraules que vau tindre en natros durant tot el dia, va ser un plaer ser els vostres “supporters”.



Felicitar també als altres 3 campions de La Sénia : Montse, Martinaire i Joan.



Gràcies per deixar-mos viure en vatros aquestes 14,38h, plenes d’emocions, esforços i superacions personals.

Matagalls-Montserrat (Mm) 2010 (des de dins) per Pau Gimeno

I això com s’explica?! Bé, no sé per on començar, però faré una breu explicació de què és aquesta història que fa dies que monotemitza les meues converses...

La Mm és una travessia històrica (s’organitza des de l’any 1976) que comunica les muntanyes del Montseny amb el monestir de Montserrat, amb una distància total de 83,4 km. L’origen de la cursa, però, ve de la gesta d’un mossèn (un dels pioners en l’excursionisme) l’any 1904, que va realitzar la travessa des del cim de Matagalls fins a Montserrat, en menys de 24 hores, i que va reptar a la joventut de l’època a assolir aquesta fita (poc podria imaginar-se que més de 100 anys després podrien exhaurir-se en menys de 24 h les 3000 places d’inscripció, i que probablement més d’un 80% de la gent conclouria la fita!). Avui en dia la sortida es dóna des del peu de Matagalls, a Coll Formic, ja que la logística i el desgast a una zona de gran belllesa natural així ho aconsellen.

Pel que fa a la meua participació, no recordo quina va ser la primera vegada que ho vaig intentar, ja que des de molt menut acompanyava a mon pare i mon tio a complir esta heroïcitat. Això sí la primera vegada que la vaig completar va ser l’any 2001, i després van venir la 2002, 2004 i 2007... totes elles en més de 20 hores i caminant, com quasi tothom...

Esta vegada vaig anar animat per Joaquin Bel (lo Belenyo), que després de Penyagolosa s’havia proposat ampliar la distància en aquesta edició de Mm. Però el seu propòsit era fer-la en 15 hores! I volia que anéssim junts!... Així que, abans de l’estiu, a posar-se les piles i a fer km i km corrent.

En tot això, van anar passant les setmanes i ens vam plantar al dia M, el 18 de setembre. Allà estàvem los 2 locos, acompanyats de Núria, Alba i Todó, que venien com a supporters, i mons pares, que m’acompanyaven “un ratet”. Després d’un bon dinar a Montseny, vam fer tota la preparació prèvia per sortir, sense deixar de mirar al cel, que amenaçava tocar la moral...

A les 16:15h, finalment arriba l’hora de sortida! tots en impermeable i cap amunt! Sortim caminant per una sendereta (uns 300 m), però en arribar a la pista, Joaquin agafa el tranquillo i comencem a pujar al trot. Jo el vaig frenant, però va molt sobrat i li costa... i jo patint per no esfondrar-me massa prompte... Anem passant gent, però també ens passen altres que van molt forts; i és que això ha canviat molt des de la última vegada que vaig venir, on només corrien quatre animals! Després d’una pujada suau i contínua, ens trobem amb una baixada tècnica, no només per la pedra solta, sinó perquè estava tot xop i perillós. En una d’estes, xafo una pedra i faig “aquaplanning” fins a terra; per sort, només surto en unes rascades i algun blau al costat. En un plis plas ens plantem a Aiguafreda (km 16), on ens esperen els nostres amics i ens reben calurosament (com s’agraeix!). No obstant, portem bon ritme i no parem.

Després del poble, pujada dura i llarga cap als cingles de Bertí, que desgasta les forces inicials. Arribem a dalt caminant i tornem a emprendre el trotet pel pla i baixada; i Joaquin va molt millor que jo, durant estos km decideixo que a partir del pròxim avituallament el deixaré fer, per no molestar i no agobiar-me. Ens plantem al 31,5 sense pluja i havent encès el frontal un ratet abans, i reposem una mica amb els nostres companys, pensant que havíem fet més d’un terç.

Al sortir, com és de nit, Joaquin s’ho pren amb més calma, i fem una pujada suau a bon ritmet. Cada vegada em trobo millor, i arribem al control 4, on ens diuen que anem dels 200 primers! Massa depressa (per fer 12-13 hores)!!! Però bueno, comença la baixadeta i cada vegada em trobo millor, anem adelantant gent i portem ritmes de prop de 5 min/km... Arriba un moment que estic tan bé que és Joaquin qui em fa frenar una mica per no gastar forces en va. Total, que arribem a Sant Llorenç Savall (45,3; 6:36h) carregats de forces i energies. Allà fem una aturada tècnica menjant un plat de macarrons i explicant la batalleta als supporters de luxe.

Mitja hora bona després, a tornar-hi! Ve baixadeta, però recordo que una mica més tard vindrà lo pitjor de la cursa, així que tranquil·litat i bons aliments... Així és, passem l’enfangada riera de les Arenes i comença l’hora de la veritat: la pujada al coll de Grua (vorejant la Mola), que ens recorda la nostra pujada de l’”aviador”, camí de la fageda. Aquí continuo a roda de Joaquin, com no!, però veig que alguna cosa va malament. Em sorprèn lo poc a poc que va, ens adelanta gent, i a més a més no diu res... El truquen per telèfon i veig que va molt fus, així que decideixo passar-lo i posar un ritmet que pugue seguir, perquè aquí si pares estàs fregit (ja li va passar a mon pare un any al mateix punt). Em poso a tirar d’un grupet de 12 o 15 i veig que Joaquin va entre ells, sense molt bona cara, però... s’ha de pujar! En acabar la interminable pujada, recuperem el trotet fins a l’avituallament, on reposem forces amb els amics, xocolata i donuts... Ja només en queden 25!

Poc després em toca la pàjara a mi (seran els donuts?), i amb prou penes puc arrossegar-me detràs d’ell, que em va esperant, i no em dono per vençut perquè no hi ha mal que 100 anys dure! Una mica més endavant, trobem una nova putadeta (en forma de pujada i baixada tècnica), però ja ens és igual tot, això està molt prop... Vacarisses (on el dia anterior havien caigut 80 litres) al km 72, amb tota la tropa reventada de fer el seguiment (i és que quasi és tan dur com fer-la caminant!), tornem a agafar aire.

Quan ja comptem els passos que queden per arribar a Montserrat, anem seguint un grup, que perden el camí (i és que la veritat és que hi ha molts trams on la senyalització deixa bastant que desitjar). I si en vols una i bona, mitja volta i a empalmar la sendera bona... un km extra!

Superat el cop moral, ens trobem un camí formigonat cap a Monistrol, i anem corrent. Miro el rellotge i em marca 6 min/km!... portant-ne quasi 80 a les cames! Al poble, ens posem la samarreta del nostre equip per arribar guapos i patrocinats. Només queden 4 km, això sí tot pujada...

Tinc males experiències prèvies, així que li dic a Joaquin que dosifique, que no és broma. Després d’unes quantes rampes molt dures seguint el ritme d’un grupet, Joaquin em pregunta si estem dalt... i només havíem fet 800 m! Així que, paciència i una canya. Anem fent l’eterna pujada a remolc d’altra gent, jo només miro els peus del meu company de batalla, i cada vegada els veig més tèrbols, em costa mantenir l’equilibri... uffff. Em prenc 2 “golosines” que porto a mà. Pocs metres més endavant, para perquè es troba buit, com jo, i mirem a les bosses què ens queda per resistir els 2 últims. Gel compartit, beguda isotònica i a tornar-hi! Anem passant escales i escales, amunt i amunt... preguntem a una xica quan arriben les últimes escales i diu que uns 5 minuts. Una mica abans hi arribem, ella para que no pot més, l’animem perquè deuen quedar escassos 300 m!!!

Passem un carrer ja al monestir i veiem unes 30 escales que ens porten a la plaça, sense pensar-mos-ho les pugem de 2 en 2 i corrent com si estiguéssem locos: hem arribat!!!!!!!!!!

Al final, 14:36 h, baixant en 5:30 la meua millor marca i mitja hora la que tenia prevista Joaquin, tot i les múltiples incidències i les condicions del terreny després de les pluges. Més contents que un xiquet en sabates noves!

També van acabar la gran caminada nocturna els nostres companys seniencs: lo Presi, lo Martinaire i Maite “la Sifo”. Enhorabona a tots!

Només acabada ja toca començar a plantejar nous reptes...

Després del rollo, si queda algú llegint, només queda lo més important, donar moltes moltes gràcies als nostres superavitualladors i a Joaquin, sense el qual no hagués pogut arribar en este temps ni fart de vi.

I, sobretot, a Ivanna, per aguantar les hores i hores d’entreno i d’obsessions. T’estimo!

dilluns, 13 de setembre del 2010

Crònica de la III Volta de Muntanya de Catí (2010). by VU*FIT

Crònica de la III Volta de Muntanya de Catí (2010).



Hola a tothom! Desprès de bastant de temps sense cap crònica, per fi he trobat una estona per a contar la nostra participació Trail CER en la cursa de muntanya de Catí, el passat dissabte 11 de setembre, una bonica prova trail de 21 km. de longitud i un desnivell positiu de 1.100 metres pertanyent a la Lliga de Curses de Muntanya “Castelló Nord”.

A nivell personal, i des de la última crònica (La Iglesuela del Cid) fins avui la veritat és que s’ha parat poc (participaciones en la Cursa de Paüls, Marató del Riu Ebre i Cursa del Llop –BTT-, Nocturna Fredes-Paüls, Siurana, Vistabella i Alfara-Panxampla). Únicament vaig haver de renunciar a participar a la Duextrem d’Amposta per unes molèsties al bessó dret. Totes aquestes curses han tingut un resultat prou satisfactori a nivell personal i poc a poc s’ha anat progressant, tant en experiència de cursa com en ritme i resistència. Els entrenaments amb els companys del Trail CER i els prop de 1.100 kilòmetres de carrera acumulats durant aquest 2010 segur que han ajudat. Ara només cal esperar a tancar la temporada en un bon regust de boca amb les proves d’Alcanar, ¿Tivissa?, Ulldecona i Horta, evitant en la mesura de lo possible –toquem fusta- caigudes i lesions.

Com explicava al principi, dissabte a les sis i quart del matí ens vam posar en marxa uns quants runners del Trail CER en direcció Catí (Joan Sabater, Joel Garcia i Manel Tomàs). Vam passar pel Barri a recollir a David Itarte i de seguida, entre parides i batalletes, ens vam plantar a la plaça de Catí. Crec que arribem tan puntuals que els organitzadors començen a montar la paradeta quan ens veuen arribar a nosaltres. Allí ens vam trobar amb Jesús Tíscar, Angel Fuentes, Jose Antonio Añón i Ismael Carbó. Desprès de la clàssica xerradeta i cafè al bar del poble vam equipar-nos i preparar-nos per a la cursa calentant pels carrers del poble. La veritat és que el pilot de Trail CERs es veia de lluny!

Sense donar-nos ni compte ja estàvem al corralet esperant el tret de sortida. Vaig intentar sortir lo més davant possible repetint la tàctica de les últimes curses. Corrent per camins rurals en lleu pujada cap a la serra la situació era la següent: Añón al front del pilot, obrint traça als líders del circuit castellonenc, seguit de prop per Joan Sabaté. David, Jesús i jo anàvem en un pilot posterior. Joel al veure el ritme dels líders ens va avançar en un bon canvi de ritme per a colocar-se més a prop del cap de la cursa. Angel i Ismael ens seguien encara de ben a prop.

Abans de arribar a la primera pujada les posicions ja estaven ben definides i el grup prou estirat, així que vaig poder aprofitar per a agarrar una mica de aire arribant a la sendera de pujada al Mas de la Serra. Segurament va ser el tram més fluix de la cursa però era necessari recuperar després de la sortida i del calentón d’Alfara. David ja s’havia escapat (carrerón!!!!) però Jesús i Ismael estaven en casi tot moment dins del meu camp visual, així que em vaig marcar com a objectiu seguir el seu ritme durant la pujada. Vam travessar planejant uns boscos de carrasques molt xulos i de seguida ens vam plantar al km 5.5, la Font de la Canaleta, l’avituallament previ al plat fort del dia, la Pujada al Tossal de la Nevera.

En aquest tram també va començar una lluita molt maca que va durar tota la resta de la cusra amb la qui a posteriori seria la guanyadora absoluta en categoria femenina, Leticia Pallas, del CxM València, que comandava un grup prou nombrós de corredors mentre remontàvem les rampes de la Nevera. Vaig contactar amb el grup de Ismael i Jesús i amb un ritme prou còmode vam coronar el cim principal de la cursa. Ningú va dedicar quinze segons a contemplar el paisatge com recomanava l’organització jejeje. Aquí va començar la diversió de veritat. 6 kilòmetres de carenes primer i senderes desprès realment voladores ens van fer disfrutar de les millors sensacions del trailrunning. Amb un canvi de ritme vaig començar a estirar, no costava massa seguir una bona velocitat de creuer perquè la temperatura era molt bona i el perfil picava clarament cap a baix però amb regularitat i sense massa salts del terreny.

Malgrat les bones sensacions, a la última pujada a la zona de la Font de l’Avellà em van tornar a passar primer Letícia i desprès Ismael. A aquesta (i a totes les pujades) me’n vaig recordar prou d’Alfara, mai m’havia costat tant de recuperar físicament d’una cursa, realment es va notar que la cursa de Panxampla ens havia exigit tota l’energia. Però bueno, apretant les dents i pensant que la cursa pronte entraria en els moments decisius, em vaig enganxar a un pilot molt nombrós per a lo que estem acostumats a les curses de muntanya i vam deixar-nos anar per sendera primer i pista desprès fins a la meta de Catí. Aquí he de dir que la guanyadora en categoria femenina em va semblar una corredora bravíssima perque en aquells trams de sendera anàvem realment ràpids i agrupats, van haver molts intercanvis de posició, contactes, salts, algun cop de colze, xiquets allí dins ningú regalava un metre ni una posició i el risc de caiguda era realment elevat, però en cap moment ningú es va arrugar. Ismael i jo vam poder passar a tot el pilot excepte a un corredor i vam arribar a la pista que s’obria a dos quilòmetres de meta. En aquell moment els corredors acostumats a l’asfalt van pendre el comandament amb un bon estiró (Ismael entre ells). El ritme de l’últim kilòmetre va ser volador i ens vam plantar a meta en un instant. En un remat final vaig poder entrat al front amb Ismael un parell de posicions per darrera. Van ser sensacions noves en una cursa de muntanya però als qui ens agrada la marxa estos moments valen per tot l’esforç de la cursa. Gran actuació dels seniencs, al final:

6 AÑON OSETE JOSE ANTONIO1:54:44
17 GARCIA VIÑALS JOEL 2:03:37
31 SABATER ESTAYTEGA JOAN 2:11:32
36 ITARTE BELLES DAVID 2:13:18
47 TOMAS ANDREU MANEL 2:18:21
50 CARBO GASCO ISMAEL 2:18:33
60 TISCAR GOMEZ JESUS 2:23:10
102 FUENTES BUSTOS ANGEL 2:34:30

Bueno ja no us pego més el rollo. Espero que us hagi agradat la crònica, la cursa de Catí és molt recomanable per a tot tipus de corredors, tant per a anar-la a disputar com per a debutar, així que l’any que ve si us apeteix ja sabeu. Bona setmana i fins la pròxima!!!

divendres, 10 de setembre del 2010

3ra Volta de Muntanya de Catí, 11/09/2010

Gent, una altra cursa per a dissabte. Una cursa que ja porta 3 anys i que cada any ho fan millor, cursa  molt recomanable.

http://voltacati.blogspot.com/



Inscrits:

FUENTES BUSTOS ANGEL

GARCIA VIÑALS JOEL
ITARTE BELLES DAVID
SABATER ESTAYTEGA JOAN
TISCAR GOMEZ JESUS
TOMAS ANDREU MANEL

dimecres, 1 de setembre del 2010

1a Cursa de Muntanya de Panxampla, Alfara de Carles

Gent!

Per a els que estiguen una mica despistats després d'estes vacances, penseu que el diumenge hi ha la 1a Cursa de muntanya d'Alfara de Carles, una cursa de 31kms i casi 2000m+, casi res per a començar a desintoxicar el cos de les festes que vos heu pegat alguns, que mos coneixem.


Vinga va que hi ha temps fins divendres per a apuntar-se!

Trail CER

diumenge, 22 d’agost del 2010

Atenció!!! Sopar de festes del Trail CER

Se comenta, se parla, que es vol organitzar un sopar per al dijous vinent dia 26.

Tothom que vulga vindre que deixe el seu comentari aquí o al facebook.

No hem parlat el lloc, però segurament serà al lloc de sempre.


Vinga a apuntar-se que la farem grossa!

Trail CER

dimarts, 22 de juny del 2010

1a Marxa i Cursa Popular del Trail CER La Sénia

De 1a Marxa i Cursa popular del Trail CER


De 1a Marxa i Cursa popular del Trail CER


Són les 7:30 del matí, uns quants membres del Trail CER ja estem al pavelló per tal de preparar la Marxa i Cursa que organitzem per a les Jornades de l'Esport. Preparem les taules per a l'ordinador i els trofeus. Pengem les pancartes del CER i del Trail CER, hem de fer propaganda i donar-nos a conèixer. Uns quants marxem a senyalitzar tot el recorregut, per a que ningú es pergui. Mentres uns senyalitzem, la resta van rebent als participants i entregant-los-hi els dorsals. Hi ha 50 inscrits. Ja estem tots a la sortida i es fan les nou, hora de la sortida i explicació del recorregut. El recorregut té 7 quilòmetres, i excepte un tram al principi i al final d'asfalt tota la resta és de sender. No ens allunyem de La Sénia, però fem molt de sender. Sortim de davant del pavelló poliesportiu i enfilem cap a la costa de la Pedrola, pugem i arribem a l'encreuament amb el camí del repetidor, agafem el camí que trobem al mig, seguim aquest camí fins al final i agafem el sender que trobem fins al camí de les sinyoles, girem a la dreta i als pocs metres girem a l'esquerra per un tram encimentat, per a trobar un nou sender que ens portarà a les comes. Aquest sender va pujant, el tram més dur, i un cop arribem a dalt girarem cap al sender que trobem a la nostra esquerra, que ens portarà pel costat de camp de tir fins al camí de Pellerols. Creuem el camí, i trobem el punt d'avituallament, una mica d'aigua, no cal massa cosa més. Seguim pel camí de terra que trobem fins a trobar un sender que ens durà la Coll Nariu. Quan arribem al coll Nariu agafem una pista a mà esquerra que ens durà a l'encreuament dela camí que ve de La Sénia, el que va a Pallerols, el que va a les Sinyoles i el puja al repetidor. Agafem el camí cap al repetidor, i uns 400m més endavant arribem a un camí que sendinsa per una finca, acabant amb sender i que ens durà a Sicania per a encarar el carrer Domenges i fer cap a la Meta, total 7 quilòmetres.
La cursa estava oberta a tothom, des de els més petits, acompanyats pels seus pares fins a l'edat que hi vulgueu posar. Hi va haver trofeus per a diferents categories, per tal de premiar a aquells que sempre tenen ganes de ser els més ràpids.
Les classificacions van ser les següents:

Infantil (-10 anys) Masculí
1er- Joan Galindo 52'10''
2on- Carlos Espinosa 54'40''
3er- Jordi Querol 55'03''

Infantil (-10 anys) Femení
1era- Aitana Ferrer 1h06'59''
2ona- Dúnia Pla 1h09'29''
3era- Nara Serret 1h52'48''

Júnior 1 (10-14 anys) Masculí
1er- Jaume Adell 40'52''
2on- Jordi Bayerri 54'59''
3er- Roger Garcia 55'07''

Júnior 2 (14-18 anys)
1er- Dídac Abella 31'02''
2on- Jordan Querol 36'45''

Absoluta (+18 anys) Masculí
1er- Joan Abella 29'14''
2on- Dirk Fumadó 34'25''
3er- Manel Tomàs 36'41''

Absoluta (+18 anys) Femení
1era- Eva Balagué 43'00''
2ona- Míriam Cid 44'24''
3era- Núria Ferré 44'37''

El més veterà: José Santiago
La més veterana: Simona Gómez

Des d'aquí volem convidar a la gent a fer activitat física i a participar a totes aquelles activitats lúdico esportives que s'organitzem al nostre poble, i per què no als del voltant.
El Trail CER La Sénia fa dos anys que estem portant el nom del nostre poble per tot arreu on hi hagi alguna cursa de muntanya, o fins hi tot qualsevol cursa. Hi ha membres que fa molts anys que participen en aquest tipus de curses, però d'altres en fa poc, però tots hi estem engaxats. Ja som un grup molt nombrós, però no tenim por a creixer més, per tant si esteu interessats en formar-ne part o bé en conèixer una mica que és això de les curses de muntanya ens podeu trobar tots els divendres a partir de les vuit de la tarda a la cafeteria de l'hotel.
Feu esport, sigui el que sigui i on sigui, però penseu que el Trail CER us acollirà amb els braços oberts.

Mapa del recorregut.

dilluns, 21 de juny del 2010

Comanda equipació!

Hola!

A l'hotel ja tenim tota la roba pendent complerta. Tothom que encara no la tinga, que passe per allí, que està marcada a cada peça de roba.

Trail CER

V CURSA DEL PEDRAFORCA

De V Cursa el Pedraforca

De V Cursa el Pedraforca


Aquests cap de setmana s’ha disputat la cursa del Pedraforca a la població de Saldes, i allí estàvem quatre trailcer’s per a disfrutar-la: Gusbi, Ximo, Ramada i jo.
Fa dos anys que ja vam anar a fer l’ascensió al cim del Pedraforca i l’espectacularitat d’aquesta muntanya ens va deixar amb ganes de tornar. I que millor excusa que tornar per fer una cursa? Així que dissabte de tarde carretera i cap a terres berguedanes!
Ens vam instal·lar en un càmping als peus del Pedraforca i per sopar vam fer una paella de ceps increïble. Només per això ja valia la pena el viatge! Així que carregats d’hidrats de carboni vam anar a dormir.
Un cop a la plaça de Saldes ens informen que es obligatori l’ús de paravents, i que no deixaran sortir cap corredor que no en porti. Ens diuen que dalt al cim fa molt fred, encara queda neu en alguns racons i bufa fort vent. Ens comencem a acollonir perquè ja coneixem les grimpades del cim i amb fort vent poden ser perilloses. Però per sort, els de l’organització ja saben el que es fan i fan bé d’avisar i obligar a portar roba.
Així que a les 8.45 es fa la sortida de les xiques. Em posiciono l’antepenúltima, posició que mantinc durant tota la carrera. Ni adelanto cap ni que m’adelanta cap! El que tinc clar és que me vull reservar molt a la pujada perquè em fa un poc de yuyu la grimpada i si no estàs fresquet pel cim pot ser perillós, i també vull disfrutar de la baixada.
Així que vaig fent a un ritme molt suau i ja em comencen a adelantar els primers corredors. I quin ritme que portaven! Al·lucinant. Passem pel refugi i poc desprès m’adelanta Ramada. I aquí ja comencen els primer trams de muntanya guapos. Gusbi també m’adelanta i poc desprès casi al Coll de Verdet arriba Ximo. Així que ell m’estira bastant i li dic que em face de suporten per a la grimpada, ja que la primera vegada que vaig pujar ens vam desviar una mica de la ruta senyalada a causa de la boira i vam patir bastant. Per això em fa tant de ò em fa tant de yuyu aquesta grimpadeta. Però res, un cop passat el Coll de Verdet ja estàvem a la grimpada, i la veritat és que vaig disfrutar. Els dits gelats i quan venia alguna ratxa de vent lo cul a terra, però vam anar a fent fins coronar junts el Pollegó superior del Pedraforca (2.507m).
Vam començar a baixar en cuidado perquè la veritat és que les pedres eren molt llises i qualsevol mal pas en podia comportar una caiguda xunga. Agafem forces a l’avituallament de l’enforcadura i cap a la tartera!
Baixar la tartera és tota una odissea, quan agafes un bon gruix de pedres claves els talons i vas baixant però quan hi ha poc gruix la patinada pot ser impressionant. Així que vam anar baixant com podíem i vam acabar tots amb el cul rascat.
Un cop acabada la tartera, em trobava molt bé, i amb ganes de córrer pel corriol. Així que vaig anar estirant a Ximo pels últims tres quilòmetres de sendera en que vaig xalar molt. Ja que tot i ser una carrera molt tècnica i amb molt desnivell, realment se’m va fer curta, ja que tot i les 4 hores que em va costar al disfrutar tant dels paisatges se’m van passar molt ràpid.
Vam arribar a meta junts, Ximo i jo, i allí ja ens esperava Gusbi que ens va treure una hora.
En definitiva, una carrera espectacular que recomano a tothom. Per mi, la més bonica que he fet mai.
Salut i fins la nocturna!!

divendres, 18 de juny del 2010

1a Marxa i Cursa Popular del Trail CER la Sénia

Atenció!

Recordeu que demà a les 09.00 donem la sortida de la 1a Marxa i Cursa Popular del Trail CER.

Faran falta voluntaris per a poder organitzar-ho tot. Avui a partir de les 20.00 a l'hotel farem reunió per a parlar del tema.
Si algú no pot vindre avui, que vinga demà de mati sobre les 08.00 al polideportiu i ja li assignarem feina si cal, si no a córrer la cursa.

Ah! Per cert, demà tots vestits en l'equipació oficial!

Salut!

dimecres, 16 de juny del 2010

TRAIL MAESTRAT EXTREM 2010

De MAESTRAT EXTREM 2010

De MAESTRAT EXTREM 2010

Enhorabona a Torreta i a Heri per finalitzar esta duríssima prova.

16 6 VETERANO MASC 309 MESTRE MESEGUER ANTONIO 18:13:27
18 11 SENIOR MASCULIN 125 ROYO FERRERS HERI 18:13:36

Classificacions

dissabte, 12 de juny del 2010

Pendents comanda equipació.

Hola!
Ahir vam repartir la última comanda de l'equipació del Trail CER. Queden pendents peces de roba per a arribar i també gent per a agafar-la. Aquí teniu el llistat:
- Parella Albert Garcia (Toyes): Armilla fèmina talla S -> Pendent arribar de fàbrica.
- Juan Zamora: Samarreta M/C home talla M -> Pendent arribar de fàbrica.
- Jordi Garcia: Pantalons trail talla M -> Passar a recollir per l'hotel.
                       Samarreta S/M talla M -> Pendent arribar de fàbrica.
- Ivan Tiscar: Armilla talla M -> Passar a recollir per l'hotel.
- Alfredo Almuni: Pantalo trail talla L. Samarreta S/M talla L -> Passar a recollir per l'hotel
- Jordi Ramada: Pantaló atletisme talla L -> Passar a recollir per l'hotel.
- Roberto Fonollosa: Samarreta S/M talla L -> Pagar i passar a recollir per l'hotel.

Bé i això és tot, la setmana vinent tindrem les peces de roba restants i tothom tindrà la seua equipació.
Fins l'altra.
Salut i cames, que este finde toca meneo!!!

dijous, 10 de juny del 2010

Comanda equipació!

Atenció!

Avui ens envien la comanda de l'equipació, és possible que demà la tinguem a l'hotel.
Així que demà, tothom que puga, a partir de les 20.00h que baixe a l'hotel que la repartirem.
Tenim pendent encara 4 pagaments, demà seria necessari que els fessin efectius per a poder tindre la roba.
Queden pendents: Albert Julian, Roberto Fonollossa, Coco i Rafel Triviño, que algú els avise o que reculli els diners.
Gràcies.

Trail CER.

dijous, 3 de juny del 2010

Cursa i marxa popular de Trail Cer -DISSABTE 19 DE JUNY-

DISSABTE 19 DE JUNY

9.00 h Cursa i marxa popular de Trail Cer
Recorregut: Circuit de 8,6 km pels voltants de la Sénia
Per a totes les edats
...Inscripcions de dilluns a divendres a l’Ajuntament. Telf. 977713000
Lloc de sortida: Pavelló Poliesportiu Municipal
Organitza: Centre excursionista Refalgarí

 Al finalitzar es farà un dinar a l'Hotel, ja farem llista.

dimecres, 2 de juny del 2010

Puyada a Oturria (per Ivan)

De Puyada Oturia

El passat dissabte Heri, Pau, la seua novia i jo mon vam anar a les terres del alto Gallego en concret a Sabinyanigo (Huesca), a la Puyada a Oturria, campionat d’Espanya de carreres de muntanya.

Per la tarde després d’haver anat a Jaca a donar una volta, vam anar a buscar els dorsals i vam assistir a una xerrada tècnica de la cursa, on mos vam assustar al vore la gent que hi havia per allí: Raul Garcia, Sociats, Aurelio Olivar, Monica Aguilera, Jessed, Tòfol, etc i els que no coneixíem feien careta de corre molt, molt.
El dia següent se despertava en una temperatura idònia per a córrer però lo sol després apretaria de valent.
La sortida es feia de dins d’un antic quartel de la guardia civil reformat en alberg i amb un museu en miniatura del pirineu a l’exterior. La veritat que molt guapo.

Tret de sortida i a fer la primera pujada només sortir del poble amb 400 m de desnivell, tots en fila de un, travessant uns boscos de pins i després de crestejar un poc una forta baixada comença a parta a la gent i fer grupets.
Jo de moment m’ho emprenc en tranquilitat i Heri que va davant se me’n va. Quan arribem al riu Basa, jo vaig fent al meu ritme i cap al km 10 me trobo a Kiko Martí que abandona per no trobar-se bé, ell me dóna ànims i allí sentat se queda mentre que tiro i agafo a Heri, anem fent en un grupet de quatre fins un avituallament on surto jo tirant davant i Heri se queda detràs per culpa de dos gots d’aigua fresqueta que li fan un tall de digestió o algo paregut ja que tot lo que queda de carrera ho fa en la carn de gallina.
Comença l’ascensió a Sta Orosia, una pujada com quatre Peraires, me prenc un gel i al ataque. Quan arribo dalt a l’avituallament d’abans de la pujada a Oturia menjo un poc i a tornar-hi cap amunt. Corono Oturia i tiro cap avall en una baixada molt vertical i recta on me quedo sol fins arribar a un avituallament on me prenc un altre gel. Allí agafem una sendera que tenia trams molt ràpids i alguns de tècnics i anaves creuant rierols de muntanya. Tiro i vaig fent a ritme constant, arribo a una zona d’argila on hi ha una pujadeta que la faig caminant i després continua bastant pla però sempre en un lleuger descens fins arribar una altra vegada al riu Basa, km 33, i ja se sent la megafonia, però sort de la xerrada del dia anterior perquè encara falta una pujada de 200 m de desnivell que se fa eterna en aquelles altures, però tiro i tiro per les ganes que tinc d’arribar.
Una baixadeta i nómes queda 1 km , una reta d’asfalt on hi ha bastanta gent animant. Aupa, Aupa!! Entro a la meta en 4:35, Heri 4:55 i Pau 6:33.
Una cursa molt bonica, lo paisatge impressionant. Ara a descansar fins la nocturna.
Salut i a cuidar-se trailcers!

Nova comanda equipació

Atenció!

Properament tindrem la comanda de la roba, però encara tenim pendents estos pagaments:

JUAN ZAMORA OLIVER    26.30 €
ALBERT JULIÁN    53.10 €
ROBERTO FONOLLOSA    20.20 €
COCO    42.20 €

Si podeu fer arribar este divendres els imports a l'Hotel us estariem molt agraïts. També si algú els pots avisar per si no veuen el bloc ens seria d'ajuda.
Gràcies.

Trail CER

dimarts, 25 de maig del 2010

X Cursa de muntanya de Paüls (Per Joel)

Hola!

Ja la tinc al sac!

Després de molts de dies i incerteses vaig poder córrer la 1a cursa d'este any, i...quina cursa! L'any passat no la vaig poder córrer per obligacions familiars i enguany no me la podia perdre de cap forma i menys mal que, fa dos setmanes i portant uns 24kms de córrer, vaig decidir arriscar i apuntar-me a esta bonica cursa.
El dia començava a les 06.30 del matí, un bon esmorçar sense faltar de res i cap a la gaso on ja estàven alguns dels companys del trail CER, com sempre, a esperar als dels llençols apegats i a les 07.05 ja marxàvem cap a Paüls.
Vam arribar a este bonic poble i ja es respirava l'ambient de les curses de muntanya que tant trobava a faltar. Com sempre salutacions a tots els coneguts, canareus, falduts, ampostins, tivissencs, etc..., i a buscar el dorsal! Si el 1r dorsal de l'any i hem toca el número 5, massa petit, no queda bé per a les aspiracions que porto, jeje, encara que a d'altres els toca el 13, ui casi que prefereixo el meu, eh Manelet, jeje.
Després d'això, i de recollir la bossa del corredor, ja estàvem preparats per a possar-nos el tratje de feina i esperar a la sortida de la cursa. La foto de l'equip no podia faltar i així que ho vam fer, a veure, 1,2,3,4,5...17, llàstima! els canareus ens deixen sense pernil de nou! És igual, ja ens veuen pel retrovisor i possant l'intermitent, jeje.
De Cursa Paüls (Pau)
Al cap d'un moment i de pensar la tàctica a seguir, ja estàvem al corralet de sortida. Em va costar decidir-me però al final vaig optar per seguir a Jesús, sabent que portaria un ritme molt constant. Hagués pogut arriscar un poquet més i intentar seguir a Torreta, però a les baixades és com una cabreta i crec que el genoll s'hagués ressentit molt més.
Així que sense temps de més, PUM! cap a munt i tots disparats! Veig a Torreta i a JuanPe que surten per davant i aguanto els cavalls, la cursa és llarga i dura, em passa Jesús i com si fos la seua sombra detràs d'ell que vaig.
De Cursa Paüls (Pau)
Enfilem els carrers del poble i la cursa comença a estirar-se i en poc més de 5 minuts ja estem fent la dura pujada que ens portarà cap al 1r cim. Al ritme que marcàva Jesús anem fent en la pujada, 1r avituallament i a buscar el forat de la Finella, que trams més bonics de cursa. Per detràs veig uns pocs trails CER's, no s'encanten gens! Després de la dura pujada un descans en forma de baixada ràpida i tècnica, aquí és on més pateixo, els genolls es resentèixen un poc, però puc anar fent sense que Jesús marxe lluny, i en poc temps ja estem pujant de nou cap al Pilò del Montsagre. En poc temps ja estem crestejant i gaudint d'unes vistes impressionants, llàstima que hem d'estar pendents de mirar on xafem però l'espectacle paissatgístic no te perdua. D'una banda tot el Port en Paüls als fons de la vall i de l'altra tota la plana de Horta de Sant Joan i la Terra Alta, que passada!
Un cop recuperats al avituallament encarem la part mitja de la cursa on unes poques pujades i baixades ens porten a la pujada de la Punta de l'Aigua, i, a la Zegama, ja sentim els crits dels Uequeros que ens animen a pujar.
Aquí ja penso en la baixada, Jesús va tocat dels bessons i jo li faig dos operacions d'estiraments d'emergència i sembla que el recuperem, bé! Cap avall! Osti no em molesten els genolls, bé! anem fent sense presses però tampoc sense encantar-mos i en no res ja veiem Paüls! Bé bé, la cosa va bé, de cop sentim uns crits i quina és la nostra sorpresa que veiem a Àngel que ve detràs nostre, vinga cap a meta! I al cap de 3h i 16min entrem per l'arc! Que bé!
De Cursa Paüls (Pau)
Estic sencer i en bones sensacions. Sobretot el genoll m'ha respectat, ara se que ja puc començar a córrer en condicions, a la propera més i millor!
Per davant JuanPe, Víctor i Torreta ja feia rato que ens esperàven, que cracks!
Però per a cracks també, tots els Trail CER's que van disputar esta dura i bonica cursa!
Ara a esperar les properes, el diumenge Marató BTT del Riu Ebre!
Salut i cames!

dimecres, 19 de maig del 2010

Comanda equipació!

Atenció!

Tenim la comanda de la equipació del TRAIL CER en fabricació.

Necessitem que tothom que encara no haigue pagat o faci ja per a poder rebre-la.

Per favor, reviseu el llistat i feu el pagament. Els divendres a l'hotel a partir de les 20.00h.

Trail CER

LLISTA

dimarts, 18 de maig del 2010

MIM 2010




Lo dissabte 15 de maig a les 7:30h, ens posavem en marxa les nostres xiquetes i jo per a viure una de les curses més boniques que coneixo “ Marató i mitja Castelló-Penyagolosa”. Aquest any era realment especial ja que, a finals d’any li van dir a Joaquin que no podria tornar a córrer  per una artrosi a la cadera, vam consultar al nostre cosí i amic Pablo i gràcies a un bon entrenament i unes plantilles va recuperar y ha aconseguit batre un rècord personal.

Vam arribar al control 3 “ Les Useres “ a les 8.45h, i a les 9:15h van arribar Heri i Ivan molt animats i frescos com una rosa…a les 9.45h arrivaba Joaquin reventant així ja el primer temps baixant-lo en 1.30h, va estar en natros uns minuts carregant energies, en les xiquetes sobretot…i vam continuar el viatge fins l’Ermita de Sant Miquel, el control 4, al arribar, Heri i Ivan ja havien pasat així que no vaig poder animar-los com m’hagués agradat, la meva sorpresa va ser quan a les 11.24h apareixia Joaquin per l’arcada de l’ermita, va baixar el seu temps en 3.30h, no ens ho podiem creure, no parabem de contar les hores que li podien faltar i els seus ulls s’anaven plenant de llàgrimes de emoció, alegria i superació personal…era increiblement meravellós vore’l així…

De camí a Sant Joan de Penyagolosa la meva alegria i emoció anaven creixent, les xiquetes aguantant com a campeones no paraven de preguntar: Quan correrem en lo papa?...vam arribar a meta a les 13.10h, casi sense poder preparar res, ni el dinar de les xiquetes, vaig vore baixar per la costa a Heri i Ivan, no m’ho podia creure, els nervis em van fallar, no paraba de cridar-los i no vaig treure ni la cámara…van arribar junts i quan vaig anar a felicitar-los Ivan em va dir : “Si no arribo a anar en Heri no faig este temps”, Heri veterano en esta cursa va ajudar a Ivan a fer un gran temps en la seva primera vegada…aixó es un exemple de compañerisme entre els nostres corredors, Heri també va millorar el seu temps, el va baixar en 30min.

A partir de les 14.00 vaig començar a posar-me nerviosa, pensant si Joaquin conseguiria fer 9h, o no…i si, a les 14.32 va arribar molt emocionat va agafar a Clara  al braç i a Lucia de la mà y va començar el seu sprint final, jo anava pel costat cridant i plorant…al creuar la meta ens vam abraçar i vam plorar…ho havia aconseguit, havia superat el repte en excelent, amb molt d’esforç i molt d’entrenament va fer un temps impensable fa mig any…

Espero haver-vos trasmés el que vaig viure i sentir en cada pas que vam donar, només em queda tornar a felicitar a Heri, Ivan i a Joaquin, a qui li dedico estes paraules, ja que ell ens va dedicar la cursa…

Vull felicitar també a Arturo que va quedar el 9 de la general, i a Victor que va fer 7h, uns campeons!!!!!!!!!!!!


  Nuria


De MIM 2010

De MIM 2010

De MIM 2010

dimarts, 11 de maig del 2010

Crònica IV Carrera de Montaña de la Iglesuela del Cid per Manel


Estem al diumenge 9 de maig del 2010. Tots els Trail Cer’s ja ocupen el territori dels Reguers... Tots? No! Un irreductible trailcer resisteix a la Iglesuela del Cid! I de repent, la vida ja no es fàcil per a les guarnicions de runners maños de los campaments del Maestrazgum...

Iep! Bon principi de setmana a tothom i enhorabona a tots els runners seniencs desplaçats als Reguers, en especial a estos veterans que van copar el pòdium de la categoria! Us faig arribar una petita crònica i unes quantes fotos de la IV Carrera de Montaña de la Iglesuela del Cid, organitzada pel Servei d’Esports de la Comarca del Maestrazgo per a disputar el Campionat d’Aragó de curses de muntanya en categoria individual.

Acompanyat de tota la família, i després de un bon calentament al matinet de 50 km per les pistes de la Fou a base de BTT, dissabte a migdia vam fer cap a la Iglesuela per a instalar-nos i disfrutar també de un bon dinar a Casa Amada, on ja es veia un gran ambient runner. Vam passar la nit a la hospedería de la Iglesuela, un antic palauet reformat en hotel a l’any 2000 i que és una veritable meravella, molt recomanable i acollidor per a una bona escapada pel Maestrazgo.

Sense deixar sonar el despertador, diumenge al matí em vesteixo i descobreixo que l’arc de sortida i arribada està plantat a la mateixa porta de l’hotel, és una passada vestir-te en tota la calma i sobretot acabar i poder-te dutxar a una banyera gran on l’aigua calenta raja, raja i raja, jejeje.....els vestidors petats de gent dels poliesportius tenen el seu ambient i la seva gràcia, però les banyeres d’aigua calenta i espuma a tope just acabar una cursa no puc negar que també el tenen!!!

Bueno, poc a poc es va fent l’hora de la sortida i començo a sentir el cuquet de la pre-cursa. En aquells moments de les petites carreres i els estiraments començo a tenir una sensació no sé, de dónde me he metío... Com bé escriu un company al seu bloc, “...la carrera forma parte de la actual Copa Aragonesa de carreras de montaña y aunque la participación era escasa había un nivel de velociraptores que echaba p’atrás....”. Per un moment tinc el pressentiment de que si no espavilo puc quedar l’últim.....uy uy uy....com tornaré al poble??? Saber que si no redolo com una carabassa seré el primer TrailCER a la classificació no em relaxa en absolut, i això que el jefe em va dir “...disfruta-ho que poques vegades ho seràs...” jejeje.

Així que tan aviat es dona la sortida, patapam! a muerte a tot lo que dona el cuerpo i a col·locar-me a meitat del pilot, que ja arribarà el temps de regular. Seguint el manual del bon runner, surto per dalt de les meves possibilitats i a més a més estrenant material (sabatilles nada menos). A més a més, les patates rellenes de Casa Amada em donen un plus de tranquil·litat i estabilitat.

Sortim 109 runners a disputar els 23 km i 1400 metres de desnivell oficials (al GPS un xic menys). Com veureu al perfil adjunt, 3 tachueles seguides fins a la cota 1550 en els deu primers quilòmetres seleccionen de seguida el grup. No fa fred però a cotes altes el vent és sec i gelat. Creuem senderes, trams de bosc, pistes pelades a les carenes i ens plantem, després de creuar multitud de barranquets on raja alegrement l’aigua de la serra, a l’inici del mític i temut Tamborero (cota 1700), que es una concatenació de 3 tallafocs de una longitud total de 2 kilòmetres on es fa la selecció real de la cursa. Després del pajarón de Xerta tenia una mica de por a esta pujada, però les cames van funcionar de meravella i el coco també i en un tres i no res ens vam plantar dalt amb uns companys de Orinoco Alcañiz i de Cafeterias William, que em van comentar que havien estat a la Marató de la Fageda i que els va encantar la nostra cursa. Evidentment los vaig deixar passar jejeje!!!

Vaig coronar el 60º, i sense massa molèsties ni cansament ens vam deixar anar sendera avall per a encarar la segona part de la cursa, entre majestuosos boscos de pins, prats, masades i senderes que ens tornaven de volta a la Iglesuela. Aquí vaig cedir 7 ó 8 posicions però en cap moment vaig tenir una mala estona. Una última pujada a la creu del Pico Morrón (el primer desnivell que havíem pujat al principi) va servir per a acabar d’estirar els grups, i en la baixada més trencada de totes vam tornar al poble. La cursa es va fer curta, suposo que per contrast amb la mala experiència de Xerta a nivell físic, però ja es ben cert lo que diuen que dels mals dies se n’aprèn més que dels bons, perquè aquesta cursa la vaig disfrutar com poques altres. Al final 68è, 3:10:30 minuts i la família al complet esperant a meta.... com a papá runner no es pot demanar gaire més. En definitiva, una carrera molt recomanable i molt ben organitzada. Sobre el recorregut, amb una alçada mitjana de 1400 metres de cota, ja us ho podeu ben imaginar.

Els guanyadors van ser Santiago Gil (02:01:24), amb Roberto Prades (Orinoco Alcañiz) segon classificat i campió d’Aragó. En fèmines, Leticia Pallas, (CxM València, 02:41:18) i segona i campiona regional Ascension Gutierrez (Asamun). Això és tot. Ens veiem a Paüls companys! Salut i cames!

De Cursa muntanya Iglesuela del Cid

De Cursa muntanya Iglesuela del Cid

De Cursa muntanya Iglesuela del Cid

dilluns, 10 de maig del 2010

1a Cursa dels Reguers per Leti


Cursa del Vent. Els Reguers


Ahir diumenge, a les 7 del matí ja estavem una bona colla de trails a la gaso per a sortir disparats cap als Reguers. Lo dia se presentava bo per a córrer, ennuvolat i amb boira dalt les montanyes, i així va ser. A les 9 en punt tret de sortida i tots a córrer !
Vam començar molt alegrement baixant pel barranc de la Vall de Cervera i després un parell de quilòmetres planejant. I aviat van començar les pujades. La primera, dura, però no deixava de ser la primera i encara estàvem fresquets. Un cop dalt ens esperava una bona baixada pel barranc de Cames Seques. I desprès a tornar-hi. Una altra pujada, llarga, molt llarga fins arribar al Farrubio, el punt més alt de la cursa. I quan mos pensavem que podriem baixar alegrement ens vam adonar que el terreno era complicat per a córrer alegrement. I és que quines baixades tècniques! I baixant, baixant només pensava com seria la última pujada que ens esperava, la del Penyaflor. A part de ser la última i ja estar més agotats, el perfil de la pujada no enganyava! I és que en resum, quines tres pujades i quines tres baixades!
En definitiva, 22 km però un desnivell de 1.400 m que no enganyava!
Per part de l’equip, TRIPLETE! Tres vetaranos al podium!! Enhorabona a Juanpe, Victor Rojo i Jesus.
I a l’organització enhorabona també per la currada de netejar senders, el bon marcatge i l’estofat del final, molt bé per ser la primera.
Fins la pròxima.

Leti