dimecres, 2 de juny de 2010

Puyada a Oturria (per Ivan)

De Puyada Oturia

El passat dissabte Heri, Pau, la seua novia i jo mon vam anar a les terres del alto Gallego en concret a Sabinyanigo (Huesca), a la Puyada a Oturria, campionat d’Espanya de carreres de muntanya.

Per la tarde després d’haver anat a Jaca a donar una volta, vam anar a buscar els dorsals i vam assistir a una xerrada tècnica de la cursa, on mos vam assustar al vore la gent que hi havia per allí: Raul Garcia, Sociats, Aurelio Olivar, Monica Aguilera, Jessed, Tòfol, etc i els que no coneixíem feien careta de corre molt, molt.
El dia següent se despertava en una temperatura idònia per a córrer però lo sol després apretaria de valent.
La sortida es feia de dins d’un antic quartel de la guardia civil reformat en alberg i amb un museu en miniatura del pirineu a l’exterior. La veritat que molt guapo.

Tret de sortida i a fer la primera pujada només sortir del poble amb 400 m de desnivell, tots en fila de un, travessant uns boscos de pins i després de crestejar un poc una forta baixada comença a parta a la gent i fer grupets.
Jo de moment m’ho emprenc en tranquilitat i Heri que va davant se me’n va. Quan arribem al riu Basa, jo vaig fent al meu ritme i cap al km 10 me trobo a Kiko Martí que abandona per no trobar-se bé, ell me dóna ànims i allí sentat se queda mentre que tiro i agafo a Heri, anem fent en un grupet de quatre fins un avituallament on surto jo tirant davant i Heri se queda detràs per culpa de dos gots d’aigua fresqueta que li fan un tall de digestió o algo paregut ja que tot lo que queda de carrera ho fa en la carn de gallina.
Comença l’ascensió a Sta Orosia, una pujada com quatre Peraires, me prenc un gel i al ataque. Quan arribo dalt a l’avituallament d’abans de la pujada a Oturia menjo un poc i a tornar-hi cap amunt. Corono Oturia i tiro cap avall en una baixada molt vertical i recta on me quedo sol fins arribar a un avituallament on me prenc un altre gel. Allí agafem una sendera que tenia trams molt ràpids i alguns de tècnics i anaves creuant rierols de muntanya. Tiro i vaig fent a ritme constant, arribo a una zona d’argila on hi ha una pujadeta que la faig caminant i després continua bastant pla però sempre en un lleuger descens fins arribar una altra vegada al riu Basa, km 33, i ja se sent la megafonia, però sort de la xerrada del dia anterior perquè encara falta una pujada de 200 m de desnivell que se fa eterna en aquelles altures, però tiro i tiro per les ganes que tinc d’arribar.
Una baixadeta i nómes queda 1 km , una reta d’asfalt on hi ha bastanta gent animant. Aupa, Aupa!! Entro a la meta en 4:35, Heri 4:55 i Pau 6:33.
Una cursa molt bonica, lo paisatge impressionant. Ara a descansar fins la nocturna.
Salut i a cuidar-se trailcers!