dilluns, 21 de juny de 2010

V CURSA DEL PEDRAFORCA

De V Cursa el Pedraforca

De V Cursa el Pedraforca


Aquests cap de setmana s’ha disputat la cursa del Pedraforca a la població de Saldes, i allí estàvem quatre trailcer’s per a disfrutar-la: Gusbi, Ximo, Ramada i jo.
Fa dos anys que ja vam anar a fer l’ascensió al cim del Pedraforca i l’espectacularitat d’aquesta muntanya ens va deixar amb ganes de tornar. I que millor excusa que tornar per fer una cursa? Així que dissabte de tarde carretera i cap a terres berguedanes!
Ens vam instal·lar en un càmping als peus del Pedraforca i per sopar vam fer una paella de ceps increïble. Només per això ja valia la pena el viatge! Així que carregats d’hidrats de carboni vam anar a dormir.
Un cop a la plaça de Saldes ens informen que es obligatori l’ús de paravents, i que no deixaran sortir cap corredor que no en porti. Ens diuen que dalt al cim fa molt fred, encara queda neu en alguns racons i bufa fort vent. Ens comencem a acollonir perquè ja coneixem les grimpades del cim i amb fort vent poden ser perilloses. Però per sort, els de l’organització ja saben el que es fan i fan bé d’avisar i obligar a portar roba.
Així que a les 8.45 es fa la sortida de les xiques. Em posiciono l’antepenúltima, posició que mantinc durant tota la carrera. Ni adelanto cap ni que m’adelanta cap! El que tinc clar és que me vull reservar molt a la pujada perquè em fa un poc de yuyu la grimpada i si no estàs fresquet pel cim pot ser perillós, i també vull disfrutar de la baixada.
Així que vaig fent a un ritme molt suau i ja em comencen a adelantar els primers corredors. I quin ritme que portaven! Al·lucinant. Passem pel refugi i poc desprès m’adelanta Ramada. I aquí ja comencen els primer trams de muntanya guapos. Gusbi també m’adelanta i poc desprès casi al Coll de Verdet arriba Ximo. Així que ell m’estira bastant i li dic que em face de suporten per a la grimpada, ja que la primera vegada que vaig pujar ens vam desviar una mica de la ruta senyalada a causa de la boira i vam patir bastant. Per això em fa tant de ò em fa tant de yuyu aquesta grimpadeta. Però res, un cop passat el Coll de Verdet ja estàvem a la grimpada, i la veritat és que vaig disfrutar. Els dits gelats i quan venia alguna ratxa de vent lo cul a terra, però vam anar a fent fins coronar junts el Pollegó superior del Pedraforca (2.507m).
Vam començar a baixar en cuidado perquè la veritat és que les pedres eren molt llises i qualsevol mal pas en podia comportar una caiguda xunga. Agafem forces a l’avituallament de l’enforcadura i cap a la tartera!
Baixar la tartera és tota una odissea, quan agafes un bon gruix de pedres claves els talons i vas baixant però quan hi ha poc gruix la patinada pot ser impressionant. Així que vam anar baixant com podíem i vam acabar tots amb el cul rascat.
Un cop acabada la tartera, em trobava molt bé, i amb ganes de córrer pel corriol. Així que vaig anar estirant a Ximo pels últims tres quilòmetres de sendera en que vaig xalar molt. Ja que tot i ser una carrera molt tècnica i amb molt desnivell, realment se’m va fer curta, ja que tot i les 4 hores que em va costar al disfrutar tant dels paisatges se’m van passar molt ràpid.
Vam arribar a meta junts, Ximo i jo, i allí ja ens esperava Gusbi que ens va treure una hora.
En definitiva, una carrera espectacular que recomano a tothom. Per mi, la més bonica que he fet mai.
Salut i fins la nocturna!!

2 comentaris:

manel ha dit...

Bona cursa i bona crònica Leti! Ja tinc una cursa al calendari del 2011...

estaytega ha dit...

Gràcies per la crònica Leti,manel puc vindre??