dimarts, 30 de març de 2010

“ATZENETA DEL MAESTRAT, POBLE DE GRAN VALIA, MOLTS DE BARS I CAP LLIBRERIA” Nicolai lo Rapsoda

Iep! Una vegada recuperats dels esforços del cap de setmana, arriba el moment de fer una crònica de la Cursa de Atzeneta, 1º prova puntuable de la Lliga de curses de muntanya ‘Castelló Nord’, i on sis Trail-CER’s vam decidir-nos a participar i a gaudir d’un bon dia de competició i monte que és lo que més mos va!
Desprès de la passada crònica de la Foradada intentaré resumir una mica aquesta perquè m’han arribat veus per estos cafès que algun pares novençans les fan servir per a adormir als crios de tanta lletra que li vaig posar….jejeje. Bueno, prontet prontet (tan prontet con les 5:00 de la matinada) sonaven els despertadors i mitja horeta desprès quedàvem a la gasolinera Mònica, Albert, Nicolai, Coco, Marcoval i jo. Sortim ben puntuals direcció Serafina, Catí….desprès d’un “pit stop” a Vilar de Canes per a comprovar los dos cotxes que anàvem bé enfilem la carretera d’Atzeneta, on som dels primers en arribar i recollir els dorsals. Uns bons cafès i bastant de fred (per sota dels 5ºC) però ni un gram d’aire, quan surti el sol farà un dia boníssim per al trail i per a encarar els 26,600 km de la cursa i els aproximadament 1.050 metres de desnivell +.

Poc a poc la zona de la sortida es va ambientant, 550 inscrits prenen part en aquesta desena edició de la pujada, on calia destacar la presència de Raúl García Castán, actual Campió d’Espanya i d’Europa de curses de muntanya. Amb un parell de rectes al cos ens col·loquem al corralet de sortida i PAM! Coet i amunt!
De seguida perdo als traicer’s i em situo a meitat del pilot, la cursa surt com quasi sempre picant per a amunt però en coneixement. Em trobo amb Jordi Cervera que malauradament no vol forçar i ha parat. Anem creuant camps, lligallos, corriols i barranquets fins que arribem a uns masos que de lluny ja criden l’atenció per les seves formes i per lo ben restaurats que estan, amb porxats de fusta, façanes ben pintades, corrals i tancats amb animals de granja....com més a prop més espectacular, fins que hi som al costat i ja és impressionat, avui ho he buscat per Internet i crec que és el “templo budista” de l’Andreva. En aquell moment i amb la calienta ja em vaig pensar que era algo així, només me va fer falta veure un noi assomat a la barana en una túnica i el saludo em va sortir de dins: “PAZ Y AMOOOR!!!”. Espero que no pensés: “Y EL PLUS PAL SALÓN CABR**!”....Bueno a mi este lleu contacte espiritual me va fer revifar i emprendre les costes de la Nevera en un equilibri interior que ni el Dalai Lama en primavera.
Poc a poc la cosa es va anar empinant i estretint, cota 800, 900, 1000....els pins es van fent grossos i ja estem al “monte, monte”....el ritme no és bo però tampoc perdo posicions, com comentem en un company de Benicarló al nostre segment del pelotón no solen haver massa canvis de ritme sinò que es tracta de apretar les dents i aguantar i aguantar....Aguantem tant que després d’uns bonics corriols ens clavem a dalt de tot de la Nevera, sobre els 1.130 metres d’altura, passem l’alfombra de xips, bevem, 1hora 46 minuts per a 14 kilòmetres de pujades....un càlcul ràpid em diu que a 6’ el kilòmetre durant els 12 kilòmetres i escaig que falten puc marcar sub 3-hores....aquí s’esvaeixen la paz, el amor, lo dalai i les sensacions relaxades, toca apretar dents i emprendre la baixada, tècnica al principi i possiblement molt corredora al final. Penso que si regulo ho tinc a la mà, sub 3 hores i arribar dins de la primera meitat del pilot.

La teoria funciona de meravella fins aproximadament el kilòmetre 18, les ràpides pistes que anem seguint entren de cop en una llera seca, un barranc prou ample que va a parar al riu Monlleó. M****! De cop oblido la filosofia oriental i començo a recordar-me’n dels sants de este terreno nostre. Passo el kilòmetre 20 en 2:22, aguanta marea, però el proper km em costa vuit minuts de transitar per pedregals de tota mena. Kilòmetre 21en 2:30...en queden 5 i escaig...este “pico” desconegut serà el que decidirà si entro en sub-3 hores o no...tindrà eggs la cosa...espero que el Dalai se’n recorde de mi!

Apreto les dents com mai i regulo amb el Forerunner, qualsevol desnivell positiu em costa Déu i ajuda, però les distàncies van caient...22 a 2:36, 24 a 2:48...ja es veu el campanar i canvi de ritme!!!! Km 25 a 5’ i Km 26 a 4:30, entrem al poble, el pico de distància no és gran i metaaaaa!!!! 2:57:49 i 181 pulsacions per minut.

De seguida veig una cara coneguda que m’espera. Li dono una bona abraçada al meu amic Arcadio d’Espai Viu, m’encanta trobar-lo tan bé una altra vegada. Està molt content, tant com de veí d’Atzeneta com a patrocinador de la cursa. L’ambient en meta és dels bons, afició a tope! Com no podia ser d’altra manera, bocadillo, cervesa, veiem l’entrega de premis, un petit parlament de Raúl García i de l’Organització, a més a més a Mònica li ha tocat el sorteig. Contents com sempre i cansats enfilem el camí de casa, i xerrant xerrant....ja hem arribat! Una bona cursa, un dia esplèndid i la adrenalina a tope, tant que me’n vaig en la BTT i em cepillo 25 kilometrets de pistes i senderes que m’acaben de rematar.

Bueno companys, ja podeu imprimir el text i anar a llegir-lo als xiquets, que segur que els deixeu roques! Fins la pròxima!!!!


Marxa - La Nevera
7 01:34:42 MONICA CABALLER BOIX Senior Feme TRAIL CER LA SENIA

X Pujada a la Nevera
21 02:14:39 ALBERT BRAU PLA Senior Masc TRAIL CER LA SENIA
131 02:42:56 NICOLAI SANZ MARTI Senior Masc TRAIL CER LA SENIA
167 02:51:00 JORDI MARCOVAL MARTÍ Senior Masc TRAIL CER LA SENIA
209 02:57:49 MANEL TOMAS ANDREU Senior Masc TRAIL CER LA SENIA

Manel Tomas Andreu

4 comentaris:

Trail C.E.R. ha dit...

Xi xenyor, les hores de faena perdudes llegint la crònica ja te les passaré, jeje.

Ets un crack!

jag75 ha dit...

bona cròncia Manel imolt divertida

pèr cert, kms per sota de 2m30? que anaveu en moto o què? o era una costa avall infernal? per cert, i coco que va fer?

felicitats a tots els representants del Trail Cer a n´esta cursa. Ja mos hem d´anar repartint q som molts ;)

manel ha dit...

Iep Jordiet, vam passar el km 20 en 2 hores 22 minuts, el 21 en 2 hores 30 i així successivament volia dir.

Entenc que t'haigues corprès al veure't discutit com a millor velocista senienc i hagis exigit comprovants o explicacions jejejeje

No pateixis, la llebra encara ets tu! (este encara és per a que et motives a sac jaja)

jag75 ha dit...

Home,
si haguè estat un km vale (jo n´he fet algun així en muntanya per pist i flipes del yuyu que t´agafa de saber si te frenanan o no les sabatilles).

Galgos ara n´hi han uns quants, no crec q sigui jo lo més ràpid però donaria guerra ;)

vinga, a vore pa quan un vu*fit blog ;)
ja tardes...