dilluns, 13 de juny de 2011

3a Duextrem d'Amposta, by Rafalguerí.

Hola!

Bé, no se per on començar la crònica del que ha sigut la 3a Duextrem d'Amposta.

Bé podria començar dient que, encara que a les classificacions pugue possar que soc el guanyador, jo no hem sento així. Racionalment, puc pensar, que tant Oscar com l'altre company, que portava a 200m, els van desqualificar correctament, però emocionalment, no és així. Jo estava lluitant pel 2n i 3r lloc i així hagués hagut d'acabar la cursa, entrant a molt de temps d'Oscar, però content per ell, per ser el just vencedor i per mi, per haver-ho donat tot i estar lluitant pel cap de cursa en totes les meues forces. Però les coses no van succeir així i ara us faig cinc cèntims...

La Duextrem va començar en molt bones sensacions, vam sortir els 8 primers molt ràpid. Tant ràpid que a la 1a pujada forta ja s'havia trencat el grup respecte de tots els altres. Així que apretant més del recomanable, sabent el que quedava de cursa, vam anar tirant amunt. Oscar marxava ràpidament per davant, i jo, tot el temps controlant el ritme, també veia com Albert i Ivan tiraven endavant per a fer un resultat espectacular. Però esta no era la meua lluita, la meva lluita era mirar com, de la Duextrem, només tenia per davant a dos corredors. A Oscar, impressionant com sempre i a un altre company que no he pogut identificar. Així que, lluitant, lluitant i en l'ajuda de Xavi Royo de la UEC, vaig arribar a la transició en 3r lloc. Estava cansat, les cames estaven pesades i els ronyons em feien mal, tot males sensacions, però quan vaig agafar la btt, tot va canviar. Damunt d'ella les cames ja no pesaven i els kms estaven volant al GPS, en un moment, vaig agafar al 2n de la Duextrem, em notava pletòric, la 1a pujada va costar, però dalt encara anava segon, però en un moment vaig veure que un altre noi m'agafava, no era el que havia agafat avans, era un altre, per la sendera baixava més ràpid que jo, però no em va deixar de roda, la baixada va ser brutal, seguint-lo per damunt les pedres i avall sense mirar en el risc, i així 2n i 3r vam arribar al punt crític de la cursa.
Oscar ja feia temps que havia passar per l'avituallament, i al igual que a nosaltres ens van dir una direcció equivocada. Jo vaig preguntar, però el company que anava segon ni va parar, i va tirar recte. Jo al no voreu clar, vaig cridar si era per allí i em van assegurar que si, i així vaig fer, a fondo detras del segon, pista, pista, i més pista, 30, 32, 35km/h, i jo pensant que ens faltava una pujada, cada cop més nerviós...per allí no era, i allí se'm va caure el món damunt, vaig veure clar que ens havien dit la direcció equivocada, a mi, al 2n i a Oscar. El desànim es va apoderar de mi, estava lluitant pel segon lloc i vaig veure que, els 7kms de més, farien que ja no tingués cap opció de podi. Però, allí no s'acabava la Duextrem, la duextrem s'havia d'acabar i en el cap afonat, vaig tornar poc a poc, cap a l'avituallament conflictiu. Allí, només em van veure arribar, es van desfer en disculpes, però no hi havia res que em pugues pujar els ànims. En bastant mala gana, vaig anar fent, primer trobant a Narcis, desprès a Ragna i poc a poc els vaig deixar a tots. A la baixada, em vaig trobar a Dirk, m'havia avançat mentre jo anava en la direcció equivocada, estava un poc magullat, però és dur com una roca, i així veient que en ell podia arribar bé vam tirar fort cap a meta, ara si, pel recorregut correcte. Moltes rampes a les cames, els kms extra i l'esforç fet començaven a passar factura, però cap de la duextrem ens agafava per detras, i així en l'últim esforç i en el cap ple de mals pensaments vaig creuar la meta. No sabia ni en quin lloc estava, ni que passaria, però vaig explicar el que va passar i van decidir, desprès de pensar-ho molt, donar-me el 1r lloc a mi, ja que era el que havia fet tot el recorregut en menys temps, sense contar el tram de l'equivocació.
Mal gust de boca per tot el que va passar, per no haver pogut aixecar els braços a meta sabent que era 3r i que els companys de davant m'havien guanyat per estar més forts que jo. Per Oscar, per que ell era el que mereixia este podi i esta victòria. Company, ja ho vam parlar, no fa falta dir res més. Només que ets un gran esportista, i per damunt de tot una gran persona, puc dir que estic orgullós de tindret com a amic.
Bé i de l'organització, companys, us coneixo a molts, respecto la decisió que vau prendre. Se que hi ha molta pressió quan has de fer una cosa d'estes i que les coses no son fàcils, però heu de comprendre que jo em sento el 3r classificat. I respecte a l'error de l'avituallament, ja sabeu on falla i se que el corregireu perfectament, sou bons i només cal veure l'èxit de participació que heu tingut. La cursa estava perfectament marcada i els recorreguts eren molt bonics, les vistes corrent per dalt de la serra del Montsià son magnífiques i els corriols en la BTT espectaculars. Nois l'any vinent hem tindreu allí, i tornaré a donar guerra, això, segur!

I per a finalitzar, vull donar les gràcies a Soraya i a Mireia, que, en la solana que caia, allí estaven esperant a que arribes, aguantant la meua decepció a l'arribada i donant-me ànims. Gràcies!

Bé gent, i ara a per la Nocturna, la farem com a un bon entreno pensant en el sky marathon de Vilaller, quines ganes!!!

Salut i cames!