dilluns, 15 de febrer de 2010

Cursa Lo Frare. Ginestar (crònica del patiment)

Crònica de Pau:
Ahir vam anar a la 2a cursa de muntanya del Circuit de les Terres de l'Ebre, al Ginestar. De matinet (7:30) sortíem de la Gaso Isa, Àngel, Carlos, Jaume i jo (després vam descobrir que Ivan i Leti havien sortit un quart abans). Arribàvem al Ginestar en un fred de collons (-2º C) i algun cotxe en gel damunt... pintava bé. Després de recollir dorsals i fer un caferet, ens vam posar a la "gàbia" de sortida, tots tremolant com gallinetes.
En sortir, vam anar en pilot pel poble i fins les primeres rampes, que van anar seleccionant les cames més fortes. La primera pujada per escalfar al Collet de Marcó (tot sendera), ja demostrava que la cosa no seria un passeig dominical. Després una baixadeta fins a la pista, on agafàvem una nova sendera cap a les crestes de Càrcoles (en este tram, sort del dòping que portava a la butxaca, perquè m'estava prepajarant) en un tram de mig grimpada, molt guapo, però en la llengua fora... Ara ens feien recórrer tota la cresta, quasi tot en pujadeta. Per cert, me trobo un guant d'Àngel i me'l poso a la butxaca (lo tinc jo!). Finalment, comencem a baixar cap a una bassa (com no, totalment gelada) on hi ha avituallament, recuperem una mica i a tornar-hi. M'agafa Jaume, que tota la pujada anava seguint com un veterano. Continuem junts en un tramet de suau ascens fins que arribem al Coll de Maula... km 10, sendera en molta pendent i corredora, veig a Jaume que se tira cap avall i m'ho prenc en més calma, ja que el meu genoll comença a reclamar protagonisme.
Vaig fent la sendera com puc, cada vegada patint més, punxada en cada pendent forteta cap avall. Arribem a un tram més pla, pista perfecta per a córrer... Me va agafant més gent (5, 10, 20...), m'adelanten, no tiro ni en rodes, no puc seguir el ritme a ningú! però me marco un ritme al trotet, xino xano. Una mica més avant ve una rampeta amunt, continuo al mateix ritme, vaig recuperant alguna posició.
Comença el tram trenca-cames, però me trobo molt més còmode que baixant, vaig patint, però a més bon ritme. Després de coronar tres "piquets" tornem a baixar, me diuen que queden 6 km, m'he acostumat al dolor i vaig tirant. Sense adonar-me'n me trobo a 2 xiques templades que me diuen que només ne queden 2! Això ja ho tenim, miro davant i detràs, sense massa moviment. En vistes del poble, venen unes baixadetes formigonades (martellada al genoll!), se sent la megafonia (anuncien l'entrada de Jaume), ja falta poc, però mos fan anar a voltar... què cabrons! Com puc, arribo al cementiri, quina alegria! (ironies de la vida), ja entrem al poble. En este tram, passo a 2 tíos que estan totalment destrossats, no poden ni córrer. Els carrers del poble són llarguíssims...la gent me veu la cara i m'anima (vaia pena devia fer). En trencar un carrer a l'esquerra, veig l'arc d'arribada, estirant tot lo que queda dins aconsegueixo creuar, destrossat.
22 km en 815 m de desnivell, en 3:04:26, una gran marca per a mi, sobretot tenint en compte les circumstàncies.
La resta de l'equip: Ivan, tot i desviar-se, acaba 20è. ; Àngel, fa 2:37; Carlos, 2:47; Jaume, 2:54; Leti, 3:28 i Isa, 3:49.
Tot i que no ens vam veure, també van estar Victor Rojo, 2:22; Lluís Eixarch, 3:23 i Nando Sanchez, que va haver d'abandonar.
Felicitats a tots pel bon paper i ànims a Nando per la propera!
Avui no puc doblegar el genoll...però ja penso en Miravet!