dimarts, 18 de gener de 2011

CRÒNICA CURSA LES II TORRES (CAMPREDÓ) Àngels

Ja ha començat el circuit de curses de muntanya de les terres de l’ebre i amb ell la II Cursa de les Torres de Campredó. Tan bon punt van obrir inscripcions em vaig apuntar. Tenia prou confiança. No semblava massa difícil: desnivell, distància (21km)... i sobretot, em va animar prou la frase: “Vinga va!! Si a Campredó no hi ha muntanyes!!” (això no és veritat). Així que em vaig auto convèncer que seria prou “light”. A més, el mes de desembre i les setmanes anteriors a la cursa vaig fer algunes sortidetes i això, sempre va bé.

Arriba el dia de la cursa. Tota la setmana que miro el temps... “Mare meua!! Crec que tindrem calor!!” Estem al gener, però no ho sembla. Em preparo els pantalons curts (n’agafo uns de llargs per si de cas...) i la màniga curta. Quedem a les 7:15h a la gasolinera i, quan surto al carrer, noto que fa fresqueta. Sempre confies amb el solet, que segur que després sortirà... Som una bona colla.

Arribem a Campredó. Quin fred!!! M’he de posar pantalons curts i màniga curta??? Si em fa falta roba!!! Cadascú a la seva. Els de la cursa i la marxa anem a buscar dorsals i els del canicross es van preparant. Joan Abella corre amb el seu gos i ells surten abans. Peguem una volteta per entrar en calor i tots al corralet.

Donen el tret de sortida i jo com sempre sense apretar massa, no sigui cas que després ho paguem. I això que anava mentalitzada que seria prou “planeta”. Comencem en una pujadeta per un terreny una mica estrany, semblava com grava. Jo continuo al meu ritme, però veig que potser m’he d’espavilar. Intento anar més de pressa, però no puc més. Tinc algunes xiques al davant, potser hauria d’intentar agafar-les, però tampoc m’hi capfico massa. Baixem, arribem a l’avituallament i miro cap amunt... Una altra pujada!! Vaig bé, però no acabo d’arrancar encara. No és fins més de la meitat de la cursa que no arranco. Ja he comprovat que sempre em passa el mateix, i més val així!! Més o menys, al quilòmetre 13 i després de pujar per una reblera, on les cames se n’anaven cap enrere i semblava com si no avancessis, començo a anar millor. Em diuen que sóc la 5a xica. A veure si puc mantenir la posició fins al final, perquè sé que a les quatre que van al davant no les agafaré. Vaig fent a bon ritme i procuro no encantar-me massa. Queden 3 km i encara queda una pujadeta!! Un cop feta, pràcticament arribes al poble on t’espera un carrer prou llarg abans d’arribar a meta. Jo arribo en 2h55m15s. Estic contenta i encara més si et diuen que pujaràs al pòdium!! 1a classificada sènior femení. Nervis, vergonya, cansament... però il•lusió, molta il•lusió!! Moltes felicitats a tots i totes: els que van fer la marxa, la cursa i el canicross. Joan Abella va quedar el 7è classificat al canicross. Ivan Tíscar i Dirk Fumadó van quedar amunt amunt de la llista i això per a mi té molt de mèrit (9è i 28è). Ah!! I també a la resta de pòdiums. Ramon Curto, 3r classificat absolut. Nicolae Caraba, 2n sènior masculí. Marta Martínez, 1r veterà femení. Bé, felicitats a tots i totes!!

Ah!! El sol al final no va sortir i pel fred del començament no em va caler patir massa estona... Més vaig patir amb l’aigua de la dutxa!! Però, ja ho diuen... Així es fa salut...

Àngels



1a classificada sènior femení

Canicross (Joan Abella, 7è classificat)


2 comentaris:

Joel Garcia ha dit...

Bona bona! Enhorabona per la cursa i per la crònica, ara ja saps que has de fer, córrer! Vinga va! Tens el pòdium absolut a tocar!

Estaytega ha dit...

MOLTES FELICITATS A TOTS!!
(quins fitxatges nen!!)